Toni Cerdà

Els números també ballen quan s'acaba l'escola

En l’etapa educativa cal procurar la integració dels coneixements amb eines i estratègies diverses

Els números també ballen quan s'acaba l'escola / PERE TORDERA Zoom

Fa aproximadament un mes, una companya psicòloga, Mari Mateu, publicava aquí mateix un article sobre la discalcúlia titulat ‘Els números també ballen’. Hi explicava, entre altres coses, que la presència de dificultats a l’assignatura de matemàtiques no significava la presència d’un trastorn, però sí que hi ha persones amb dificultats específiques en les competències matemàtiques. Presentava estudis en què es feia evident que es podien observar diferències en la capacitat numèrica dels nins des de ben petits, que es reflectien també en l’etapa infantil.

També hi deia, seguint el manual diagnòstic i estadístic DSM-5, que el trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat matemàtica, o discalcúlia, es caracteritza per les dificultats per dominar el sentit numèric, les dades numèriques o el càlcul i per les dificultats en el raonament matemàtic.

És evident que aquestes dificultats específiques interfereixen en el rendiment acadèmic de l’alumne a l’assignatura de matemàtiques, i també en altres que poden incloure competències matemàtiques com ara física, química i, fins i tot, dibuix tècnic: integració de procediments de càlcul, comprensió de problemes, aplicació de fórmules matemàtiques... I es podria creure que aquests problemes amb el processament numèric acaben, o deixen de tenir importància, quan finalitza l’etapa d’escolarització, i això no és així, perquè els trastorns del neurodesenvolupament persisteixen durant tota la vida.

Partint que cada cas és diferent i que, per tant, no totes les persones amb discalcúlia mostren les mateixes característiques, veurem exemples i situacions socials i laborals en què les dificultats en les competències matemàtiques interfereixen en el funcionament normal de qui les presenta.

Comencem amb el que em va contar una adolescent. Encara va a classe, però comença a quedar amb la colla de tant en tant per anar al cinema o per menjar una hamburguesa. Té discalcúlia i li costa moltíssim manejar amb fluïdesa el tema dels diners. Ens explica aquesta situació: “Després de demanar una hamburguesa amb patates, vaig pagar amb un bitllet de deu euros, i em van tornar diners!; com pot ser que a més de donar-me el menjar que jo he demanat, em tornin tota aquella quantitat de monedes? Les meves amigues no comprenien com podia estar sorpresa per allò, i tampoc no entenien que no pogués tenir clar aquell intercanvi. Finalment vaig optar per fingir que havia sigut un malentès, que era clar que ho entenia! I em sentia fatal...”

És fàcil imaginar com es podia sentir aquesta nina en aquell moment, i en tants d’altres en què havia de cercar estratègies perquè la seva diferència no fos evident. És freqüent trobar dificultats en el maneig dels doblers en les persones amb dificultat de càlcul, caracteritzades normalment per la lentitud en el càlcul o l’estimació del canvi que han de rebre després d’una compra. Molts cops, per evitar la lenta comprovació del canvi rebut davant el caixer i amb la coa de persones que esperen (i observen), simplement el guarden a la cartera confiant que sigui correcte.

A altres persones els costarà calcular què costarà comprar 200 grams d’això, 150 grams d’allò i tres quilos i mig d’aquella caixa; probablement aniran memoritzant què costa habitualment fer la mateixa compra a la xarcuteria o al mercat, però mostraran dificultat per estimar què hauran de pagar si hi ha variacions dins la compra habitual.

Molts dels que tenen discalcúlia presenten també dificultats d’atenció i en la memòria de treball

També trobarem aquells que no han integrat les unitats de mesura o de volum, tot allò de metres, centímetres, litres, decímetres quadrats o també cúbics que tornen a ser litres... quin embull! Amics o coneguts als quals, parlant d’un lloc nou per visitar, els dius que és a 15 quilòmetres d’aquí on viuen, o que la llibreria que cerquen és a un quilòmetre, i els costa moltíssim imaginar aproximadament de quina distància parlam o també quin temps necessitaran per arribar-hi.

O a una escala més familiar, entram a casa: imaginar si la taula d’1,40 metres per 1,20 metres del catàleg de la tenda de mobles queda massa gran o massa petita dins la sala, perquè, com és de gran un metre? I 40 centímetres? I quan vol fer la recepta que ha vist el cap de setmana a la revista de cuina, llegeix que hi ha d’afegir 15 ml d’oli... “I què són, 15 ml?” “15 ml són com una cullerada”. “I per què es compliquen tant, idò?”

S’ha de tenir en compte que molts dels que tenen discalcúlia presenten també dificultats d’atenció i en la memòria de treball, que compliquen el procés de retenir i manejar informació matemàtica mentalment. Un pot suggerir que només han de treure el mòbil i fer els càlculs que necessitin, però hi ha molts adults que ja es van cansar de ser lents i diferents de la resta quan estudiaven.

Per això és fonamental que durant l’etapa educativa es procuri la integració dels distints coneixements mitjançant mètodes, eines i estratègies diversos, sense oblidar educar sobre la diversitat, perquè si algú és diferent es pugui permetre, simplement, ser diferent.

Toni Cerdà és psicòleg de Creix