Potser no tothom ho fa d'una manera tan organitzada i pensada com la Isabel, però alliberar espai és una pràctica que, tard o d'hora, s'ha de fer a totes les cases. Fer donacions a entitats socials, portar joguines a l'escola o revendre les que estan en més bon estat són altres opcions que agafen força les setmanes prèvies de Nadal. N'hi ha una, però, que és més curiosa. Reparar-les per donar-los una nova vida. Ho sap molt bé la maquetista Noemí Batllori que fa uns vuit anys va engegar l'Hospital de les Joguines, un petit projecte que va fer néixer per recuperar joguines i tornar-les a posar en circulació, en entitats socials o venent-les a preus ajustats, i que ara, principalment repara perquè les famílies tenen més consciència. "Ara hi ha gent que ve de més lluny i volen arreglar perquè sap greu llençar. Si hi ha vincle emocional, costa més", diu Batllori. Des del 2016 aquest particular hospital ha atès prop de 500 pacients, sobretot peluixos i nines de totes les èpoques però també d'altres de fusta. Amb la seva experiència, veu que arreglar joguines es tornar a portar.
Què fem amb l'excés de joguines?
Fer una rotació o quan entra un nou joc fer-ne sortir un altre són alguns dels consells per evitar acumulacions
BarcelonaUna nina, un cotxe de bombers, una grua, un llitet per la nina que els Reis van portar l'any passat, dos trencaclosques, contes, dinosaures, una cuineta... La llista de noves adquisicions per Nadal és gairebé infinita. El tió es fa cagar a la casa d'uns avis i a la dels altres. El Pare Noël passa a casa i aquest dissabte, el menjador estarà una altra vegada ple de regals dels Reis d'Orient. Pot una llar absorbir totes aquestes joguines? Poden els infants gestionar totes aquestes novetats? La resposta sembla òbvia: ni els més petits són capaços de saber què fer amb aquest excés de joguines ni les seves habitacions poden encabir tots els regals de les festes. El que està clar és que la situació segur que resulta familiar a més d'un i que fins i tot és gairebé inevitable. Ara bé, es poden fer canvis perquè no es repeteixi any rere any.
La Isabel Rodríguez és mestra –ha estat cap d'estudis de l'Escola Congrés-Indians de Barcelona– i explica que ha vist "moltes bajanades". Hi ha famílies amb moltíssims regals, i nens que, quan tornen a escola, estan saturats de tantes novetats. "Veus que no els va bé als infants aquesta bogeria", diu. I per això, amb la seva filla, l'Alícia, s'ho han plantejat diferent. A l'hora de col·locar les joguines a l'habitació opten per fer rotació. És a dir, les que en aquell moment no fa servir tant les desen en armaris poc accessibles, mentre que al seu abast li deixen les que més li agraden o li criden l'atenció. I al cap d'un temps, es canvien. D'aquesta manera, la seva filla té joguines noves sense haver-ne comprat cap. Però aquesta tàctica també serveix per aconseguir tenir les joguines en ordre. "Quan tenen moltes coses, no les endrecen i les maltracten", diu la Isabel, "si estan amagades, generen interès".
Aquesta política es complementa amb la filosofia que tenen establerta per Nadal, que és la mateixa que pels aniversaris: si entra una joguina, n'ha de sortir una que no es faci servir. La Isabel diu que s'intenta buscar un nou usuari entre els coneguts, que és un gest que a la nena li fa il·lusió perquè acaba veient la nova vida del joc. Si no és possible, es porta a alguna entitat que l'aprofiti o, en cas de mal estat, es llença. Perquè això sigui possible, la Isabel té organitzat els regals "per categories". A la seva família sempre hi ha un llibre, un joc de taula, alguna cosa que li faci molta il·lusió, alguna peça de roba, una experiència i alguna cosa que doni suport a algun tema que estiguin aprenent. Per exemple, ara que l'Alícia està fent les taules de multiplicar per aquestes festes li han portat materials manipulatius. "Si no es fa així, és una bogeria", diu la Isabel, que recorda que, de més petita havien arribat a guardar regals sense obrir i els treien al llarg de l'any. "Era insostenible, de cop no ho poden gestionar", afegeix.
Poder fer tot aquest procés amb naturalitat també s'ha hagut de treballar. La Isabel explica que de petita li costava més perquè "tot li porta records" però ha anat assumint que no ho pot acumular. Ara, que té vuit anys, és plenament conscient que cal fer-ho així. Unes setmanes abans de Nadal, van fer el que ells anomenen "esporga" i segons la Isabel, l'Alícia ja va "ventilar" molt. "És un procés que s'ha d'acompanyar i implica també tenir respecte si algun objecte és important", afegeix la Isabel.
Precisament en aquesta línia també s'expressa Claudia Díaz, especialista en joc de Jugar i Jugar. Creu que aquest treball de "fer neteja" és important per involucrar els nens i fer-los entendre la necessitat de desprendre's de les joguines que ja no els fan gaudir. "L'excés entorpeix el joc", diu Díaz, que com a experta en aquest àmbit, també recomana fer aquesta rotació que evita aquesta acumulació.
"Ja en té un de camió, el canviaré"
Per acabar les festes de Nadal sense col·lapses, Díaz també dona un parell de consells més. El primer: fer un pas enrere. És a dir, no obrir cap regal que no estiguem convençuts que ens agrada. De la mateixa manera que un pantaló que no ens agrada, el canviarem, també s'ha de seguir aquesta filosofia amb les joguines i demanar el tiquet. Díaz creu que no es fa tant perquè "el joc està infravalorat" i les famílies prefereixen quedar-s'ho, però per això anima a pronunciar frases així: ja en té un de camió, ja el canviaré. "Ens hem d'espolsar aquesta vergonya", diu l'experta que afegeix que això serveix per reivindicar el joc "i les joguines com a instrument".
I el segon, posar límits als avis, ja que és un clàssic que facin regals que la família no vol, sobretot aquells amb llums i colors. Per estalviar-se aquestes situacions incòmodes, Díaz anima a parlar amb ells abans que ho comprin i, si no, establir que la joguina que arriba a casa dels avis és per jugar a casa dels avis. "Quan saben que allò es quedarà a casa seva, s'ho miren més i hi ha regals més discrets i petits", assegura Díaz.
Recuperar la màgia de Reis
Un dels problemes que troben les famílies les setmanes prèvies a les festes són les llargues llistes que incorporen els nens i nenes a les cartes dels Reis. Sovint, els infants acaben demanant coses que no saben que volen perquè ho han vist en catàlegs o perquè s'han vist forçats a pensar joguines a demanar. Per solucionar aquesta incomoditat, Díaz planteja evitar fer la carta als reis. "Els reis són màgics i saben què necessites", diu Díaz que és una bona resposta per donar als infants i els fa treure un pes enorme de sobre, a l'infant i a la família. Al petit, perquè no ha de pensar-ho i a la família perquè no ha de complir cap llista i poden aconseguir un efecte sorprenent amb les mateixes propostes. Díaz creu que les famílies s'han centrat, els últims anys, en respondre totes les peticions dels infants i que han oblidat la posada en escena que a vegades "és més important que el regal en si". Per això proposa, per exemple, imprimir fotos, moure mobles, posar flors o muntar una cabana al menjador el dia de Reis perquè, quan es llevin, els nens i nenes ho vegin "màgic i diferent". Hi ha qui fa gimcanes per trobar regals o xocolata desfeta per esmorzar, per emmarcar el gran dia. Creu que al final aquests detalls són els que es recorden. "La infantesa s'escurça i si som capaços d'allargar-la al màxim, val la pena".