Nadal i Reis

Infants amb menys joguines per Nadal: la regla dels quatre regals

Segons els experts, en una casa mai hi hauria d’entrar un catàleg de joguines perquè es crea una necessitat al menor que no existeix

SabadellLes vacances de Nadal són una de les festes més esperades sobretot pels infants. Ara bé, entre el tió, els Reis d'Orient i el Pare Noel, hi ha el risc de caure en un consumisme ferotge que pot arribar a provocar el que es coneix com la síndrome del nen hiperregalat, menors que reben tants estímuls, en forma de regals, que perden la noció del valor de les coses. Però ¿s'han de marcar límits a l’hora d’escriure la carta als Reis d'Orient o al Pare Noel?

“Aquesta és, precisament, la tasca dels pares: educar”, diu Francesc Núñez, sociòleg de la UOC. “Per a un nen, renunciar a tot el que troba en un catàleg és molt difícil, però fer-se gran és anar arrencant pàgines i quedar-se amb quatre o cinc regals. El catàleg seria el mar obert; allà el nen s’ofega, li hem d’ensenyar a evacuar l’aigua d’aquest tsunami”, afegeix Núñez. Per això els educadors aconsellen que l’infant faci les cartes amb un adult al costat.

Cargando
No hay anuncios

Núñez proposa la regla dels quatre regals perquè “és una manera de fer selecció, marcar límits i cobrir quatre funcions diferents que han de tenir els regals de Nadal”. El primer ha de satisfer el desig principal, el gran regal, el que fa més il·lusió, explica. “És el que tots teníem quan érem petits, allò que era el que més desitjàvem”. El segon ha de respondre a una necessitat: unes vambes, una gorra, un abric... I, si cal, es poden fer dos regals d’aquest tipus, segons la demanda real. El tercer regal ha de ser educatiu i, entre altres idees, pot ser un llibre, un muntatge de peces o una experiència en família a un museu, a l’aquari... I, finalment, el quart regal ha de permetre jugar amb altres persones (amics o família), com un joc de rol, un joc de taula, etc.

Lluita contra l’excés

Tona Codina és publicista i copy creativa i mare monoparental de la Cèlia, de 5 anys. Viuen a Matadepera i aquests dies previs a Nadal són “una mica estressants per gestionar el tema dels regals amb seny i lluitar contra l’excés i el consum ferotge”, diu. Com que la Cèlia no té pare, a la seva mare se li va acudir nomenar quatre padrins –els seus dos germans i dos bons amics– per suplir la banda paterna. “Miren d’organitzar-se per als regals dels Reis d'Orient, de vegades els fan en equip o n’assumeixen una part. Aquest any provarem la regla dels quatre regals, que se’ns ajusta bé i té sentit”, apunta. Codina reconeix que, tot i que s’ha criat en “una família força espartana, de vegades és inevitable que la Cèlia rebi més del que necessita". "Ja em passa amb la roba, que me’n donen molta, però sovint també hi ha joguines heretades. A més és la neta i neboda més petita de la família... i tothom està per ella”, diu somrient. “Perdo temps seleccionant per donar, de nou, però és un bon sistema per reduir el consum excessiu”, conclou. És una mare partidària de regals vivencials, especialment ara que ha trobat un grup de mares monoparentals i fan excursions amb furgoneta. "Els nostres fills volen experiències, més que coses materials”, reflexiona.

Cargando
No hay anuncios

Com ens relacionem amb el consum?

Aida G. Quer és doula de professió i cofundadora de l’Espai Criança i Salut de Sabadell, on acompanyen les famílies de nadons amb tallers i formacions temàtics, a part de tenir botiga de roba, complements per a la criança i joguines artesanes i de km 0. L’experta aconsella respondre a la següent pregunta: “Com em vull relacionar amb el consum? La petita canalla, especialment de 0 a 3 anys, no necessita gaires coses. Per tant, val la pena aturar-se a pensar en quin moment evolutiu està aquella criatura: què fa, què no fa... I a partir d’aquí veig si li va bé una capsa, un pal o un joc lliure”, proposa. “En la infància, menys és més. Nadal és una època en què els infants estan saturats de dolç, de llums i de família i, per tant, cal donar-li la importància que té un joc o una joguina. Si n'hi regales 25, aquell ja no té importància”, subratlla l’experta. “És millor que entre tota la família parlem i entre tots regalem una bicicleta, o un espectacle per anar-hi plegats, que tota l’allau sense sentit. El temps que has dedicat a pensar el regal que li farà il·lusió i comprar-lo o fer-lo també forma part del regal”, diu. I afegeix: “Els jocs i les joguines no han de fer coses. És un material amb el qual l’infant ha de fer a través de la imaginació, de la lògica, de l’experimentació... Una joguina no ha de ser pitjar un botó i que faci soroll i llums, sinó un joc que pugui acompanyar l’infant durant temps i que creixi amb ell”.

Cargando
No hay anuncios

L’experta creu que “en una casa mai hauria d’entrar un catàleg ni anuncis de joguines perquè, de nou, s'està creant una necessitat que no existeix”. I aconsella anar a buscar “espais especialitzats, on coneguin bé l’evolució de l’infant i amb materials de qualitat”.