Nadal és temps de nostàlgia i per això hem preguntat a referents de diferents àmbits –música, literatura, cuina, interpretació o comunicació– que ens expliquin com vivien aquestes festes quan eren petits i com les viuen ara. El que més els agrada, el que sempre han tingut present, com celebren aquestes festes i si tenen rituals o no. Això és el que ens han explicat.
Raül Balam Ruscalleda
Xef
“M’agrada el que representa Nadal, no en el que s’ha convertit”, afirma el xef Raül Balam Ruscalleda. Per a ell representa família i unió més enllà de la religió, una excusa per trobar-se tots els que hi són i també per recordar els que ja no hi són. És incapaç de saber on era el 15 d’agost de cada any però sap perfectament amb qui ha estat tots els Nadals de la seva vida.
Quan era petit l’obsessionava no creuar-se de matinada amb els Reis mentre deixaven els regals: “El pare deia que si em veien se’ls endurien”. Recorda que amb 7 o 8 anys va passar-se una bona estona a la porta de l’habitació decidint si anava al lavabo o es quedava a l’habitació. Al final, la por de trobar-se amb Ses Majestats va fer que es fes pipí a sobre. L'endemà al matí el pare li va dir que en cas d’emergència podia aixecar-se, només caldria que digués “Soc en Raül, vaig a fer pipí. No he vist res”. L’any següent va seguir la recomanació i ho va aprofitar per anar al menjador a veure si ja havien passat… Entre tots els regals que es va trobar hi havia la seva bici Rabasa vermella. S’hi va asseure fins a les 6 del matí mentre mirava una pel·lícula de gladiadors. Va tornar al llit i a mig matí els pares el van despertar per dir-li que ja havien passat els Reis: “Sí, sí, tinc una Rabasa vermella”, els va dir.
A la fotografia apareix amb un patge reial que s'assembla molt al seu pare.
Joan Dausà
Músic
Un dels records de Nadal més especials de Joan Dausà és quan amb uns 10 anys el tió li va cagar un piano: “És el regal que més m’ha condicionat la vida. Ja feia música però fins llavors em feia mandra tocar: aquell piano va suposar un canvi”. Admet que ara que és pare ha reconnectat amb la il·lusió de Nadal i li agrada reviure experiències que ja havia viscut sent un nen.
Entén que aquestes festes són una excusa bonica per trobar-se amb la família, i intenta seguir amb les tradicions nadalenques. Escolten i canten nadales, han anat a buscar el tió al bosc i fa dies que tenen la casa amb alguns elements decoratius. “Tot i que vivint a la muntanya no has de decorar gaire per tenir la sensació que passa alguna cosa, mires per la finestra i l’entorn també va canviant. Ha nevat i ja hem fet ninots de neu!”, diu el cantant. Està esperant amb candeletes que arribi el dia 27 per fer el Concert de Nadal al teatre Coliseum, un espectacle amb repertori i decoració especial per a l’ocasió, que fa setmanes que ha esgotat les entrades.
David Its Me
Presentador i 'tiktoker'
Al presentador David Its Me sempre li ha encantat Nadal i segueix fent-li tanta il·lusió com quan era petit: “M’agrada estar amb la família, els dinars i sopars que s’allarguen, les rialles i els regals”. Sempre han decorat la casa i aquest any que s’ha independitzat els pares l’han esperat per posar plegats l’arbre. Des que tenen gats han fet menys el pessebre, farts d’anar recol·locant les figuretes, perquè els gats no paraven d’enfilar-s'hi i destrossar-lo. I entre els rituals no falten les pel·lícules de temàtica nadalenca: “Tinc previst repetir Sol a casa i El Grinch, que ja estan vistes però mola mirar-les”, explica.
Quan era petit primer feien cagar el tió a casa, després anaven a casa d’uns avis i després a casa dels altres, aprofitant que tots vivien a la comarca d’Osona. El feien cagar amb els cosins, junts anaven a la cuina a recitar poemes mentre escalfaven el pal per donar-li cops. Ara segueixen fent tió i Reis, encara que els darrers anys s’ha perdut la cavalcada i aquesta la viurà fent la retransmissió de TV3 amb altres companys de la cadena, com Maria Bouabdellah. Tots dos són els presentadors del programa Ràndom. Entre els regals estrella recorda el circ de Playmobil que li van dur els Reis quan tenia 6 o 7 anys: “M’encantaven els jocs de muntar i construir, va ser amb el que més vaig jugar, els ajuntava amb altres clics i feia uns diorames increïbles”.
Pepa Plana
Actriu i pallassa
A l’actriu i pallassa Pepa Plana li agrada Nadal des de fa uns anys: “Soc germana gran i m’ha tocat el relleu de fer el dinar familiar”. Al principi potser semblava que havia de ser un mal de cap però ha estat tot el contrari, li fa il·lusió ser l’amfitriona. Van a casa seva pares, germans i nebots, i s'hi queden fins tard: “No hi ha un pla predeterminat però abans que m’ho destrossin tot intento trobar una distracció, mirem pel·lis o circ amb un projector, o juguem al parxís”, diu fent broma. Fins i tot fa decoracions nadalenques amb coses reciclades que sovint sobrepassen la Candelera i es queden tot l’any a casa.
