Helena Alvarado

La capsa d’arena

Aquesta tècnica permet resoldre conflictes i ampliar vies de comunicació entre el terapeuta i el nin

La capsa d’arena / H.A. Zoom

Moltes vegades els terapeutes que ens dedicam a la infància i la família, necessitam eines no verbals que permetin fer sortir els continguts més interns dels nins, espais en els quals puguin expressar les emocions a través de la narració i d’històries creades. Una d’aquestes tècniques és la capsa d’arena.

La capsa d’arena és una tècnica de joc, amb antecedents psicoanalítics, que permet resoldre conflictes i ampliar vies de comunicació entre el terapeuta i el nin, adolescent o, fins i tot, adult. Winnicott, pediatre, psiquiatre i psicoanalista anglès, ja deia que “el joc és terapèutic en si mateix” i, per tant, és una eina que permet el descobriment del món intern d’aquell que hi participa.

La capsa és una eina que permet el descobriment del món intern d’aquell que hi participa

La tècnica de la capsa d’arena no és només un mètode de teràpia, sinó un mitjà actiu a través del qual els continguts de la imaginació es fan reals i visibles. Facilita els estadis interns de la persona i permet donar visibilitat a vivències que no es poden expressar amb paraules.

Les miniatures, l’arena i el recipient permetran integrar l’experiència vital que es vulgui reflectir. L’arena, que permetrà recrear escenes realistes, té un marcat simbolisme de les nostres primeres experiències infantils i és un element que pot ser modificat en relació amb la intenció del que interactua. Els nins s'ho passen molt bé manipulant-la, donant-li forma i creant escenaris adequats a la seva projecció. L’arena pot ser fina (com la de la platja) o modelable. L’arena fina és una arena més natural i recrea escenes molt més realistes, que afavoreixen la simbolització. La capsa és l’espai que limita i conté l’experiència, i que facilita la creativitat atès que li demanam a la persona que creï una escena. En ser un lloc tancat, afavoreix els límits del desenvolupament de la història, aportant seguretat. Finalment, les miniatures serveixen per donar resposta al propi món intern, i són metàfores de la seva vivència personal. Les miniatures representen diferents categories com persones reals, de fantasia, superherois, animals, elements místics, domèstics, vegetació i mitjans de transport. Fer conscient, a través de les figures, el contingut simbòlic que representa, és una de les parts més importants de la tècnica.

La tècnica permet donar visibilitat a vivències que no es poden expressar amb paraules

La conducció de la sessió per part del terapeuta se centra en l’acompanyament. L’infant davant el repertori de figures i la capsa és animat a crear una història de manera lliure. L’adult mostra una actitud d’acceptació i observa el desenvolupament de la tasca del nin. Una vegada finalitzada, li demanam si desitja explicar-nos l’escena, per obtenir informació d’aspectes formals i de contingut. És important fixar-nos en el nombre d’elements utilitzats, l’ús de l’espai (a dalt, a baix, esquerra, centre, dreta), l’acció que es desenvolupa, la veu, el temps i la inferència de l’estat emocional. Hi ha nins que fan capses mòbils o estàtiques, silencioses o sonores... Tot això ens donarà peu a conèixer aspectes importants de la seva psique. Per altra banda, en funció del contingut de la història podrem observar símptomes psicològics que determinen l’estat del nin en aquell moment. Per exemple, escenes de buit, soledat o mort ens podrien donar a conèixer sentiments de tipus depressiu. Podem trobar també elements de resiliència, es a dir, indicadors de la capacitat del nin per superar la situació, com la introducció de superherois, o professionals que curen (metges, per exemple) o tanques que indiquen protecció. Els elements de resiliència van apareixent progressivament en correlació amb la superació dels símptomes.

La conducció de la sessió per part del terapeuta se centra en l’acompanyament

La foto expressa simbòlicament l’estat intern d’una nina en relació amb l’adaptació al sistema familiar una vegada neix la seva germana. Els pares consulten per l’alt grau de gelosia que presenta cap a ella i que ha desencadenat problemes de conducta a la llar.

Procés de la teràpia

Es fa una intervenció inicial indirecta amb pautes als pares per tal de promoure un canvi en el sistema, i s’anima que la nina acudeixi a consulta. La nina, amb una capsa mòbil, simbolitza el següent: la part esquerra simbolitza el passat. El nin (amb el qual s’identifica) neda a l’aigua amb els taurons (que simbolitzen agressivitat, manca de control d’impulsos). La mare es manté allunyada. Hi ha dos animals que li aporten tranquil·litat, però l’emoció de base és la ràbia. Després introdueix un avió (té les ales plegades) que l’allunya de la mar amb taurons i se’n va al present (part mitjana i a la dreta) amb la mare, amb emoció d’alegria. Projecta una millora en la relació maternofilial, allunyant-se del malestar que tenia. La millora anímica i/o de comportament es va observant a través de l’evolució de les capses que es van fent a mesura que el treball terapèutic va avançant. La utilització de la tècnica de la capsa d’arena és un recurs idoni per a l’ajuda psicològica, i afavoreix l’enteniment i la resolució del conflicte en què està immers el nin.

Helena Alvarado és psicòloga sanitària de l’Institut Balear de Pediatria