Meteoròloga i mare del Bernat i la Tanit, de 13 i 11 anys. Treballa a TV3 i Catalunya Ràdio i presenta amb la Mònica Usart Atrapades en el temps. Històries de neu, pluja i vent (Univers), on conversen amb altres dones del temps.
— La meteorologia et fa veure que cada dia és diferent. Hi pot haver estabilitat i anticicló, amb molts dies de sol, però llavors es formen algunes boires a les zones més fondes, o vent de mar cap a la costa i canvia la situació. No hi ha cap dia exactament igual. A més, també les persones vivim cada dia de manera diferent.
La pluja és bonica.
— Potser un dilluns al matí no ens agrada que plogui perquè fa que hi hagi més trànsit i arribem més tard allà on anem. Però aquest mateix dia de pluja, si és un divendres a la tarda, quan ja som a casa, llegint o mirant la tele i sentint com les gotes regalimen pel vidre, tindrem una sensació ben diferent. I també depèn de l’edat. Per a un nen, un dilluns de pluja és molt diferent perquè es posarà les botes d’aigua i anirà a l’escola saltant per tots els bassals.
Què t’agradava, de petita?
— Llavors i encara ara el que més m’agrada és la neu, veure nevar, el color del cel quan neva, com canvia el paisatge. Els records de petita a Berga, que hi nevava més que ara. Quan ho feia amb ganes, els nens dels pobles propers no podien arribar a l’escola i fèiem festa. I amb la meva germana fèiem un ninot de neu al terrat.
El clima està canviant?
— El canvi climàtic és una evidència i ja parlem d’emergència climàtica. Els nostres fills ja han nascut amb aquesta evidència i en són més conscients del que ens pensem.
Què t’ho fa notar?
— L’aparició de Greta Thunberg va fer que, a casa, els meus fills em preguntessin per què feien vaga. El missatge els va arribar directament, de tu a tu. Greta Thunberg va aconseguir despertar entre els més joves l’interès pel futur del planeta, i això també em fa tenir esperança que entre tots encara podem fer alguna cosa per millorar les condicions de vida per a les generacions futures.
L’avís més repetit: abriga’t!
— Ara, a la primavera, quan surten de l’escola i encara que faci airet, els nens sempre estan acalorats i van poc abrigats. Ells mai tenen fred, però al cap d’uns dies hi ha mocs i tos. Són nens, i mai no pensen que es poden refredar ni com ens ho farem els pares el dia que es posin malalts.
Ets gaire previsora?
— Com a dona del temps tinc sempre els ulls posats en el que passarà, però com a mare no tinc tant la mirada posada en els propers dies. No soc gaire previsora. M’agrada mantenir això tan bonic que tenen els nens de viure i gaudir el present. També és cert que, com a mare, sempre hi ha moltes coses que cal planificar: els horaris de les extraescolars, el dia que toca gimnàstica, les excursions... I tot això no es pot acabar d’improvisar.
Les tempestes espanten els nens.
— Els meus fills s’espanten quan els llamps il·luminen tota la casa. La manera de tranquil·litzar-los és que comptin els segons que hi ha entre el llamp i el tro i que els divideixin per 3: el resultat és la distància en quilòmetres. Amb aquest càlcul sovint s’adonen que la tempesta no és tan a prop com sembla.
Quines dites sobre el temps repeteixes més a casa?
— Potser les que anuncien quin temps farà. "Al cel cabretes, al terra pastetes".