La nova mirada de Xiula
Xiula presenta nou àlbum, ‘Descontrol MParental’, en què posen música al que els passa a casa
Els barcelonins Xiula expliquen que amb el seu cinquè disc volen mostrar un nou paradigma: “El panorama familiar sempre ha mirat el creixement dels nens i les nenes i adolescents, i hi ha hagut pocs espectacles amb la mirada posada en el que passa als adults quan arriben els petits, la criança, i quines coses es desperten”, explica Jan Garrido, un dels cantants de la formació. Aquest nou punt de mira és el que marca la línia del nou disc, Descontrol MParental (autoeditat, 2020): “Posem paraules al que ens passa a casa amb moltes cançons. És un disc ric en contingut, amb molt treball de lletres. I toquem un ventall molt ampli de temes: les famílies ens han agraït que hi hàgim posat paraules”, afegeix.
¿Però és un disc per a adults o per a les criatures? “Ens sembla fantàstic el debat sobre a qui pot agradar més. Ara ens ha arribat més directament el feedback dels adults, perquè són els que tenen accés a les xarxes socials, però sabem que als nens també els està agradant”, comenta Rikki Arjuna, també cantant del quartet. Pets, Cangurs i Anem de festival són les noves cançons amb les quals els menuts estan connectant més.
Musicalment és un treball molt variat: el rap protagonitza Mirada estràbica, els tocs country es respiren a Espera’t un segon, els aires de musical ressonen a Un dia més, el punt més pop sona a Per què no dorm? i el to més rocker protagonitza Salvem els cangurs. A més, tot un seguit de músics de generacions i estils diversos hi col·laboren: Albert Pla, Clara Peya, Suu, Beth, Ivette Nadal, Elena Gadel, Selma Bruna… I ho fan per tractar temàtiques molt variades.
LA CANÇÓ DE LA LLUNA
Una de les connexions més directes entre aquest nou disc i el públic ha sigut la història de Mirada estràbica, una cançó que parla de les especialitats de cada nen o nena. Una de les grans protagonistes d’aquest tema és la Lluna, la filla petita de Rikki Arjuna, que té una malaltia minoritària que li afecta el desenvolupament cognitiu. “No va ser difícil fer la cançó. Feia temps que volíem escriure una cançó per parlar de la diversitat i que ens plantejàvem com fer-la. N’hi ha que ja en parlen, però no ens agradava l’enfocament. Vam decidir parlar de casos concrets des d’una mirada molt plana i real. A través d’uns quants nens que existeixen, i d’altres que ens hem inventat però que també existeixen. I quan portava dues estrofes de cançó vaig trobar la necessitat d’explicar la meva història. Va sortir tal com raja. Són les rimes menys treballades de tot el disc amb diferència. Però és el vocabulari amb què convivim dia a dia. El vocabulari de la diversitat funcional. Va sortir molt fàcilment. I amb el piano de la Clara Peya va ser màgic”.
Ara el repte es posar el disc de gira. Els Xiula expliquen que els concerts d’aquesta nova gira seran terapèutics i molt familiars. I com ho aconseguiran? “Seran concerts espectacle. Generarem un espai de confidencialitat i confiança i gaudi, per compartir el que cadascú vulgui. El fil conductor serem quatre assessors que a partir de la posada en escena i les cançons anirem treballant els temes del disc. Intentarem fer que passin coses i que la gent les vulgui compartir, amb l’acompanyament en directe i amb moments de posada en comú”, explica el Jan.
Així serà l’espectacle de presentació de Descontrol MParental, una gira que compaginaran amb els concerts de la gira Big Chicken, destinats a espais oberts i a peu dret, on repassaran tots els èxits de la banda amb alguns dels seus ingredients habituals, per no deixar de ballar, tirar-se confeti i fins hi tot remullar-se.
Juguem a cartes?
Els discos físics de Xiula sempre van més enllà del CD i la capsa. En aquesta ocasió han creat una nova aventura: “Per què no inventem un joc, que sigui molt nostre, que permeti ser un joc i una eina educativa i de cohesió de la família?” Aquesta pregunta va tenir una ràpida resposta i s’ha convertit en les cartes que acompanyen el nou CD. “Volíem que permetés esmentar i treballar diferents temes de la família”, explica Garrido. El resultat és una baralla de cartes amb il·lustracions de l’univers del grup i diverses variants de joc. Actualment han proposat sis maneres de jugar-hi, però a poc a poc aniran oferint-ne ampliacions i continuarà creixent.