LAURA PINYOL

Educació sexual sense tabús

L’educació afectivosexual va més enllà de la reproducció i les malalties de transmissió sexual. Demana una mirada global i allunyada d’estereotips

Una classe d’educació sexual en una imatge d’arxiu / CRISTINA CALDERER Zoom

Coincidint amb l’arrencada del curs escolar, el departament d’Educació va fer pública la voluntat d’impulsar l’educació afectiva i sexual amb el programa Coeduca’t perquè es treballi de manera transversal des de P3 fins a 4t d’ESO. Es començarà a implantar en centres de referència i la voluntat és estendre l’experiència a tots els del país, el curs 2021-22, en què l’educació afectiva i sexual ja haurà de formar part del projecte educatiu de cada centre.

Perquè això passi es formarà un docent de cadascuna de les escoles perquè sigui un referent. Amb “educació i perspectiva de gènere -explica Josep Vallcorba, director general de Currículum i Personalització- volem ajudar els centres a treballar de manera explícita, sistemàtica, rigorosa i respectuosa” perquè no sigui una matèria d’educació sexual, sinó “una missió globalitzadora amb un enfocament interdisciplinari”.

ASSIGNATURA PENDENT

Fins ara l’educació sexual a l’escola s’ha abordat des de punts de vista reproductius i de prevenció de malalties de transmissió sexual. “L’autonomia de cada centre ha permès que algunes escoles ja ho facin, i bé, però una diagnosi general ens indica que cal incidir-hi més”, apunta Vallcorba. No és un tema fàcil perquè s’ha de treballar “de manera sistemàtica i des de diferents àmbits d’aprenentatge”, i implicant-hi tots els actors. “És un tema important perquè està vinculat a valors ideològics”, i per això es pren com a punt de partida la defensa dels drets humans i els postulats de la Unesco, que el 2009 va aprovar les 'Directrius internacionals sobre l’educació relativa a la sexualitat' amb la intenció de facilitar l’accés d’infants i joves als coneixements i competències necessaris per a la seva vida personal, social i sexual.

Cal facilitar l’accés d’infants i joves als coneixements i competències necessaris per a la seva vida personal, social i sexual

Aquest mes d’octubre sortirà publicat el llibre de la psicòloga i sexòloga Elena Crespi 'Habla con ellos de sexualidad' (Lunwerg Editores, 2019), pensat per a pares i mares, i també per a joves, que es pot llegir del dret i del revés amb un estil de guia pràctica i aconseguir un diàleg des d’una visió àmplia i allunyada dels arquetips. “L’educació sexual i afectiva a les escoles ha de començar des del minut zero, des de ben petits! I s’ha d’evitar reproduir rols de nens i nenes, perquè marcaran els comportaments sexuals del que pressuposa ser noi o noia quan siguin adolescents”, explica. Com també és una assignatura pendent “trencar aquesta visió tan normativa heterocentrista i cisgènere, i donar altres referents”.

PERÒ NO NOMÉS A L’ESCOLA

Parlar de sexualitat amb la família és clau per educar i és una tasca que en cap cas es pot deixar només en mans de l’escola. Alba Fernàndez Pous, educadora social, activista i mare, creu que “no n’hi ha prou i la família ha de ser el primer canal”, a banda d’insistir que cal fer extensiva aquesta missió a espais com l’oci, l’esport i fer-ho, també, “des d’una perspectiva de gènere i dels drets del col·lectiu LGTBIQ”. “Som una generació de pares i mares que sabem que hem de parlar de la sexualitat amb els fills, però una cosa és saber-ho i l’altra enfrontar-t’hi!” La seva recomanació és evitar “tenir la conversa odiosa per evitar reproduir les informacions que vam rebre nosaltres”, que van estar molt condicionades pel risc de contagi de malalties de transmissió sexual i un model de relacions eminentment heterosexual. “Hem d’aconseguir que no sigui una assignatura i que s’integri amb normalitat, com ha passat, amb èxit, amb el tema mediambiental i la crisi climàtica, que es treballa de manera transversal”, suggereix.

Parlar de sexualitat amb la família és clau per educar i és una tasca que en cap cas es pot deixar només en mans de l’escola

Per a Crespi “s’ha de trencar el tabú que encara envolta parlar de sexe perquè és normal amb totes les lletres”, tot i que continua estant condicionat per “aspectes morals” i conceptes com “què és bo i què és dolent”. I, si no som nosaltres qui parlem de sexe amb els fills, qui ho farà serà el porno...

