Com podem preparar els infants per a la mort d’una mascota?

BarcelonaL’AIAC, la base de dades informatitzada creada pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, va inscriure 114.744 animals a Catalunya el 2023. D’aquests, 74.214 són gossos, 39.264 són gats i 769 són fures. Probablement, en un gran gruix de les llars on s’han censat també hi ha criatures, les quals es beneficien dels molts avantatges que suposa conviure amb un animal de companyia. Però... què passa a mesura que l’animal es va fent gran i s’albira el moment de la seva mort? “La mort és part de la vida i, per tant, enfrontar-s'hi és part del procés d’aprenentatge que hem de recórrer les persones des de petites”, explica Jaume Fatjó, doctor en veterinària. “Són converses naturals que cal tenir amb els més petits, i no només quan s’acosta el moment de la mort”, subratlla el també director de la Cátedra Fundación Affinity Animales y Salud, del departament de psiquiatria de la UAB.

Com es pot anticipar aquest moment sense que provoqui patiment extra?

Moltes vegades, els pares i mares pensem que parlar de la mort només portarà dolor, i això ens fa optar pel silenci o per donar una informació incompleta o incongruent. Aquesta forma de fer, subratlla Fatjó, angoixa més el nen i, per tant, "cal evitar-la". El que cal fer, afegeix, és adaptar el missatge a cada fase de la infantesa. Una recomanació seria consensuar el missatge entre els adults i donar espai a les preguntes dels nens. "Donar molta informació no és necessàriament millor per als nens, però sí que és important que puguin expressar els seus neguits, i que quan ho facin no vegin que això genera preocupació o angoixa en els adults", apunta.

I un cop arriba el moment, com cal comunicar-l'hi?

En la mesura que es pugui, si es tracta d’una malaltia greu o un procés final de vida, seria adient poder anticipar-los la mort de l’animal. Si ja ha mort, Fatjó recomana que ho intentem explicar d’una manera tranquil·la, en un moment en què hi hagi una mica d’intimitat i quan estiguem preparats per sostenir com a adults les emocions que sorgiran en el nen. El doctor en veterinària també alerta que les reaccions dels infants sovint no són necessàriament de plor desconsolat: “En certes edats, poden aparèixer fins i tot reaccions momentànies d’ira contra l’animal, a qui el nen culpa d’haver marxat i haver-lo abandonat”. Fatjó suggereix parlar de la mort amb els infants de manera "honesta i senzilla" i evitar mentides i expressions que puguin confondre els nens. "També és bona idea compartir els nostres propis sentiments", afegeix.

Com cal enfrontar els dies posteriors a la pèrdua?

En funció de l’edat, la maduresa i les experiències prèvies, el menor anirà comprenent i elaborant la pèrdua. “L’impacte i el temps requerits seran menors en funció de l’ajuda que rebin per part dels adults”, assenyala Fatjó, que apunta, tanmateix, que els dies següents haurem d’estar especialment atents i disponibles per atendre les emocions i els dubtes. Un dels recursos útils per a aquests moments són els contes que fan referència a la mort, com per exemple el que hi ha disponible a la web del projecte VetBonds.

Què passa quan, arran d’una malaltia o el deteriorament general de l’animal, hem d’aplicar-li l’eutanàsia?

Si és possible, el doctor en veterinària recomana avançar la mort a l'infant, perquè ajuda a començar un dol anticipat. Fins i tot podem donar l’opció d’acomiadar-se de l’animal com ell o ella vulgui: “Cada pare o mare coneix el seu fill i pot saber si és adient que el comiat sigui a la llar, al veterinari...”, sosté. I un últim apunt al voltant d'aquesta eutanàsia: "Cal presentar-la com el que realment és, un últim acte d’amor per evitar a l’animal un patiment innecessari que ja no podem alleujar".

I si es tracta d'una mort sobtada?

"Amb independència de l’edat, la mort sobtada sol ser més traumàtica i provoca un dol més intens", alerta Fatjó. Cal saber, tanmateix, que la manera com ens comuniquin la pèrdua pot tenir molt a veure en la magnitud d’aquest impacte. Per això, assenyala, si és possible, l'hi direm a l’infant quan nosaltres estiguem tranquils. També cal tenir en compte que, en cas de morts inesperades, hem de donar més temps a l’elaboració de la pèrdua.

Com hem d’actuar perquè quedi un record agradable?

El dol és un procés natural que evoluciona en el temps fins a la seva resolució. “És important recordar que superar el dol no vol dir oblidar i, per això, cal explicar clarament als nens que en cap cas volem que s’oblidin del seu company”, destaca Fatjó. L’animal amb el qual hem conviscut serà sempre un membre de la família i part de la nostra biografia. Tot i això, avança, a poc a poc, a mesura que avanci la resolució del dol, tant nosaltres com el nen podrem recordar l’animal amb afecte i ja sense tristesa.

És convenient adoptar un nou animal de companyia de seguida?

Faltjó afirma que no cal córrer. És important estar segurs que tothom està preparat per adoptar un nou animal de companyia. A més, desaconsella totalment adoptar un animal de característiques similars i fins i tot posar-li el mateix nom que l'animal que ens ha deixat: "Pot confondre els infants i a nosaltres mateixos".