El meu fill té cucs al cul. Té picor i es rasca. Què puc fer?

BanyolesEls oxiürs, més coneguts com a cucs, són uns paràsits intestinals molt freqüents entre els infants d’entre 2 i 5 anys. D’aspecte blanc i prim, fan al voltant d’uns 5 mil·límetres de llarg. El doctor Xavier Duran, pediatre d’atenció primària, els compara amb una grapa. La infecció per cuc, que és la més freqüent a Europa, no és greu però pot ser molesta perquè causa una picor anal intensa sobretot a la nit. Segons Duran, “a diferència d’altres paràsits, aquesta infestació no va acompanyada de diarrea ni mal de panxa i el tractament és senzill”. Però...

Com arriben a l'anus?

Sense adonar-nos-en, ingerim els ous d’aquests cucs. “Després de tocar un objecte infectat ens posem les mans a la boca o, també, a través d'aigües contaminades i aliments: per exemple, fruita que no està ben netejada o verdura que no ha quedat correctament bullida”, concreta aquest pediatre. Un cop ingerits, els ous es desclouen a l’interior de l’intestí prim i en surten larves, que migren cap a l’intestí gros, on es converteixen en paràsits adults. Allà s’aparellen i les femelles ponen els ous. Ho fan de nit i als marges de l’anus. “Trien aquest lloc per qüestions de temperatura”, assegura Duran. El seu cicle reproductiu dura entre un i dos mesos.

Per què pica tant el cul?

La picor anal apareix perquè els cucs en fase reproductora s’adhereixen a la pell de la zona, i aquesta acció produeix irritació i pruïja intensa. Per això, la criatura sent la necessitat de gratar-se. Altres símptomes són inquietud, irritabilitat i somni agitat. Amb el rascat, alguns infants es lesionen la pell i tenen infeccions bacterianes a la zona. Observar els cucs és fàcil: separant les natges de l’infant i enfocant amb un llum la regió anal poden identificar-se fàcilment. També poden trobar-se a la femta, com uns filaments blanquinosos, i, a vegades, a la vulva. “En el cas de les nenes, pot associar-se a picor vulvar. Es graten l’anus i els oxiürs es desplacen”, precisa Duran.

Com es contagien?

La picor fa que la criatura es grati i els ous dels cucs, que són microscòpics, queden –sense adonar-se'n– sota les ungles. Després, el menor toca un objecte i deixa allà els ous, que recull un altre nen que agafa el mateix objecte. La infestació només es dona si s’ingereixen els ous. És a dir, si l’infant es posa les mans (o l’objecte) a la boca. L’oxiür pot viure fins a 48 hores en un medi no viu; per aquest motiu, és habitual que membres d’una mateixa família es vegin afectats. Els adults que es contagien, però, és molt freqüent que no presentin símptomes.

Per què hi ha més cucs que abans?

Segons Duran, en els darrers anys ha augmentat la incidència de cucs pels moviments migratoris, l'augment de viatges internacionals i les adopcions. "Arriben persones procedents de països amb una elevada incidència de parasitosi, que poden estar infestades". Al pacient nouvingut se li sol aplicar un protocol. “A tots els infants els fem un cribratge que consisteix en un estudi de paràsits a femta, encara que siguin asimptomàtics”, afirma aquest referent clínic de pediatria a la direcció d’atenció primària de l’ICS a Girona.

Quin és el tractament?

S’administra un xarop antiparasitari amb mebendazole. “Una dosi única, de 5 ml, que cal repetir als 15 dies perquè s’ha vist que poden quedar larves dins l’intestí i la infestació podria reaparèixer”, aclareix Duran. És convenient que tots els membres de la família també facin el tractament, tinguin o no símptomes. A més, es recomana rentar la roba interior, els pijames i els llençols amb aigua calenta i estendre-ho al sol. Això ajuda a eliminar ous i possibles larves. No hi ha predisposició genètica a tenir cucs, però cal estar alerta perquè l’infant es pot tornar a contagiar. Per alleujar la picor es recomana asseure la criatura en aigua tèbia durant uns 20 minuts entre tres i quatre vegades al dia. I sobretot: molta prevenció. “Rentar-se bé les mans amb aigua i sabó abans dels àpats i de manipular aliments. També després d’anar al lavabo”, conclou Duran.