Daniel Genís Mas: "La paternitat tardana implica la por a deixar sol el fill abans d’hora"
Escriptor, professor de secundària i pare de l'Oleguer, de 3 anys. Va fundar El Biblionauta, el portal de referència de literatura fantàstica en català. Va ser editor dels deu números de l'antologia de relats 'Freakcions. Recull de narracions estranyes'. Publica 'El dimoni abans de nosaltres' (Males Herbes), una novel·la sobre l'amistat entre un dimoni i un estudiant en la Girona del segle XVIII. El 2023 va guanyar amb 'Uns déus ferotges' el premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica en català.
BarcelonaNo sé si el món és un lloc horrible, però els homes el fem un lloc horrible. Pessimista de mena com soc, tendeixo a creure que el bé que puguem fer, difícilment compensa el mal que fan altres. No em sembla que la Mare Teresa de Calcuta compensi Hitler, vaja. Hauríem d’estar demanant perdó contínuament als fills.
Ja fem altres coses que agraeixen més que una disculpa, com ara omplir la nevera, pagar el wifi o enviar bizums.
— Quan no tens fills i estàs sol, pots limitar-te a fer el que és correcte, a esforçar-te a posar el teu granet de sorra i si, tot i això, veus que al final el món se’n va a Can Pistraus, pots dir: "Jo ja he complert, aquí us quedeu." Però quan tens un fill tot és més transcendent. No et pots limitar a pensar que tu ja no hi seràs i rentar-te’n les mans. Aquesta és la meva por més gran, el futur. I veure la seva ingenuïtat i felicitat, que no tingui ni idea del que li espera.
Vols dir que aquesta por no té relació amb el fet que hagis estat pare als 45 anys?
— No en tinc cap dubte! Mira, hi ha una novel·la que em té el cor robat, La carretera, de Cormac McCarthy. Parla d’un món postapocalíptic on un pare i el seu fill petit caminen cap al sud, buscant un lloc on encara es pugui viure. El pare viu dominat per la por de perdre’l i també per l’amenaça que ell i el nen quedin sols i desemparats. La paternitat tardana també implica la por a deixar sol el fill abans d’hora. No fa gaire vaig descobrir que McCarthy va tenir un fill amb 65 anys.
Has escrit una novel·la en què un dimoni explica la seva vida, la seva família.
— En Banyeta, abans de ser un dimoni, és un home, amb nom propi, Mesta. Per un seguit de qüestions desgraciades, relacionades amb el seu naixement, resulta que sempre pren la pitjor decisió possible, i això l’allunya dels seus i del que més desitja, que és ser estimat, acceptat. Fins a fer-se un dimoni. Aquesta feblesa tan humana, voler encaixar, és el que crec que el fa entranyable i proper a nosaltres.
El dimoni té un germà bessó.
— La història de Mesta i el seu germà Màssic està inspirada en la de Caín i Abel. Llegint la Bíblia, Abel sembla força repel·lent. Caín, en canvi, s’assembla més a nosaltres. Aquesta és la imatge que he volgut donar del dimoni: en el fons no és tan diferent de com som nosaltres. L'infern de Mesta són les seves inseguretats, les seves pors.
Banyeta també fa de pare, a la filla de Satanàs.
— El pobre procura alimentar la seva afillada de la millor manera possible, ensenyar-li la diferència entre el bé i el mal i estimar-la. Però no se’n surt. En Banyeta no se sap preparar per enfrontar-se al repte titànic de ser pare, veu el món com un lloc terrible, ple de perills. Com pots donar les eines necessàries a un fill perquè sobrevisqui en un món terrible i alhora fer que sigui una bona persona i no un malparit?
Exacte! Molt bona pregunta.
— Mentre escrivia la història no era conscient que estava abordant aspectes relatius a la paternitat. Les pors i les inseguretats d’en Mesta-Banyeta crec que tenen molt a veure amb les meves.
Fa tot just tres anys que ets pare. Com va transformar el teu mou ser-ho?
— Va ser el Big Bang! Però a la inversa: l’ordre es va fer caos. Res et prepara per a aquell moment en què finalment coneixes el teu fill. A la vida, de vegades, diem que tal o qual cosa ens ha canviat, però acostuma a ser exagerat. Doncs bé, tenir un fill et permet dir exactament, afinant l’any, el mes, el dia, el minut i el segon, el moment en què tot va saltar pels aires.
Quines reflexions o propòsits et ronden pel cap?
— El tema de la son. Que important que és dormir vuit hores i que poc que ho valorem. I pel que fa als propòsits, procuro ser més optimista.
Què dius? Celebro escoltar això...
— Em sembla que li dec a l’Oleguer. Seria molt egoista dir-li: "Mira, això és una merda. T’hi he dut perquè sí. El món és un mal lloc, però pel qual val la pena lluitar". Per això li dedico la novel·la al meu fill, suposo. És una manera de dir-li que no ens hem de conformar, que lluitar sempre val la pena. O potser això que dic sigui una disculpa. No ho sé. El més probable és que quan la llegeixi me la foti pel cap.