Georgina Dalmau: "Molts nens juguen a tenir grups de WhatsApp abans d'estar preparats per gestionar-los"

BarcelonaDedicant-me al màrqueting digital i, a més, fent-ho en una empresa pròpia, sovint resulta difícil separar la feina de la família. Quan era petita ajudava a preparar coses a la botiga de l'àvia i aquest negoci familiar era un espai on tots podíem fer alguna cosa, també una nena, per petita que fos.

És que família i feina s'han mesclat sempre.

— Avui, el nostre negoci, que és una agència de màrqueting, implica que hem d’estar contínuament pendents del mòbil i això, de vegades, implica que, quan els fills ens ho demanen, no fem cas o no els responem alguna pregunta. Ser conscient que això passa m’ha ajudat a inspirar-me en el tipus de relació gairebé inexistent que tenen les famílies a la meva novel·la, Els rebels d'Antígona. M’he imaginat com podria ser una relació així, a partir de la meva vivència personal. Penso que, com a pares, sovint perdem oportunitats importants d'estar amb ells.

És trist reconèixer això, oi?

— Sovint, quan fem l'esforç de deixar de mirar les pantalles, ens adonem que sentim un buit, una sensació d’avorriment. Justament la protagonista de la novel·la descobreix en aquesta soledat la poca força dels vincles familiars. Per mi és clau ser conscient de la importància d’apartar la tecnologia dels moments quotidians que són importants, com l'hora de sopar, quan fem un joc de taula, quan els ajudo a fer els deures o quan tenim una conversa.

Malgrat tot, potser has vist algun aspecte esperançador?

— La veritat és que no. Per als fills és molt difícil respectar de manera autònoma els límits. Hi ha una maquinària molt forta que treballa per tenir-nos a tots enganxats.

Per què t'amoïnen tant els mòbils?

— La relació de la meva generació amb internet era d’exploració d’un nou món, d’una nova manera de relacionar-nos. En canvi, els nostres fills es troben amb unes xarxes socials que generen un contingut molt tòxic. Molts nens han jugat a tenir grups de WhatsApp abans d'estar preparats per gestionar segons quines situacions. Avui, els joves que arriben a l'edat adulta ja estan més farts de les xarxes i són més conscients dels perills perquè se’ls han trobat o coneixen gent que s'hi ha trobat. Però continuen tenint una gran dependència de les eines tecnològiques perquè sovint no coneixen altres maneres de fer les coses.

I quines normes digitals teniu a casa?

— Ara mateix els nostres fills no tenen telèfon. Per mi resulta una obvietat que nens de 8 i 10 anys no tinguin dispositiu, però, pel que veig al meu entorn, no és l'habitual. Pel que fa a la televisió, a casa cada dia poden mirar-la aproximadament mitja hora si, abans, han enllestit totes les seves obligacions. Finalment, poden jugar amb videojocs una estona limitada durant els caps de setmana. A casa encara estem en una etapa fàcil i quan els nostres fills comencin a tenir telèfons propis, tot es complicarà força. Per tant, mirarem de posposar-la al màxim.

Els teus fills es porten dos anys i mig. Com és la seva relació?

— Tot i que estan en moments diferents de maduresa, tampoc no hi ha tanta diferència entre ells. Tenen molta complicitat. Juguen junts però també es barallen molt. Em fa gràcia quan, d'amagat dels pares, es posen d’acord per anar a dormir una mica més tard perquè estan parlant o llegint alguna cosa junts. M'agrada que no es portin gaires anys perquè podem fer més coses junts.

A quins aspectes del seu creixement dediques ara una atenció especial?

— En el cas de la meva filla, comencem a estar pendents dels canvis relacionats amb la pubertat. Aviat començarà aquesta etapa i procurem parlar-hi molt, que entengui que nosaltres la podem ajudar i que moltes coses per les quals passarà, nosaltres ja hi hem passat. En el cas del meu fill, estem molt centrats en la seva autoconfiança. És una persona que, com jo, sempre li dona moltes voltes a les coses. Qui sap, potser acabarà escrivint algun dia.

Explica'm un moment feliç.

— Quan juguem a jocs de taula. Concretament, hi ha un joc, el HeroQuest, que el meu marit hi jugava fa molts anys i que hem rescatat per jugar tots quatre. Hi ha moments, quan estem a punt d’acabar la missió concreta que cal fer, que són molt divertits i molt emocionants. Crec que els recordarem sempre.