Maria Beltran Jiménez: "Moltes famílies que atenc passen per alt les altes capacitats dels fills"

BarcelonaUna de les característiques més evidents que es poden observar en un nadó amb altes capacitats és l'alerta. Una actitud desperta, amb curiositat, ganes d’explorar, d’observar, d’experimentar i de saber i, per conseqüència, avorriment ràpid si no té nous estímuls.

També que un nadó comenci a dir paraules abans dels divuit mesos?

— La precocitat en les fites evolutives en general sol ser un dels primers indicadors d’altes capacitats, però no és així en tots els casos.

Sovint mares i pares tendim a creure que els fills tenen altes capacitats.

— En la meva experiència, no és gens així. Moltes famílies que atenc en consulta justament passen per alt les altes capacitats dels fills perquè han normalitzat les seves conductes, ja que ells també les comparteixen o perquè hi estan tan habituats que no els resulten significatives.

Es calcula que un 10% de les persones tenen altes capacitats. El seu fill en podria tenir?

— Amb només cinc mesos, i la mirada tan poc objectiva que puc tenir com a mare, ni puc ni vull fer cap predicció. Prefereixo limitar-me a seguir observant com evoluciona, sense frenar ni forçar res. Ja veurem.

Digui'm tres consells per a mares i pares de fills amb altes capacitats.

— La detecció és el primer pas. No només per concloure unes altes capacitats, sinó també per conèixer els punts forts i els punts febles del perfil de cada infant i poder personalitzar-ne l’atenció. Segon, és clau comptar amb una xarxa de suport amb altres persones amb altes capacitats, tant pel benestar dels infants com pel de les famílies. Tercer, és tan important no negligir les altes capacitats com no posar-les al centre de la identitat del fill. Tenen altes capacitats però són molt més que la seva intel·ligència.

Què li meravella, ara mateix, del seu fill?

— Sobretot estic al·lucinant amb l’aprenentatge autònom i amb la gestió de la frustració, que crec que escasseja força en l’educació d’avui en dia. Veure com intenta una cosa una vegada i una altra i s’enfada perquè no li surt fins que finalment ho aconsegueix, i se'l veu immensament feliç. És un repte observar-lo i no fer res, perquè l’impuls natural és posar-li les coses fàcils perquè no pateixi, però la cara que fa en assolir noves fites ell sol és increïble.

Tot i ser psicòloga, què li ha sorprès de la criança?

— El bombardeig constant d’opinions i dogmes sobre criança. A la família, amb els amics, al carrer i a les xarxes tothom té alguna cosa a dir sobre com s'han d'educar els fills. Facis el que facis, sempre estarà malament a ulls d’algú. És molt fàcil perdre el nord i deixar que una afirmació teòrica sobre les criatures passi per sobre del que tu ja saps del teu fill i de la teva intuïció.

I què li sembla més dur?

— Ara mateix estem en una etapa de dormir poc i malament, i això passa factura en el dia a dia. Quan no dormo bé tot sembla més terrible i dramàtic del que sé que és en realitat. Intento no prendre grans decisions aquests dies, de demanar i acceptar ajuda i, sobretot, d’assumir que els dies complicats són part de la normalitat.

Quines frases es repeteix quan ja no pot més?

— Sobretot em dic que tingui paciència, que tots dos n’estem aprenent. Em recordo que el que fa el meu fill no és tot gràcies a mi ni tampoc és tot culpa meva. I que quan em fa passar una mala estona és que ell està passant una mala estona, que jo no soc el centre.

Quina mena de mare està descobrint que és?

— M’ha sorprès la meva tranquil·litat. M’imaginava com una mare preocupada, vigilant, tensa, desconcertada i protectora, però no m’estic sentint així. Hi ha moments de tot però crec que entenc força bé el que necessita el meu fill i està anant tot més fluid del que m'esperava.

Expliqui'm un moment preciós d'aquests cinc mesos.

— Recordo amb molta tendresa el primer somriure. Tenia un mes i mig i les primeres setmanes havien estat dures, ell amb còlics i nosaltres amb molta son. Aquella nit el meu marit havia anat a un sopar i jo em vaig quedar molta estona sola amb el nen per primera vegada. Després d’hores de plors i de crits es va adormir durant quatre hores seguides. Quan es va despertar, em va mirar i va somriure, il·lusionat, com si acabés de veure un miracle, com si em digués "que bé que estiguis aquí!".