EL PORNO, ACCÉS IL·LIMITAT I MALA ESCOLA

Un de cada quatre nens de deu anys té mòbil. Als quinze anys, prop del 95% ja en tenen. És fàcil, doncs, imaginar que aquest canal fa ben fàcil que els preadolescents entrin en contacte amb el sexe a través de vídeos d’internet que també circulen per WhatsApp. Segons l’estudi 'Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals d’adolescents i joves', editat per l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears (UIB, 2018), un de cada quatre menors ha vist contingut pornogràfic a internet abans dels 13 anys; vol dir que ha tingut accés a qualsevol de les plataformes que emeten milers de vídeos sobre tota mena de pràctiques, gèneres i fetitxes de manera lliure i gratuïta amb un sol clic.

La iniciativa que acaba d’emprendre la Generalitat busca equiparar-se amb països com Dinamarca i Finlàndia, on l’educació sexual és obligatòria des de fa dècades. La LEC permet que els centres tinguin més o menys llibertat sobre la manera de tractar l’educació però, fins ara, a escala estatal ha sigut quasi impossible regular-ho. La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) va derogar l’any 2013 la llei d’educació del 2006 i, consegüentment, l’assignatura d’educació per a la ciutadania, que incloïa una certa educació afectiva i sexual a les escoles.

ALGUNES DADES

El Baròmetre Control 2017 -d’aquesta marca de preservatius- situa la pèrdua de la virginitat als 17,7 anys. Les noies s’inicien abans (el 49,3% tenen la primera relació entre els 14 i els 17) i el 43% dels nois, també. L’ONG Sida Studi, en un altre informe del 2017, establia en un 72,6% els alumnes de segon cicle d’ESO que ja havien tingut contacte sexual amb parella i el 17,3% els que havien realitzat pràctiques sexuals amb penetració. A batxillerat, el 84,9% dels joves han tingut algun contacte sexual i un 34% dels nois i noies han mantingut relacions sexuals amb penetració alguna vegada a la vida.

El porno és la primera porta d’entrada al sexe per a molts adolescents

Per tant, el porno és la primera porta d’entrada al sexe per a molts adolescents. I el que mostra el porno generalista és una sexualitat desvirtuada i fal·laç, centrada sobretot en el plaer de l’home i en què l’estereotip més estès de la dona és un cos fet per satisfer. El porno sovint la vexa i la cosifica, amb actituds cap a ella de violència i submissió; un vector de transmissió de clixés i propulsor de la violència masclista, segons va alertar Amnistia Internacional.

PARLAR I NATURALITZAR

“Hem de parlar-ne amb normalitat”, i aprofitar la naturalitat amb què els infants poden comprendre. Per exemple, diu Fernàndez Pous, “els nens i les nenes es toquen perquè els agrada”, sense saber què és una masturbació: “Per què no els expliquem que això és normal però que té uns codis, que no està mal fet però que és íntim, i expliquem ben clar que hi ha parts prohibides que ningú et pot tocar?” En aquest sentit, són moltes les publicacions que, últimament, s’han fet un lloc a les prestatgeries per parlar de sexualitat. Un exemple és el conte 'Descobrint el cos, sembrant paraules' (Pol·len Edicions, 2018) escrit per Montserrat Catalán i il·lustrat per Aina Sallés, que explica com una nena es descobreix les parts de la vulva i el clítoris o com és el penis del seu germà petit.

En un altre to i llenguatge, i directe el gra, hi ha 'Las cosas claras 'd’Arola Poch (Plataforma Actual, 2019), en què la psicòloga i sexòloga parla sobre el sexe sense subterfugis: parla sobre la identitat sexual, l’orientació afectivosexual i el plaer, però també del risc de malalties de transmissió sexual i mètodes preventius o quin impacte pot tenir la tecnologia en les relacions. Hi ha dos capítols remarcables, el de 'No és no' i l’últim, 'El porno és ficció', i adverteix que, encara que resulti obvi, “els actors i actrius fan un paper, igual que en les pel·lícules en què els superherois salven el món”. Però també parla dels cossos, les pràctiques més freqüents i resumeix que hi falta el que és més important en el sexe: la comunicació, l’empatia i el sentiment.