Els perills de ser pares 'llevaneu'

BarcelonaFer els deures amb el fill o filla sense deixar que s'equivoqui o preparar-li la bossa per a l'endemà perquè no s'oblidi de res encara que ja sigui adolescent. Són dos exemples d'accions que fan els progenitors batejats amb el nom de llevaneu. Aquest és un terme que va encunyar fa més d'una dècada l'historiador i guanyador de dos premis Pulitzer David McCullough, i que es refereix als pares o mares que intenten evitar fins a tal punt les frustracions dels fills que els acaben aplanant el camí d'una manera extrema. Aquesta sobreprotecció, però, té conseqüències tant per als fills com per als progenitors.

Quines conseqüències té per a l'infant?

Malgrat les bones intencions, evitar als fills qualsevol possible situació de dificultat o frustració suposa un fre al seu desenvolupament. "Els infantilitza i n'impedeix de manera molt greu el desenvolupament normatiu, en qualsevol aspecte. És igual si és en la gestió d'emocions desagradables com la frustració, la creativitat o la capacitat de resolució de problemes. L'important és que amb tota la bona fe del món ens convertim en el seu pitjor enemic i en frenem el desenvolupament", deixa clar Enric Soler, professor col·laborador dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. "Sobreprotegir equival a inutilitzar i els pares llevaneu són fàbriques de nens inútils", explica.

Però a banda del fre al desenvolupament, hi ha altres conseqüències per als fills, com ara que siguin més insegurs i dependents perquè inconscientment se'ls ha ensenyat que tots sols no poden fer les coses. "Seran nens, joves i adults als quals els costarà prendre decisions i tendiran a anar amb altres nens més líders", sosté la psicopedagoga de la UOC Sylvie Pérez. A més, també poden mostrar intolerància a la frustració, fet que els impedirà que siguin autosuficients, i heretar pors. "Si tinc por d'alguna cosa i en parlo com si fos amenaçadora, el meu fill, per a qui això mateix podria ser una cosa neutra, segurament l'acabarà veient com a amenaçadora. Per exemple, si als pares els fa por dormir fora de casa i ho manifesten, el nen segurament també tindrà por d'anar-se'n de colònies o a casa d'un amic", apunta l'experta.

I als adults com els afecta?

Segons Soler, portar a l'extrem el mite de la paternitat o maternitat perfecta, il·lustrat en sèries com Això no és Suècia, a part de generar una ansietat insuportable, farà hi hagi progenitors que fins i tot s'oblidin d'alimentar la seva relació de parella. Poques parelles –afegeix Soler– són conscients que tenen dues relacions simultànies: la conjugal i la criança, a més d'una altra amb si mateixos com a éssers humans individuals. L'aparició d'un nou membre de la família requereix adaptacions, però en cap cas posar en risc les relacions que ja hi havia abans. "Aquest entramat de relacions ha d'estar en un equilibri harmònic", diu Soler.

Consells per evitar-ho

Segons els dos experts, la fórmula per no ser pares llevaneu ésevitar els extrems i buscar l'equilibri entre una permissivitat excessiva i un control excessiu. Per fer-ho recomanen promoure l'autonomia de l'infant perquè tingui consciència de la gestió del seu propi temps, ensenyar-lo a gestionar els seus problemes, a més de donar-se temps per descansar com a parella. Amb freqüència, explica Pérez, els pares sobreprotectors estan cansats, perquè la sobreprotecció genera un desgast en intentar controlar-ho tot. "Si no puc controlar la por que tinc al fet que el meu fill torni sol a casa, una opció és deixar-lo anar sol i quedar-me a la cantonada. Es tracta d'anar comprovant que els nostres fills tiren endavant i, si no se'n surten, veure en què han fallat i intentar ajudar-los. Per ensenyar-los a volar cal donar-los ales", posa com a exemple l'experta.