Cristina de Sancha: "Si despertem els fills a l’hora justa, acabarem tots corrents i de mal humor"

BarcelonaMestra d’educació primària, especialista en disciplina positiva i mare de l’Arnau i la Júlia, d’11 i 7 anys. Creadora de la web Marona de colors, publica A ritme d’infant. Acompanyament a nens de 3 a 6 anys (Eumo Editorial).

Moltes famílies pateixen amb l’organització i el temps, sobretot al matí. Una bona solució per no estressar-se és avançar l’hora del despertador i llevar-se abans. Així podrem començar el dia amb un ritme més lent, més reposat. Si despertem els fills a l’hora justa, acabarem tots corrents i de mal humor.

També és útil que els pares s’expliquin. Per què?

— La comunicació és imprescindible perquè transmet als fills seguretat i confiança. Els ajuda a orientar-se, a ser autònoms i a poder assumir responsabilitats, creant rutines que s’aniran consolidant de mica en mica.

 Explica’m una situació viscuda a casa que ho mostri.

— Amb el fill gran ens va anar molt bé crear un quadre de rutines. Vam veure que ell necessitava saber què passaria l’endemà i que el quadre li transmetia calma, tranquil·litat. A la llarga el quadre es va transformar en un calendari familiar on anem apuntant totes les activitats que tindrem durant la setmana o el mes. Tenir-lo penjat a la vista ajuda als fills a tenir confiança i fa que tots ens organitzem millor. A més, el calendari s’ha convertit en un símbol compartit per tots, perquè tothom en forma part.

 Els fills poden tenir un bon motiu per no recollir les joguines?

— Els pares no entenem els motius per no recollir. Imagina que el teu fill juga a construir una granja i ja ha muntat diferents estables per als animals. Per fer-ho ha anat traient playmobils, cotxes i tot ha quedat ple de joguines. Quan cal recollir podem preguntar-li si certes joguines són o no part de la granja. Hem d’entendre què fa servir dins el món del joc. El que no fa servei es pot recollir.

 Per què els pares necessitem ordre i els fills no?

— Els pares necessitem ordre, sobretot, perquè volem sentir-nos segurs i sentir que ho tenim tot controlat. Els fills, en canvi, no necessiten l’ordre perquè ells viuen en el present, no viuen en el futur, ni en la projecció del futur, simplement aprofiten l’instant.

 Sovint els fills expliquen poques coses. Com fer-los parlar?

— No hi ha cap pregunta que funcioni millor que una altra. A casa sovint els demanem: explica’ns alguna cosa que t’hagi fet somriure avui. Quan ens expliquen alguna cosa que els ha passat a classe que viuen com una injustícia, els preguntem: i si tu fossis el mestre, què hauries fet? A partir d’aquí ja se’n pot treure una bona conversa.

 Què feu a casa amb les extraescolars?

— Les extraescolars són útils si el nen té ganes de fer guitarra o natació. Que l’extraescolar funcioni amb el germà, el veí o el cosí, no vol dir que a ell també li agradi. Així que és important escoltar-lo. Els fills et fan saber quines extraescolars volen fer i quines no.

 Una lliçó que has après dels fills.

— Que la vida és feta de petits detalls que s’han d’agrair, perquè normalment no en som prou conscients. Hem de mirar el món amb els ulls dels infants.

 Què has vist tu amb els ulls dels fills?

— L’altre dia la Júlia es va posar pantalons curts per primer cop i per ella això ja era un bon motiu per afirmar que aquell era el millor dia de la seva vida.