L’ésser humà neix molt desprotegit i necessita un adult que el cuidi fins que és prou madur per cuidar-se a ell mateix. El camí fins a esdevenir un home o dona capaç de gestionar la seva pròpia vida és llarg i difícil. L’acompanyament d’uns pares afectuosos i empàtics és imprescindible perquè el nen vagi superant amb èxit les diferents etapes evolutives.
Durant l’etapa del deslletament, per exemple, el nen viu la pèrdua del pit de la mare. Aquesta experiència infantil, necessària perquè la criatura guanyi autonomia, per a alguns infants també pot ser molt dura. Si hi ha algú que pugui entendre les dificultats que ha de superar i l’acompanyi amb afecte, la criatura superarà millor aquest moment evolutiu. I guanyarà autonomia, seguretat i autoestima.
Els pares han sigut nens i potser el seu camí cap a la maduresa ha sigut difícil i accidentat. Això provoca inseguretats davant la criança dels fills i, sense voler-ho, els poden deixar desprotegits o els poden sobreprotegir. Aquestes actituds dels pares són molt negatives per al fill, que se sent abandonat. Si això passa amb freqüència, l’autoestima del nen pot veure’s afectada.
La desprotecció, per una banda, consisteix a deixar la criatura sola davant els diferents reptes que suposa créixer. Això fa que s’hagi d’espavilar per ella mateixa, amb el cost freqüent d’haver de carregar amb sentiments d’inseguretat i soledat. Els pares que desprotegeixen sovint volen que el fill es faci gran ràpid. Les necessitats dels fills són molèsties i, per tant, no hi ha espai perquè n’hi hagi.
La sobreprotecció, en canvi, té lloc quan els pares resolen les coses del fill abans que ell se les hagi ni plantejat. Suposa un atac a la capacitat del nen d’aprendre i fer-se independent. Són pares que potser van patir de petits i de manera inconscient volen evitar que el fill pateixi. I així, s’esforcen i donen tant al fill que ell no pot espavilar-se per ell mateix.
Totes les escoles psicològiques donen una primordial importància a la protecció i l’afecte des del principi de la vida com a base d’un adult madur i segur de si mateix. Quan els pares se senten insegurs poden actuar deixant sol i desprotegit el seu fill. Això és igual de nefast per al nen que quan els pares el protegeixen amb excés. Per protegir el nen en la justa mesura i ajudar-lo a créixer, cal connectar empàticament amb ell i estimar-lo tal com és.