Nadons massa exposats

El control sobre l'ús de qualsevol contingut pujat a una web, un blog o les xarxes socials es perd un cop publicat aquest contingut. I qualsevol contingut inclou textos, comentaris o opinions i, per descomptat, fotografies i vídeos. En el cas concret del material gràfic, els experts adverteixen d'un fenomen que ja es coneix com a 'oversharing' o 'sharenting' i que fa referència al fet que els pares sobreexposen els fills menors, especialment a les xarxes socials Instagram i Facebook.

Una enquesta elaborada per la firma de seguretat informàtica AVG a 10 països, entre els quals hi ha Espanya, recull que el 23% dels infants tenen presència en línia fins i tot abans de néixer, perquè els seus pares publiquen imatges de les ecografies durant l'embaràs. El percentatge es dispara ràpidament, fins al punt que el 81% són a internet abans de fer 6 mesos. La xifra continua augmentant els primers anys de la infància.

Silvia Martínez, directora del màster universitari de social media, gestió i estratègia de la UOC, també ho adverteix: "Es pressuposa que els pares són els principals interessats a garantir i protegir la imatge dels fills i que buscaran el seu benestar per sobre de tot. En la presa de decisió abans de publicar imatges, la protecció de l'interès superior del menor i dels seus drets individuals hauria de prevaler per sobre d'altres interessos. No obstant això, quan els pares comparteixen fotografies dels fills a les xarxes socials, especialment si són menors, poden no ser conscients dels riscos que això comporta".

Quan el que és privat es fa públic

"Moltes vegades, els pares pensen que l'exposició que fan d'aquestes imatges queda limitada al cercle dels seus coneguts directes, però l'abast pot ser molt més ampli", diu Silvia Martínez, també membre del Grup de Recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME)."En primer lloc –continua l'experta—, la majoria mantenen un perfil públic a les xarxes, de manera que aquesta imatge podria ser vista per qualsevol usuari. D'altra banda, encara que els pares hagin limitat l'exposició del perfil fent-lo privat, de vegades els mateixos coneguts o familiars comparteixen aquestes imatges que els han arribat per les xarxes (fins i tot sense disposar d'una autorització per fer-ho), de manera que amplien aquest abast que pot arribar a tenir la fotografia".

Què hi diuen les mateixes xarxes socials? "En publicar continguts en plataformes tecnològiques com les que constitueixen els mitjans socials cedim a aquestes empreses certs drets sobre l'ús d'aquests continguts i sobre el tractament de la informació que continguin", alerta Silvia Martínez.

Un altre dels riscos de publicar fotografies de menors és que es poden utilitzar com a material pornogràfic a escala mundial per mitjà, per exemple, de l'extracció de la imatge dels genitals dels menors quan es mostren nus. També poden convertir els infants en possibles víctimes de la pornografia infantil mitjançant la substitució, amb aplicacions i tractament informàtic. I un altre dels perills de la sobreexposició dels fills és la usurpació d'identitat.

Davant de casos com aquest, l'experta en comunicació digital i xarxes socials de la UOC adverteix que "compartir continguts i narrar cada avenç i assoliment dels fills, comentar-ne els gustos i les preferències, indicar els llocs que visiten o mostrar espais tan privats com les seves habitacions poden, a més, desencadenar perills més grans. Totes aquestes dades ofereixen molta informació a tercers que poden aprofitar-la per intentar actuar amb finalitats delictives o atemptar contra la integritat dels infants".

En difondre la infància dels fills n'imprimim les primeres empremtes digitals. Silvia Martínez ho explica: "En publicar aquestes fotografies, es contribueix a crear una identitat amb la qual la persona interessada, en aquest cas el fill o la filla, pot no sentir-se representada o còmoda, i acabar fins i tot sentint-se avergonyida per certes situacions o informació molt personal que es pot arribar a mostrar en aquestes imatges".

L'estudi 'Not at the dinner table: parents and children's perspectives on family technology rules', elaborat per les universitats de San Francisco i Michigan, aporta dades sobre aquest punt: "El 56% dels pares comparteixen informació potencialment vergonyosa dels fills, el 51% donen dades amb què es poden localitzar i un 27% pengen fotos directament inapropiades".

Les conseqüències? Augmenta el risc que es converteixin en blanc de burles i de patir assetjament o ciberassetjament, o que les imatges siguin mal utilitzades per altres, amb l'impacte consegüent en l'autoestima, la reputació i les relacions socials. "Per això –diu Silvia Martínez–, el consentiment o l'autorització per pujar a xarxes socials fotografies de tercers s'hauria de sol·licitar sempre, i això també s'hauria d'aplicar als pares quan volen publicar imatges dels fills".

Què diu la llei a l'estat espanyol?

La legislació avança en matèria de protecció de l'anomenat dret de l'oblit. Així, la llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals inclou una menció específica a l'exercici d'aquest dret quan terceres persones hagin pujat informació respecte a menors en xarxes socials.

Evidentment, abans de recórrer a la llei "és especialment important potenciar una educació que faciliti un ús conscient i responsable d'espais de comunicació com els mitjans socials". "Això implica disposar de més coneixement i, sobretot, comprensió de les condicions d'ús i polítiques de privacitat que presenten aquestes plataformes, però també aprofundir en l'abast de la informació que es publica i en els riscos potencials que es poden derivar de l'ús que en facin altres usuaris", conclou Silvia Martínez.