Si estàs més de dues hores al dia al mòbil, preocupa't: alguns consells per limitar-ne l'ús a casa

BarcelonaDinar en família amb el mòbil al costat. Consultar Twitter mentre mirem una pel·lícula plegats. Endur-se el mòbil al llit per xafardejar Instagram mentre dorms al teu nadó o respondre WhatsApps de feina mentre de reüll vigiles la teva filla al parc. Tots ho hem fet algun cop. "Mama, deixa el mòbil", "Papa, mira què faig però mira tota l’estona" ens diuen els nostres fills per cridar la nostra atenció. Com podem demanar-los a ells que no abusin de les pantalles quan nosaltres som incapaços de posar límits?

Segons un estudi de la multinacional americana dedicada a les noves tecnologies Asurion, publicat al 2022, abans de la pandèmia els adults miràvem el mòbil una mitjana de 96 cops al dia repartides en un total de cinc hores diàries, l’any passat la xifra s’havia disparat fins a 352 cops diaris, o el que és el mateix, un cop cada tres minuts. I encara una altra dada: segonsl’Informe Digital 2022, elaborat per Hootsuite i We Are Social i que ha analitzat 47 països, gairebé el 59% de la població mundial utilitza les xarxes socials i de mitjana, hi estan connectats gairebé 2 hores i 30 minuts al dia. A Espanya la durada és una mica inferior: una hora i 53 minuts.

El que està clar és que el nostre ús de mòbil i pantalles té conseqüències sobre els nostres infants. "Primer, els afecta perquè els donem un model de relació amb la tecnologia que no és el més adequat i perquè quan prestem atenció al mòbil no la prestem als fills", indica el psicòleg i vicesecretari del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Roger Ballescà. Segons aquest expert, un dels problemes de la societat actual és el poc temps que tenim per dedicar a les criatures. "Perquè els adults anem cada cop més sobrecarregats de feina", argumenta. I quan estem amb ells, sovint el mòbil és un distractor. Ballescà és partidari de posar límits al seu ús per "preservar els nostres espais amb els fills". La tecnologia forma part de la nostra vida quotidiana i el mòbil és també una eina de treball però cada cop més els espais que abans estaven reservats a la família, com les vacances, el sopar o el joc, estan "interferits per la tecnologia". "Sempre hi ha un tercer que ens despista la nostra atenció", diu.

El psicòleg explica que els fills perceben aquest dèficit d’atenció i es queixen quan els seus pares consulten el mòbil. "Els molesta molt", confirma. I no poques vegades les famílies també l’usen com a "distractor" dels seus infants "perquè no molestin i ens deixin tranquils una estona", afegeix Ballescà. A la consulta veu les dificultats dels pares per regular l’ús del mòbil per part dels seus fills i ho atribueix a no saber "dir que no" però també al "cansament" i al fet que ens costa passar "estones plenes" amb els infants. "No sabem estar amb els nens sense agobiar-nos", diu. "Amb el teu fill petit has de jugar i establir un vincle i si mires pantalles això no passa", afegeix Josep Lluís Matalí, cap de la unitat d’addiccions de l’Hospital Sant Joan de Déu, qui aposta per reduir el temps de connexió de pantalles tant de progenitors com de fills i també, a les escoles per "tornar a fomentar l'espai de relació". "El repte és la racionalització d’ús", assegura.

Regular el seu ús

Els experts consultats no demonitzen el mòbil ni la tecnologia però sí que asseguren que s’ha de regular el seu ús. I quan arribem a casa i estem en família, Ballescà aconsella, per exemple, "apagar-lo, deixar-lo lluny o posar-lo en silenci". Marc Masip, conseller delegat de l’institut Desconecta, un programa que ajuda a adolescents amb addicció a les noves tecnologies, afegeix que també és important que aquests dispositius no entrin a l’habitació. De fet, les dificultats que joves i adolescents poden tenir per regular-se emocionalment i per regular l’ús del mòbil són les mateixes, opina Ballescà, que podem tenir els adults. "Ens oblidem que tenim problemes molt semblants", diu.

No obstant, també recorda que si bé som model a seguir tampoc no ens hem de posar al mateix nivell que els nostres fills. "És important exercir un bon model d’ús de la tecnologia i quan estem amb ells, ser-hi, però això no treu que en algun moment et puguis connectar més temps del que deixaries al teu fill. Com que som més grans hi ha coses que nosaltres podem fer i ells, no. Igual que nosaltres podem beure cervesa i ells, no", argumenta.

Quan et diuen que passes tot el dia enganxa't al mòbil, preocupa't

Per Masip quan la gent que t’estima et diu que passes tot el dia enganxa’t al mòbil, "preocupa’t". I encara va més enllà: "si no disposar del mòbil et genera intranquil·litat o et canvia l’estat d’ànim busca ajuda professional". Segons Masip encara que aquest darrer consell sembli exagerat les dades demostren que molta més gent de la que ens pensem, i de totes les edats, tenen dependència al mòbil. Però quant de temps al dia es considera saludable estar amb al mòbil per a aquest expert? "Més de dues hores és abusiu, si per exemple es destinen a jugar, a les xarxes socials o a navegar per internet", concreta. Tot i que no és amant de donar consells, en cas que se sobrepassi aquest temps recomana frenar-ho buscant espais per la lectura i fixar hàbits saludables.

