ESTHER ESCOLAN

Com parlar de diners amb els nostres fills

Fer-ho amb naturalitat, implicar-los en les despeses domèstiques o fomentar la cultura de l’estalvi són bones estratègies

Quan fem la compra, podem demanar-los que ens ajudin a comparar ofertes. / GETTY Zoom

Parlar de diners no ha de ser un tema tabú. Culturalment ens costa fer-ho, però com a pares hem de desmitificar-ho i ajudar els fills a establir-hi una relació sana, parlant amb naturalitat del tema. Des de CaixaBank consideren que l’estalvi és important per a la salut financera de les famílies i suggereixen que és convenient que els infants sàpiguen que les coses costen diners (i, per tant, esforç i feina). En aquest sentit, també és important que coneguin les fonts d’on poden procedir aquests diners: o bé de la feina o bé d’ajudes, regals, interessos, inversions, etc.

Guanyar diners suposa un esforç per als progenitors, que n’han de disposar per cobrir les necessitats familiars. Aquesta és una idea clau que cal transmetre als infants, que també han de ser conscients de quan les coses no van bé del tot i entendre que si, pel motiu que sigui, els ingressos es redueixen, ells també ho han de saber per entendre per què la família s’ha d’estrènyer el cinturó.

Si reben diners com a regal hauran de prioritzar en què ho gasten

Els diners són limitats. “Això significa que no podem disposar de tots els calers que vulguem sempre que vulguem, i per això cal prioritzar en què els hem de gastar”, apunten també des de l’Institut d’Educació Financera (IEF). L’IEF posa com a exemple dos supòsits: el primer, la pensió dels avis, que és limitada i a partir de la qual podem reflexionar sobre la idoneïtat de gastar-la fent regals als nets, cosa que potser els impedeix assumir despeses bàsiques; el segon supòsit fa referència al salari dels pares, també limitat, que ens ha de fer plantejar el risc de quedar-nos sense vacances a l’estiu si cada cap de setmana optem per anar al cinema, per exemple.

“En el cas dels nens -detallen des de l’IEF-, si reben diners com a regal també hauran de prioritzar en què ho gasten o si ho guarden per acumular-ho i poder comprar alguna cosa més gran en el futur”.

DONAR EXEMPLE

“Si busquem que els fills siguin responsables financerament haurem d’actuar de manera exemplar”, afirmen des de l’Institut. Així, algú que és responsable en les seves finances personals, “gasta dins de les seves possibilitats, atén els pagaments a temps, no compra a terminis o a crèdit sense reflexionar, no compra seguint impulsos i planifica els seus objectius financers” estarà donant un bon exemple.

Hi ha situacions que ens ajudaran a posar en valor aquest comportament davant dels fills. Una és convidar-los a reflexionar sobre una compra per valorar si és necessària o, tot i voler-la fer, és prescindible. Altres opcions són asseure’s a prioritzar algunes despeses previstes; comparar junts els preus del supermercat; fer que l’infant trobi el producte més econòmic i evitar els impulsos durant la compra.

Si busquem que els fills siguin responsables financerament haurem d’actuar de manera exemplar

COM ESTALVIAR

Altres opcions són aprofitar el reciclatge per transmetre el concepte de la segona vida útil, així com insistir-los a apagar el llum en sortir de l’habitació o tancar l’aixeta mentre es raspallen les dents, cosa que servirà per parlar d’estalvi, de consum responsable i de fins a quin punt és important aquest concepte per al bé comú del planeta.

CaixaBank insta a “ensenyar als fills que l’estalvi és la clau de la futura tranquil·litat”. No és fàcil, ja que quan són petits no entenen el concepte del temps, per la qual cosa solen preferir tenir el que desitgen immediatament. En aquest sentit, podem ajudar-los a entendre que esperar abans de gastar, és a dir, estalviar, té beneficis, com poder comprar alguna cosa millor o més gran en el futur; a més, tindran la tranquil·litat, de més grans, que si necessiten diners per començar a sortir amb els amics podran fer-ho gràcies al coixí que hagin anat fent, o que si esperen abans de comprar impulsivament tindran temps de reflexionar si la despesa és realment necessària. En aquest sentit, cal animar els fills a marcar-se metes com un joc, ja que un objectiu dona sentit a l’estalvi, que deixa de ser abstracte. També es pot optar per premiar-los si aconsegueixen estalviar, de manera que si l’infant es proposa estalviar 3 euros a la setmana, podem establir que, si en deu setmanes aconsegueix tenir 30 euros, aportarem 3 euros extres.