Ens ha nascut un nen

Ha passat Nadal i ara vénen els Reis. Entremig, sembla que alguna dona ha estat obligada a cuidar una criatura. No estava previst, ni era desitjat. No tenia res a oferir-li. Però el nou nen ha encetat una vida sense importar-li a ningú. Malauradament, sembla que el 2014 serà l'any de les maternitats obligatòries i les infàncies no volgudes. Tot, per obra d'un govern més que conservador disposat a fer que sigui el seu Déu qui legisli sobre el que ha de fer una dona, com es fa de mare i quin és el futur (se suposa que celestial) que espera a tot nadó.

Em desespera començar l'any així. En pocs mesos la llei sobre la interrupció de l'embaràs tornarà a ser com al final del franquisme i molts professionals, com jo mateix, no sabran què dir quan els demani consell una adolescent que, com a efecte dels seus amors intensos, la mala gestió del riscos, la dificultat per accedir a sistemes de protecció o el caos de la seva vida, ha quedat embarassada. No es podrà ni suggerir-li que el camí raonable passa per no continuar endavant. Tornarem a tenir el codi penal sobre els nostres caps professionals. Pensar, dir, suggerir, acompanyar a no continuar en el camí d'una futura maternitat no desitjada serà delicte. Per molt que sigui la hipòtesi més raonable, ja no serà possible. Serà il·legal i penada amb presó.

Les conseqüències d'una llei

Ja he escrit més d'una vegada sobre alguns aspectes del tema en aquesta columna i no repetiré els arguments contra aquest absurd. Però pateixo ja pel dany que la seva dictadura mental causarà en les vides dels infants (mares i fills, tots dos infants), especialment dels que ja han tingut una vida força plena de mancances i desesperacions. ¿Per què neguen el dret a no ser mare, a no ser una mare que no vol o no pot ser mare? ¿Per què neguen el dret a no néixer? Tot infant té dret a arribar a aquest món sent desitjat, amb uns pares disposats a vincular amb ell les seves vides, amb prou recursos i estímuls per tenir infància i tenir futur. ¿Si per a moltes paternitats adultes, més o menys voluntàries, tot això és força complicat, per què ho volem imposar en la vida d'una parella que tot just està cercant què farà amb les seves vides? Després d'anys de treball per separar sexualitat i reproducció tornen a imposar la maternitat com a final feliç. ¿Encara no han descobert que els Reis que enriqueixen el portal no existeixen?