Masip, però, reconeix que hi ha professions que no sempre permeten despendre’s el mòbil, com treballadors que tenen guàrdies o les que necessiten el dispositiu per fer la seva feina, ara bé també recorda que la majoria d’aquestes professions ja existien abans de l’arribada del mòbil. "No ens podem excusar sempre en la feina per no passar temps amb al família", apunta.

En aquest sentit l’advocada Noelia Rebón, especialista en dret laboral, civil i família, recorda que el 2018 es va aprovar la llei de desconnexió digital a nivell estatal en què els treballadors tenen el dret reconegut a no connectar-se a qualsevol eina o aplicació digital professional fora de la jornada laboral això vol dir des de no contestar el telèfon, un correu electrònic o un WhatsApp. "La trista realitat és que moltes empreses, però, no la respecten i no ens enganyem, ¿quants treballadors denunciarien a la seva empresa perquè li envia un missatge fora de l’horari laboral?", qüestiona. Tot i així Rebón recorda que qualsevol treballador pot denunciar l’incompliment de la normativa tant a Inspecció de treball com als jutjats. "I en cas que opti per ignorar un correu electrònic o no contestar-lo l’empresa no el podria sancionar, tot i que no sempre es compleix", admet.

L’advocada també apunta que no prestar prou atenció als fills perquè s’està enganxat al mòbil és una de les al·legacions que ja s’està incloent en casos de separacions. "Si l’addició fos greu, el progenitor o progenitora podria arribar a perdre la pàtria potestat del menor", alerta.

A quina edat s’ha de donar el primer mòbil?

No hi ha cap regla escrita però moltes famílies aprofiten el pas de l’escola a l’institut, als 12 anys, per comprar el primer mòbil. "És com un ritual de pas", opina Josep Lluís Matalí. Si bé els 12 anys és, per a Roger Ballescà, massa aviat, també considera que no és tant l’edat com el control que en fem. "Els problema és que les famílies pensen en termes categòrics: li dono o no li dono. I passen de no tenir mòbil a tenir un telèfon amb totes les funcionalitats i amb internet". Tant ell com Matalí aconsellen que els progenitors supervisin i regulin l’ús que en fan els seus fills. "Tots diuen que estan molt preocupats però quan mirem les dades de supervisió aquestes són molt baixes. Només un de cada tres progenitors supervisa el contingut i temps d’ús dels seus fills. Que tinguin telèfon no vol dir que en facin l’ús que vulguin. Cal corresponsabilitat", assevera Matalí.

El conseller delegat de l’institut Desconecta és partidari de no tenir mòbil abans del 16 anys. "Se’ls dona accés i possibilitat d’ús molt abans del que hauria de ser", afirma mentreel cap de la unitat d’addiccions de Sant Joan de Déu no creu que s’hagi d’establir una edat mínima per tenir mòbil -opina que és un discurs populista i que no hi ha estudis que sostinguin que els 16 és millor que els 14, per exemple- sinó educar en el seu ús. "Potser als 12 o 13 anys no han de tenir xarxes socials o hi ha continguts que no estan preparats per veure i cal control parental. I és diferent que estigui parlant per WhatsApp amb els amics que mirant Instagram", ja que les xarxes socials amplifiquen el malestar que un adolescent pugui tenir de base. "No és un problema que tingui mòbil als 12 anys si se li capa contingut, es fa un pacte d’ús i se li ensenya que no ha d’ocupar un espai important a la seva vida", afegeix.

Ús de pantalles segons l’edat dels infants

De 0 a 3 anys -i n’hi ha qui diu inclús fins als 6 anys- es recomana zero pantalles. I per pantalles s'entén mòbil, iPad o ordinador. "I fins als 6 anys ha d’estar súper limitat a mitja hora al dia màxim", recomana Josep Lluís Matalí. De 7 a 12 anys, aquest professional aconsella un ús progressiu de màxim una hora diària. "Però que no sigui mai l’activitat principal d’aquest infant i, sobretot, que no hi hagi un ús continu".

A la unitat d’addiccions de l’Hospital Sant Joan de Déu, on tracten joves de fins a 18 anys, atenen ja més consultes per addiccions a pantalles que per tòxics i han constatat que un factor de risc és la soledat. "L’adolescent que està sol té molt més risc d’acabar enganxat a les pantalles que aquell que té un grup d’amics i surt", argumenta Matalí. La majoria de consultes venen per addiccions als videojocs i a les xarxes socials i a més més temps de connexió, més risc. "No pot ser que un noi es passi tres i cinc hores connectat però és que un adult, igual", diu. "I veiem una correlació significativa entre més ús de pantalla dels progenitors i més risc que aquest infants presentin problemes psiquiàtrics, psicològics i desregulació emocional", afegeix.

Matalí també aposta per incorporar les pantalles en el programa d’atenció al nen sa de l'atenció primària. "Els pediatres han de preguntar per l’ús de pantalles i han de fer recomanacions perquè estem veient que això se’ns escapa de les mans", conclou.