Educar en l'amistat, assignatura pendent

L'amistat és un dels valors principals que conformen la conducta social de les persones i, no obstant això, és un concepte que està en crisi, perquè la majoria de sistemes educatius del món no encerten a treballar-la adequadament amb la generació de vivències i sentiments en el nen. L'Associació Mundial d'Educadors Infantils (AMEI-WAECE) ha llançat aquesta alerta coincidint amb la celebració del Dia Internacional de l'Amistat, el 30 de juliol.

El Dia Internacional de l'Amistat va néixer en 2011, promogut per l'Assemblea General de les Nacions Unides amb la idea que la concòrdia entre pobles, països, cultures i persones pogués inspirar iniciatives de pau i presentés una oportunitat de construir ponts entre les comunitats fomentant el respecte per la diversitat. Segons AMEI, és durant els primers anys d'escolarització quan l'amistat ha de germinar.

Encara que les criatures tenen una tendència innata a la socialització, l'egoisme també forma part de la seva naturalesa humana, apunta l'AMEI, ja que els serveix per cuidar-se i protegir-se. Per això, "l'amistat ha d'estimular-se des de les primeres edats, quan les conductes insolidàries i egocèntriques són freqüents", recomana Juan Sánchez Muliterno, president de l'Associació Mundial d'Educadors Infantils. Solament quan l'entorn comença a modelar el desenvolupament del nen i es fan accions a favor dels altres; l'egocentrisme inicial va donant pas a una conducta amigable.

Pedagogs i psicòlegs coincideixen que, per estimular l'amistat en nens i nenes, és necessari formar nocions, coneixements, habilitats, emocions, vivències i sentiments que els preparin per conviure harmoniosament. I és que els coneixements per si sols no garanteixen la formació del valor, sinó que han d'acompanyar-se de vivències emocionals. És a dir, que els valors no s'ensenyen com a tals, sinó que sorgeixen com a conseqüència de la realització d'activitats que siguin d'interès per als nens i que actuïn sobre la composició de principis morals. Per aquest motiu, fer únicament esforços externs per orientar la conducta dels petits resulta insuficient.

Aprendre a ser amic implica que el nen o nena no es baralli amb els companys de l'aula, que comparteixi les seves joguines i conversi amb les altres criatures, i que miri d'ajudar un company que ha procedit malament i li expliqui l'incorrecte de la seva acció i el convenci que ha infringit les regles sense anar a queixar-se al mestre. "El paper de pares i docents en aquest procés d'aprenentatge és insubstituïble", recorda Sánchez Muliterno. "Ells són els que han d'ajudar els infants a conèixer qui és un bon amic i per què, com es comporten els bons amics i com mantenir una bona amistat: preocupant-se pels seus companys i esforçant-se per fer alguna cosa útil en benefici dels altres".

En aquest sentit, un dels errors més freqüents en la formació de valors com l'amistat és, segons AMEI, el fet de treballar-los exclusivament com a eixos transversals. Com explica Juan Sánchez Muliterno, "aquest és un error important que es dona amb excessiva freqüència, ja que el valor no arriba a treballar-se en la pràctica pedagògica i a més genera dificultats per relacionar l'objectiu general amb altres de més específics". I afegeix: "El valor de l'amistat cal treballar-lo a l'escola com s'han de treballen altres valors com la tolerància, la confiança mútua, la confiança en un mateix, l'autoestima o l'esforç".

Malgrat tot això, AMEI-WAECE recalca que l'educació en valors és l'assignatura pendent de la major part dels sistemes educatius del món.