Andrea Rodés: "Els homes m’agraden molt, el problema és que els trio malament quan es tracta de formar una parella estable"
Escriptora, periodista i mare del Ricard, de 4 anys. Va ser corresponsal a la Xina i ara escriu sobre temes culturals i socials. Publica la novel·la 'Sols' (Columna) on descriu amb humor la vida de quatre personatges entre els 30 i els 40 anys que es veuen obligats a encarar conflictes vitals ineludibles.
BarcelonaSempre he sabut que tenir fills era una aventura vital que no em volia perdre. Vaig tenir una parella llarga i estable i, en complir els 30, vaig tenir clar que volia tenir un fill amb aquesta persona. Però com més clar ho tenia jo, més clar tenia ell que no volia tenir fills. Em va partir el cor, però sempre li agrairé que em digués la veritat.
I què va passar?
— Em vaig quedar soltera i vaig tenir moltes aventures amb molts homes però cap quallava. De sobte, vaig arribar als 39 i em vaig dir que volia tenir un fill i que la parella ja vindria, si és que havia de venir.
A 'Sols', els personatges viuen tot això.
— Les relacions amoroses els fan descobrir si volen o no tenir fills. A partir dels 30, quan coneixem algú, ens fem moltes expectatives i volem anar molt de pressa. Això fa que et fiquis en relacions impossibles. Surts amb algú que saps que no vol el mateix que tu i llavors passa que surt corrents.
Passa de la mateixa manera a homes i dones?
— Hi ha menys dones que dubten si volen ser mares. Algunes tenen clar que no volen ser mares soles, com he fet jo. Ho comprenc. Però soc de les que animo que ho facin. Tenir un fill és una experiència única. És com estar enamorada de forma permanent.
I en el cas dels homes?
— Els veig més perduts. En conec que han fet els 40 i encara dubten. Encara? Si arribes als 40 dubtant, jo crec que no ho vols. Altres, pobres, estan frustrats. Ja els agradaria ser pares, però no tenen parella. I pels homes és una decisió molt més complicada recórrer a la maternitat subrogada que per a una dona fer-se una in vitro amb un donant.
Què et feia dubtar sobre tenir un fill sola?
— El que més em preocupava, i em segueix preocupant, és el tema econòmic. Un nen representa moltes despeses i la meva situació laboral mai ha estat gaire estable. Si tens recursos, tot és més fàcil. En el meu cas, els pares m’han ajudat molt. Els estic molt agraïda.
Com et van ajudar?
— Vaig prendre la decisió de mudar-me a casa seva, que és molt gran, per motius econòmics i per què així em fan de cangurs i jo puc seguir tenint vida social. També perquè volia que el meu fill creixés envoltat de gent, de família. Estar ell i jo sols al meu piset em semblava poc estimulant, temia que el meu fill estigués massa enganxat a mi, que fos massa dependent de mi.
I ha funcionat?
— Algú em va dir que als nens, com més gent al voltant els estimi, millor. Doncs això he fet. No em costa gens delegar, no soc d’aquelles mares que desconfia que els altres cuidin el meu fill pitjor que jo. No pateixo gens quan deixo el meu fill en mans dels avis. Sí que és cert que la convivència tan directa amb els avis té un cost.
Quin?
— Els rols a vegades es confonen. La meva mare segueix sent la meva mare, em segueix renyant davant del meu fill com si jo tingués la seva edat, a vegades inclús ens renya a tots dos a la vegada, semblem els dos fills seus. I això suposo que em resta autoritat davant del meu fill. També he d’escoltar constantment comparatives del tipus: 'això a la nostra època no es feia', 'els nens sempre han sopat a part', 'els nens dormen al seu llit'. El meu pare no veu bé que el nen vingui al meu llit una nit sí i l’altra també. Considera que els nens han de ser valents i dormir sols.
Has tornat a inventar el clan.
— A mi el que em preocupa ara és que els meus germans –els seus tiets– no li facin prou cas. Vull que passin temps amb ell, que no es perdin cap etapa. Jo odio la platja, no m’agrada la sensació d’estar amb el banyador i el cul mullat. Doncs, mira, m’he estat tot l’estiu en remull i al final no he patit tant com pensava.
Defenses ser mare i continuar al Tinder.
Ser mare no implica deixar de tenir desig sexual, d'estar interessada en els homes. Els homes m’agraden molt, el problema és que els trio malament quan es tracta de formar una parella estable. Potser és que no necessito parella estable per ser feliç. Això em diu a vegades la terapeuta. Ara no tinc massa temps per Tinder, per amics, ni per res. Ser mare soltera es complica quan els fills comencen a tenir extraescolars. Tot arribarà.