“Cada nen estudia a la seva manera”

Els pares hem de repetir mil vegades les mateixes coses perquè alguna cosa queda, segur. Cal repetir i repetir i confiar que el que diem acabarà sent escoltat. I una cosa que cal repetir als nens és que si estudien la seva vida serà millor, que tindran més opcions, que cal esforçar-se, que cal acabar els estudis.

¿Els ajudo o no els ajudo amb els deures?

Depèn de l’edat. Ara els comencen a posar deures molt d’hora i veus un nen de deu anys preocupat perquè el suspenen. En aquest moment no el pots deixar sol. Encara no són prou madurs. En el llibre proposo eines per fer els deures. Sovint als pares ens falten eines que puguem proposar als nostres fills perquè rendeixin més quan estudien.

Quina és la millor eina?

Una de les millors coses que podem fer amb els nostres fills és establir rutines, coses que facin de manera automàtica sense pensar. I una de les coses més importants és trobar un mètode per fer les coses.

Quin és el teu?

Té tres passes. Primera: proposa’t un objectiu. Segona: analitza la teva situació i quines opcions tens per aconseguir-lo. Tercera: pren una decisió. Si això ho vas repetint un cop i un altre, al final aconsegueixes que els teus fills interioritzin l’esquema i l’apliquin de manera espontània. Aquest és un esquema que serveix a petits i grans i si l’apliques bé fa que et puguis estalviar fer molts tombs a la vida.

Per què a un nen li costa estudiar?

Se sol quedar travat en el pas que va de la constatació que has de fer una cosa a posar-s’hi. No considera que estudiar sigui realment una necessitat. Ho veu com una cosa arbitrària i prescindible. Costa haver d’acceptar aquesta responsabilitat, però ha d’assumir que la seva responsabilitat és aprendre.

Tenia un professor que deia: “Primer persones i després, si pot ser, persones sàvies”.

Hi estic d’acord. Fer bé els deures de matemàtiques és important, però és més important que el nen sàpiga ser responsable amb les seves coses. Quan els renyo, sol ser per aquest motiu. Està bé tenir molts coneixements, però ser responsable i saber respectar els altres és més important. Cal que entenguin que hi ha coses que només depenen d’ells, que han d’assumir una responsabilitat, que hi ha coses que si no les fan ells no les farà ningú.

¿En una famílies amb molts fills les coses, per força, funcionen millor?

No ho crec. A casa meva no hi ha gaire organització. Ens hem acostumat a viure en un cert caos. És cert que en famílies amb pocs fills els valors de respectar els altres potser costen més d’explicar. Quan els germans són colla entenen de seguida que han d’aprendre a conviure i a respectar les coses dels altres, perquè tothom vol que respectin les seves. En una família amb molts fills, el lavabo sempre està ocupat, t’has d’esperar per tot. Es veu de seguida quan en una casa hi ha pocs fills.

Com?

Tot és al seu lloc, tot està endreçat. Quan jo arribo amb els meus quatre fills a un pis on només hi viu un nen, en un moment queda tot de cap per avall.