Quan era petita no li agradava tant, era poc menjadora i veure aquella taula parada amb un munt de menjar se li feia una muntanya. El que la salvava d’aquelles sobretaules que no s’acabaven mai eren els Pastorets, perquè podia marxar d’hora de la taula per anar als assajos. No recorda gaire les nits de Reis, només que no feien carta i després de la cavalcada Ses Majestats passaven per casa a entregar els regals. El regal bomba? El que més la va impressionar va ser la nina que parlava, era més alta que ella i duia una mena de discos a l’esquena que se li podien anar canviant. A mesura que han passat els anys cada vegada li ha agradat més.
Llucia Ramis
Escriptora i periodista
A l’escriptora i periodista Llucia Ramis no li fa especial il·lusió Nadal, no es considera una persona nadalenca i creu que té a veure amb el fet de ser autònoma: “Tot són complicacions. Vaig a Mallorca a veure la família, necessito organitzar-me per trobar bitllets que em convinguin i combinar-ho amb la feina. Em fa una mandra infinita, però un cop hi soc ja està”. També té alguna cosa a veure que Nadal li sembla una cursileria que no encaixa amb ella, no li acaba de fer el pes que tot estigui il·luminat ni que es fomenti tant el consum. Ara és poc de guarnir la casa, no té tió ni pessebre. Tampoc té especial predilecció per mirar les típiques pel·lícules de Nadal ni reprodueix llistes de Spotify amb nadales.
Té claríssim quin és un dels regals més especials que va rebre quan tenia 8 o 9 anys: un quadern de Hello Kitty en què apareixia patinant: “Va ser el meu primer llibre de contes amb la Hello Kitty, que anava al parc d’atraccions, quedava amb els amics..." I tenia un pròleg que encara recorda, "Cuentos publicados por la editorial Chuchú. Esperemos que disfruten estos cuentos". Fins i tot es va inventar per a la solapa una llista de llibres publicats i pendents de publicar.
Màrius Serra
Filòleg i escriptor
Quan Màrius Serra era adolescent no li agradava Nadal, només tenia ganes de fugir de les trobades familiars. Ara ja fa unes quantes dècades que el filòleg i escriptor sí que gaudeix d'aquestes festes: “Bàsicament perquè m’agrada reunir-me amb la gent més jove, nebots i fills de nebots”, diu. Ara para la taula i els acull, és un dia atrafegat, però ho prepara tot amb il·lusió, i malgrat no ser el principal artífex de les celebracions nadalenques li agraden. La seva filla, que ja té 27 anys, munta el pessebre amb la mare des que era petita, i continuen fent-lo. Si pensa en celebracions passades recorda especialment l’any que va morir l’àvia Paula, que era qui l’havia pujat, un Nadal que li va sembla tristíssim.
De petit li tocava fer Reis però la seva mare, que tendia a la modernitat, va decidir que a casa farien l’arbre i el Pare Noel: “Les meves germanes i jo teníem regals el dia 25. Li treia tota l’èpica al dia de Reis, quan ja ens havia arribat tot, excepte els regals que arribaven de la Segarra, de la família del pare, que eren molt esplèndids però sempre eren fora d’hores, perquè ens visitaven el cap de setmanes després de Reis”. Un dels regals que va demanar més cops i que finalment va acabar arribant va ser el Madelman Safari, un explorador amb jeep que estava acompanyat d’un assistent negre amb barret vermell.
Amb els seus fills van fer cagar el tió i van mantenir la festassa de Reis que muntaven a casa de la sogra i que encara continuen vivint amb la mateixa il·lusió. Una tradició que van instaurar amb el naixement del seu fill Llullu era anar a veure l’espectacle Jisàs de Netzerit, de Pau Riba i Els Mortimers. “Aquest any no podrà ser però segur que el dia de Nadal posarem el disc. En els darrers 20 anys són les nadales que més hem escoltat”, afegeix.
Carla Vall
Advocada
A l’advocada Carla Vall no li entusiasmava Nadal: “M’aboca a llocs complicats a nivell familiar", diu. "Aquest any que la situació s’ha resolt, fins i tot m’ha agradat quan he vist la il·luminació nadalenca al carrer”, reconeix. Tot i això, a casa no fa pessebre, encara que ha plantat el tió i fa petits regals a familiars i amics, i als veïns els deixa alguna llepolia a la porta on viuen criatures: “Perquè fa caliu i m’agrada la il·lusió que els fa”.
Quan pensa en un record de Nadal, automàticament li ve al cap l’escudella de l’àvia, que era boníssima i la feia feliç. A ella l’enyora molt des que va morir, fa poc més de 5 anys. Pel que fa als regals, un dels seus preferits va ser un cavall de cartró que li van dur els Reis. Ha aprofitat que els seus pares l’havien guardat i l’ha recuperat, l’ha restaurat i ja hi ha una menuda que n'està gaudint.