Infància 06/01/2018

El poder de la paraula

Les investigacions del filòsof Luis Castellanos conclouen que el llenguatge positiu provoca canvis profunds en el cervell. I és que la paraula és poderosa i, ben utilitzada, pot millorar el nostre benestar

Paloma Arenós
5 min
El llenguatge ens impacta emocionalment i pot condicionar el nostre benestar

La paraula és poderosa i, ben utilitzada, pot millorar el nostre benestar. Desfer-se de mots poc respectuosos, autoritaris, insultants i que fereixen i canviar-los per expressions i termes que transmeten positivitat, bondat i entesa té un poder transformador en el nostre dia a dia. Aquest va ser el punt de partida del filòsof Luis Castellanos (Madrid, 1955) fa 17 anys per estudiar, des de la neurociència, els avantatges del llenguatge positiu, clau en l’educació emocional. Amb el neurocientífic Manuel Martín-Loeches, van constatar els efectes que tenen les paraules que, rutinàriament, fem servir en el cervell i van traçar estratègies innovadores per millorar la vida, la salut i el benestar. Tots dos formen part d’El Jardín de Junio, un centre madrileny amb un servei d’intel·ligència lingüística que assessora equips, docents i altres professionals que practiquen l’ètica del llenguatge.

Després de l’èxit de ' La ciencia del lenguaje positivo' (Paidós), Castellanos acaba de publicar 'Educar en lenguaje positivo', de la mateixa editorial. Hi explica els resultats del projecte 'Palabras habitadas', que va involucrar alumnes, professors i pares de l’institut Julio Pérez de Madrid, amb resultats il·lusionadors. “Vam treballar set mesos amb joves d’entre 13 i 15 anys. Recordo un noi de 15, que era el líder, el dominador, que entrava a classe menjant i que al final del projecte havia millorat la relació amb la família, es va obrir al món i estava a primera fila participant i ajudant. I un altre que suspenia totes les assignatures i que va acabar aprovant-les totes menys una, sense haver estudiat més. Senzillament, va modificar el seu llenguatge i li va millorar la vida”. Ara l’equip de Castellanos vol estendre l’experiència per tot l’Estat.

“Sabem que el llenguatge ens impacta físicament, emocionalment i intel·lectualment, i pot condicionar el nostre benestar, les nostres relacions, els nostres resultats. El llenguatge positiu és una extraordinària eina, la tecnologia punta perquè afavoreix la salut física, mental, emocional i, sobretot, ens ajuda a tenir una longevitat més satisfactòria”, exposa Castellanos.

“Quan elevem el nivell de paraules positives és quan comencem a tenir una millora del benestar; sentirem que construïm un avantatge de felicitat insospitada fins ara. Com ja vam veure en la nostra publicació a la revista científica 'Plos One', el cervell reacciona i funciona molt millor amb paraules positives que quan sent paraules negatives, neutres o estressants”, argumenta. El llenguatge és, en essència, intercanvi d’energia i temps, detalla el filòsof. “Tornar-nos positius és un avantatge per a la vida i per a la felicitat. La dopamina, un missatger químic molt curiós, és un neurotransmissor que irriga el nostre sistema nerviós i que actua d’una manera molt especial i fascinant: ens fa sentir més benestar, més felicitat i, sobretot, activa la nostra capacitat d’aprenentatge tornant-nos més creatius per adaptar-nos al món d’una manera totalment nova i eficient”, subratlla. I posa exemples de la transformació vital: “Ens fa més curiosos, més valents, millora la nostra memòria...”

Llistes de comprovació, una eina eficient

Una eina eficaç per comprovar com millora la nostra vida el llenguatge positiu són les llistes de comprovació. “És una solució estratègica, senzilla, intuïtiva, ràpida i fàcil d’utilitzar, que ens permet comprendre i identificar les forces destructives del llenguatge, detectar aquests errors i corregir-los a temps”, opina Castellanos. “Redactar una llista diària de les paraules essencials per tenir una bona història pot ser decisiu”, proposa. “Aquestes llistes posen a prova les nostres paraules quan ens saltem els passos més elementals del llenguatge, que poden tenir certes conseqüències difícils de predir. Comencem a prestar atenció al que diem i deixem de dir, a les paraules d’amor que se’ns obliden, a les mirades que mosseguen, a les paraules de perdó que evitem pronunciar, a la primera salutació del matí i a l’última mirada del dia, etc.”, recomana.

