Va de peus (sans)!

Alguns dels problemes als peus que patim d'adults tenen l'origen durant la infantesa, tot i que hi ha diferents causes associades als problemes als peus dels adults. Una de les més freqüents deriva de l'ús d'un calçat específic. "Normalment la utilització d'un calçat molt estret o amb massa taló és la causa d'alguns problemes del peu", indica el doctor Ballester, responsable de la unitat específica per a l'estudi del peu en adults que ha posat en marxa el grup de centres mèdics Creu Blanca. "És important –assenyala Ballester– adquirir uns bons hàbits durant la infància i facilitar, mitjançant un calçat propici, el bon desenvolupament dels peus en els nens".

A mesura que els nens van creixent el seu peu va canviant. Al principi tenen una planta molt ampla amb un coixinet de greix a l'arc plantar que fa que tinguin el peu pla durant els primers anys. A mesura que el peu es va desenvolupant la planta deixa de ser tan ampla i als 5 anys la majoria dels nens ja tenen l'arc plantar ben definit. "Perquè els peus es desenvolupin amb normalitat durant tota la infància –explica Ballester– hi ha una sèrie de recomanacions pel que fa a l'ús de calçat i també certes idees que cal desmitificar".

Per norma general els nens prefereixen fer servir sabatilles esportives cada dia. Els especialistes apunten que sempre que aquest calçat compleixi els requisits esmentats més avall no hi ha cap problema, tot i que perquè el calçat es ventili adequadament és recomanable tenir-ne diferents parells i anar-los alternant. Es recomana també tenir unes sabatilles esportives destinades exclusivament a la pràctica de l'esport, perquè generalment necessiten més temps per a una correcta ventilació.

Els especialistes fan més recomanacions:

• Utilitzar sabates lleugeres, sobretot quan els nens són petits perquè puguin moure el peu amb total llibertat sense excés de pes.
• És millor que el calçat deixi el turmell lliure perquè es pugui moure sense restricció. Encara que, de manera paral·lela, el turmell ha de quedar ben subjecte perquè l'estabilitat sigui correcta i s'eviti la tendència natural de girar els peus cap a dins quan es camina.
• La part davantera de la sabata ha de tenir forma rectangular i l'amplada ha de ser suficient perquè els dits tinguin llibertat de moviments.
• Ha de quedar un espai d'1,5 cm aproximadament entre la punta del dit polze i la punta de la sabata. S'ha de revisar el calçat dels nens sovint perquè els peus creixen de pressa en aquestes edats i en tan sols tres mesos pot ser necessari canviar de número.
• La sola ha de ser flexible, de manera que permeti exercitar la musculatura del peu. També ha de ser antilliscant per evitar caigudes.
• El material de la sabata ha de ser transpirable per evitar infeccions per fongs propiciades pel calçat que no deixa evaporar la suor.
• S'ha de vigilar que el calçat no causi rascades.
• Cal mantenir els peus dels nens secs, canviant el calçat i els mitjons quan fan alguna activitat esportiva.
• S'ha de ventilar adequadament el calçat, especialment l'esportiu.
• Cal vigilar que els mitjons no oprimeixin i siguin de teixits naturals.

També cal tenir present que no passa res si els nens caminen descalços sempre que el terreny ho permeti, per temperatura i condicions de seguretat. Caminar descalç en certes superfícies com la sorra de la platja és molt recomanable per desenvolupar la musculatura, sempre vigilant que no hi hagi objectes amb què es puguin fer mal. A més, hi ha el mite que caminar descalç causa refredats, cosa que els especialistes neguen. Segons els metges, sí que hem de fer cas del mite que diu que és desaconsellable aprofitar el calçat d'un nen per a un altre perquè cada peu s'emmotlla al calçat d'una manera diferent.

Vols dir que la criatura camina bé?