Mireia Giró: "Alguns homes busquen una mare en la parella"
Escriptora, realitzadora, guionista i mare d'un nen de 5 anys. Treballa a l''APM' de 3cat i col·labora al 'Vostè primer' i 'No ho sé' de RAC1. Publica 'La desastrosa teràpia de la Sara Bonsom' (Univers), una comèdia sobre una dona amb un fill petit que es proposa trobar un home que no sigui un cretí integral, que és també una sàtira sobre la moda de la salut mental i les teràpies psicològiques
BarcelonaDe vegades no volem estimar ni responsabilitzar-nos del que comporta, sinó que ens estimin, no importa com ni qui ho faci. És absurd i immadur, però és així. Sembla que la finalitat és no estar sols en comptes d’establir relacions madures i sanes amb els altres, de pensar què aportem nosaltres i de no exigir als que ens estimen que omplin els buits de les nostres mancances. Tot això que et dic ho he après a teràpia, què et sembla? No m’ha anat tan malament com a la Sara Bosom, eh?
El llibre és ple de frases com "no s'hi veu fent de pare perquè sempre ha preferit que les seves nòvies li facin de mare".
— Alguns homes busquen una mare en la parella, una prolongació de la seva vida adolescent en la vida adulta. Hi ha estudis que diuen que els homes solters tenen més depressió que les dones solteres perquè fan menys comunitat i necessiten algú que els organitzi la vida. N’hi ha molts que no, esclar.
"Quan un home diu, en teoria de broma, coses negatives de si mateix, solen ser veritat".
— Si repasses la història que hagis tingut amb algú que no t’ha tractat prou bé, t’adonaràs que sempre hi ha un moment que, de broma, t’ha dit la veritat però tu l’has passada per alt perquè pensaves que la crueltat que aquella persona et deia no podia ser certa.
La teva és una família monoparental.
— El nombre de mares solteres per elecció ha augmentat per causes socials. Pot ser dur, però al llarg de la història la majoria de mares ho han estat sense l’ajuda de les seves parelles. Has de ser una persona que no necessiti dormir vuit hores al dia, ni set, ni sis, ja que tens la meitat del temps per conciliar que una família biparental.
En les famílies monoparentals es produeix una unió especial entre mare i fill?
— En el meu cas, realment hi ha molta unió, però segur que hi ha famílies monoparentals que es porten a matar. Les mares solteres o pares solters no som éssers de llum. Ara, quan tens una família monoparental cal ser conscient que estàs trencant el concepte de família tradicional i que, per tant, ho vulguis o no, la teva existència és una postura política.
Cert.
— A més, és força necessari tenir xarxa i recursos, perquè les famílies monoparentals no estem equiparades a les nombroses i no tenim els seus avantatges; ser monoparental ens penalitza a la declaració de la renda i no tenim accés a beques universitàries o bons socials sense importar el sou. Cal lluitar contra aquesta discriminació cap als nostres fills i filles, sobretot perquè el 80% de famílies monoparentals són monomarentals i quan el cap de família és una dona, estadísticament hi ha més risc de pobresa i exclusió social.
En quins aspectes te'n surts prou bé?
— En el de donar eines al meu fill per tenir autoestima, posar límits i gaudir la part lúdica de la vida.
I quins altres, no tant?
— Potser he donat al meu fill tantes eines per posar límits, que ara en té massa i se’m complica la vida quan no vol fer alguna cosa o creu que estic sent molt injusta. També he après que, de vegades, les criatures, tot i que intenten veure fins a on poden arribar, necessiten que tu estiguis segura de què vols, que siguis una guia ferma i amorosa. No cal embolicar-se en debats com si estiguéssim a una reunió del G5, demanant a una persona petita una lògica, una capacitat d’autoconeixement i d'autoregulació que no li correspon tenir. També costa anar a dormir d'hora, perquè som nocturns i sempre tenim alguna cosa genial i inajornable per fer abans que s'acabi el dia.
Els fills són màquines de crear caos. Com ho vius, tu?
— Com diem a l’APM?, “val més agafar-s’ho amb conya”. Surt molt millor prendre-s’ho amb humor que enrabiar-se i desesperar-se. L’altre dia ho vaig comprovar quan el meu fill estava enfadat amb mi i li vaig fer petons al coll tot dient-li sobrenoms afectuosos i fent la pallassa. Va riure i li va passar mal humor. Però, esclar, hi ha dies en els quals no pots més, però per fer un crit desesperat, tampoc passa res. Les criatures també han d’aprendre que una mare no és un ésser que ho aguanta tot.
Una frase per penjar a la nevera.
— El meu lema és "demà ho faré millor".