El llenguatge positiu -afegeix Castellanos- porta al cor de les paraules la motivació per impulsar l’alegria, la creativitat, la curiositat i l’eficiència en l’educació. Optimitza l’aprenentatge i la memòria de l’existència per construir una bona història de vida amb un protagonista digne”.

LLENGUATGE NEGATIU: CURSA D’OBSTACLES

Per contra, les paraules i expressions negatives “poden arribar a abaixar el coeficient intel·lectual fins a 12 punts”, segons l’investigador. Són “tempestes que ens poden acompanyar en les nostres narracions i també ens poden ajudar a entendre com el llenguatge negatiu ens afecta aquí i ara. Hi ha paraules que poden destruir, des de l’interior, les nostres possibilitats i les d’altres, com ara: “mai ho aconseguiré”, “què t’has cregut”, “ets un inútil”, “ho fas tot malament”, “res del que dius és cert”, “no em dirigeixis més la paraula”, “això no és veritat”, “menteixes més que parles”, “deixa’m en pau”, “sempre em dius que tot ho faig malament”, “no ho facis”, “jo soc així”... Mai, no, res, malament... poden ser notícies falses sobre mi i sobre els altres”, exemplifica Castellanos.

En aquest sentit, l’autor argumenta que les paraules són “la mida de les nostres possibilitats”. “Són les catalitzadores de les promeses que som cadascun de nosaltres, fins a l’últim dia de la nostra vida. , afortunadament, gairebé, encara no... són paraules que formen un bon equip amb nosaltres i el nostre destí perquè matisen la realitat i deixen veure un horitzó ple de possibilitats”. I amb tot això, ¿com ens pot afectar el llenguatge negatiu? “Multiplica els nostres obstacles. La por, l’estrès, l’ansietat s’apoderen més temps de nosaltres, ocupen més espai en els nostres pensaments i accions. Són paraules que ens distreuen de la vida, que etiqueten, jutgen, sentencien, bloquegen, emmalalteixen i, fins i tot, maten”, argumenta Castellanos, rotund.

COM ENS PODEM EDUCAR?

El filòsof madrileny aporta idees pràctiques en l’educació del llenguatge positiu. “Si nosaltres ens sotmetem a una operació a vida o mort, segur que volem que el millor equip s’ocupi de la nostra cirurgia. Si volem viure la millor vida possible, segur que volem que ens acompanyin les millors paraules, que ens facin sentir que som més feliços, que tenim més benestar i estem més satisfets”. I prossegueix: “Aquest és el veritable secret per transformar el nostre relat vital: pren consciència de les teves paraules més habituals, del teu llenguatge, del vocabulari que guia les teves accions. De les paraules amb què et lleves, amb què surts a passejar, amb què entres a treballar, amb què te’n vas a dormir…”.

Un ritual transformador

Luis Castellanos proposa “un ritual fascinant que funciona d’allò més bé perquè transforma la mirada i la vida” de qui el posa en pràctica d’una manera conscient i ferma. “Escriu tres agraïments nous cada dia durant 21 dies. 63 motius de gratitud diferents tornen el cervell més positiu”. Amb aquesta pràctica, apunta, “el cervell s’acostuma a buscar el costat favorable de la vida i consolida un patró, un ritual, per trobar al món primer el que és positiu, no el que és negatiu. I és molt més reconfortant si ho fem en família”. En realitzar actes conscients aleatoris d’altruisme, de noblesa, d’afabilitat i, en definitiva, de bondat, “entrenem el cervell en la cura essencial de les persones, entrenem el cos a tenir una presència generosa, amable i sàvia”, subratlla. Per esbrinar com el llenguatge positiu pot millorar la vida, proposa un senzill repte: “Feu-vos un petit diccionari de paraules i frases que poden transformar la vostra vida. Cada dia identifiqueu una paraula o frase negativa. Escriviu-la. Trobeu 5 paraules o frases positives. Escriviu-les. Una precisió emocional del llenguatge ens ajuda a crear entorns segurs, pròspers, plens de respecte i equilibri”.

Tant a casa com a l’aula aconsella que es cultivi el sentit de l’humor “com a gran recurs per conviure amb l’alegria i l’esperança”. “Hem de protegir aquesta capacitat sorprenent que tenim de riure i crear una atmosfera respirable”. Castellanos assegura que “les aules ho agraeixen moltíssim perquè aprendre és la capacitat que tenim d’enfrontar-nos al que és desconegut, al que és inesperat, i per gestionar les pors i l’ansietat el gran mestre és el sentit de l’humor”, conclou Castellanos.

stats