Infants, maternitats i projeccions a les xarxes

Potser si parlem d’instamamis qui més qui menys en té una idea preconcebuda o una opinió al respecte. Pot ser favorable o desfavorable, i el cert és que Instagram és ple de perfils de mares –de pares, molts menys– que se centren en la temàtica de la maternitat, els fills, temes educatius, consells, dubtes i tota mena de tips sobre viatges, alimentació, moda, artefactes de puericultura, cotxes familiars i tot el que us pugueu imaginar. Les instamamis són tot un fenomen, però només és la cúspide d’una realitat social àmpliament estesa. Per això és convenient abans de seguir llegint fer-se aquesta pregunta: ¿exposo o he exposat els meus fills i filles menors a les xarxes?

Anem a les dades. Una enquesta de l’empresa informàtica AVG feta a deu països, entre els quals Espanya, recull que un 23% dels infants tenen presència a les xarxes fins i tot abans de néixer, a través de les ecografies de l’embaràs. Però aquest percentatge s’enfila fins al 81% quan es tracta de les criatures que tenen presència a les xarxes abans de fer sis mesos. Hi ha altres estudis que corroboren aquesta tendència. Al Regne Unit l’informe Share with care indicava que els pares i mares compartien de mitjana 1.500 fotos dels seus fills durant els primers cinc anys de vida. La periodista nord-americana Nancy Jo Sales també advertia, en l’obra reconeguda internacionalment American girls: social media and the secret life of teenagers, que el 92% dels infants del seu país menors de dos anys tenien imatges pròpies penjades a les xarxes. 

'Sharenting'

Aquesta tendència es coneix com a sharenting (de la contracció entre share, compartir, i parenting, criança) i, com s’observa, és un fenomen global i generalitzat. És un exercici descontrolat, perquè avui tothom ja sap que de qualsevol contingut pujat en una web, en un blog o a les xarxes socials se’n perd el control un cop està publicat. Inicialment, aquest boom es va viure a Facebook, però en els últims anys s’ha centralitzat a Instagram, que aquest 2021 ha superat els 1.221 milions d’usuaris a tot el món, i ha passat de 7,4 milions de comptes a Espanya l’any 2015 a 20 milions l’any passat, amb un 25% de creixement només el 2020. Es confirma, a més, com la xarxa preferida entre el target jove, ja que més del 60% dels seus usuaris tenen menys de 34 anys, i d’aquest ampli percentatge el 33% tenen entre 25 i 34 anys. 

En aquesta plataforma els influencers operen com a nous actors socials i promocionen productes i estil de vida. Si hi ha una clau de l’èxit, dintre l’extens ventall de clixés, és tenir bons dots de comunicació per poder atraure audiència i generar continguts; transmetre confiança als receptors dels missatges, i saber generar tràfic a partir de les propostes o suggeriments. En el cas que ens ocupa encara hi ha un altre element primordial: els nens i nenes que de nadons fins que es van fent grans omplen de continguts aquests perfils i en són el gran esquer. 

El boom de les 'instamamis'

Arribats a aquest punt, la maternitat a la xarxa no podia deixar de ser una baula més d’aquesta cadena d’exponencialitats. ¿Però aquesta etiqueta per denominar la projecció de la maternitat a les xarxes a què respon? ¿Penjar fotos dels teus fills a les xarxes et converteix necessàriament en una instamami? No ben bé. L’etiqueta es fa servir per il·lustrar aquesta idea de supermare que inunda les xarxes amb bons propòsits, creativitat, fotos bellíssimes dels seus fills, de la seva vida –normalment molt endreçada–, del que compra o cuina, de com decora els espais que habita la seva prole o de com se celebren els dies de guardar. L’objectiu no és tan transmetre el dia a dia de la família sinó, sobretot, projectar un relat. I aquest punt, el d’una visió idealitzada de la maternitat i la criança, com si fos un anunci de televisió per fascicles, és el que denota aquesta condició. 

“Les dones han trobat un nínxol en la maternitat, però és una trampa –diu amb rotunditat la sociòloga Blanca Moreno, directora de la consultoria MiT– perquè respon a una necessitat de la societat capitalista, que es basa en el consum immediat”. 

¿I com s’arriba a tenir centenars de milers de seguidors d’un perfil que comparteix reflexions sobre la criança, l’educació o el creixement d’un fill? És espontani? Cal un patró? Normalment, els inicis de totes aquestes líders d’opinió a la xarxa són fruit de circumstàncies similars. Caldria distingir les famoses que ja ho eren abans d’esdevenir mares de les que han esdevingut famosos al ser mares i compartir la seva vivència a Instagram. Normalment la història comença d’una manera casual: penjant fotos dels nadons, del dia a dia, de les primeres fites, homologables a la de tots els altres nadons. S’hi ha d’afegir una voluntat d’estil: fotos estudiades, entorns preparats, conjunts de roba molt bufons i likes, comentaris i engagement que fan créixer el perfil de seguidors de milers en milers. 

Un cop iniciada aquesta cadena, les marques pugnen per tenir presència en aquests perfils, que són altaveus molt potents. De fet, l’estudi d’IAB –en l’anàlisi anual de l’impacte de les xarxes socials– conclou que 7 de cada 10 consumidors segueixen influencers a qui consideren creïbles i més del 82% admeten haver seguit les seves recomanacions en decisions de compra. Quan arriba aquest estadi, els beneficis tenen a veure amb la cessió de productes o serveis (hotels, establiments turístics, spas, espectacles, etc.) que les marques ofereixen perquè siguin mostrats a les fotografies. Algunes de les protagonistes dels perfils hi afegeixen etiquetes que qualifiquen les publicacions com a publicitat per deixar clar que són continguts patrocinats, però d’altres no. En alguns casos també hi ha compensació econòmica, cosa que influeix en el fet que la gestió del perfil i la seva projecció d’estil de vida sigui, en si mateixa, una manera de viure. Per a Moreno, aquest tipus de perfils s’adscriuen –voluntàriament o involuntàriament– a la idea que “si no ets mare no et realitzes com a dona, i si no saps fer cookies o animar el teu fill amb activitats creatives ets una mala mare”. 

Un rol tradicional, un model de família

Fa de mal generalitzar, perquè a les xarxes es poden trobar perfils que relaten tot tipus de maternitats, també les que defugen aquesta vida ideal que se sol associar a les instamamis i, per tant, n’hi ha que busquen les imperfeccions, que s’allunyen dels cànons de bellesa que se suposa que han de seguir les mares estupendes, que ensenyen el caos de les setmanes postpart i el desastre que pot generar un diumenge a la tarda en una casa on viuen nens petits, que parlen d’estrès emocional, de la falta de son, de les dificultats de conciliació, de les inquietuds, els dubtes, la solitud. Un exemple és la comunitat de Malasmadres, que va començar com una plataforma de Twitter i avui és una comunitat de més d’un milió de dones que lluiten, entre altres coses, per aconseguir polítiques de conciliació. O Madremente, un perfil impulsat per l’actriu Andrea Ros. Per ser justos, a Instagram i la resta de xarxes socials aquest discurs també existeix. 

Però si atenem al criteri de quins són els perfils més seguits (llistats en el destacat), trobarem tot un altre registre i una declaració d’intencions marcat per un clar estil de vida que s’explica a través de l’exposició permanent “d’una falsa intimitat, que es converteix en un desig i, en última instància, en un producte comercial”.  

Hi ha una característica constant. Alguns dels perfils més populars corresponen a mares de famílies hipernombroses, molt superiors a la mitjana (amb sis, set, vuit o nou fills). Ja això, per si sol, genera una projecció molt esbiaixada de la maternitat i la gestió quotidiana. Però de la simple observació es desprèn que les mares en qüestió evoquen un estil de vida sofisticat; que apel·len a la maternitat conscient, compromesa i responsable, que es tradueix en moltes estones per als fills, i un temps que sempre projecten de qualitat i sense conflictes; que simultaniegen amb temps per a elles, les amigues o les seves parelles; que cuiden fins a l’últim detall des de l’alimentació fins a un estil de vida saludable, i un nivell de vida que amb sortides, viatges, la roba conjuntada i bonica que porten i els ambients domèstics on se succeeixen les escenes familiars acostuma a correspondre’s a un estatus social adinerat. “Si us hi fixeu, la corresponsabilitat i la conciliació, una de les reclamacions històriques de les dones en l’àmbit polític, brillen per la seva absència, perquè, en el fons, les dones es mostren com a objectes, no com a subjectes de dret”. Per no parlar de “la bellesa normativa i dels cànons que s’hi reflecteixen, que cosifiquen encara més la dona que és mare”. 

A la fi, si es tracta de projectar un model de vida feliç, com si fos un anunci, és normal que s’adeqüi a un ideal de família perfecta, bonica i ordenada, que “no té res a veure amb la idea de posar les cures al centre de la vida”, diu Moreno. “Cuidar desgasta i vol temps, i quan cuides no idealitzes i no pots estar pendent d’un decorat”, reivindica Moreno, que adverteix dels perills d’aquesta idealització, que és “perfecta per a una societat tan masclista com la nostra, és un mirall que serveix per dir a les dones: deixeu-vos de reivindicacions”. 

Una tendència que reflecteix una adhesió a un model de família nuclear, tradicional, en què la dona és una hipermare que s’ocupa de la família, el creixement, la conciliació i l’educació dels fills, a més de la contingència domèstica. Una adscripció entusiasta al rol tradicionalment associat a la dona que es realitza sent una mare excel·lent. Com ja hem dit, de perfils n’hi ha per a tots els gustos. Però el d’aquestes maternitats ideals són, sens dubte, els més aplaudits.