Gelosia entre germans: què ens comunica?

La gelosia és un sentiment natural que tots hem sentit o podem sentir en algun moment. Quan naixem necessitem vincular-nos emocionalment per sobreviure i formar la nostra identitat en un espai emocionalment segur. És per això que els vincles emocionals són molt importants i ho continuen sent tota la vida, però especialment a la infància.

Tots hem sentit dir en to de retret o de menyspreu: “És que és un gelós!” O bé cautelosament: “Ui, que gelós que està!” Cal tenir present que la gelosia és un sentiment que cal aprendre a gestionar. I com a tal una de les coses més importants és ser-ne conscient i poder-hi posar paraules, per poder escoltar quines necessitats ens expressa aquest sentiment i com es poden cobrir. Així doncs, no té cap sentit ni jutjar ni amagar aquest sentiment, ja que, com totes les emocions, fa una funció important en la vida de la persona que el sent.

La gelosia té a veure amb la pèrdua emocional que notem quan una figura important de vinculació dedica -o ens sembla que dedica- més atenció a una altra persona. Pot aparèixer a qualsevol edat tot i que és més freqüent en infants i joves, perquè encara estan en procés de maduració emocional.

Com a pares i mares, la gelosia que acostuma a preocupar més és la que apareix entre germans. En realitat és un sentiment natural que apareix com a conseqüència de la rivalitat que s’estableix entre ells. Els pares no podem evitar aquesta gelosia, ja que depèn directament de la capacitat de tolerància i comprensió de cada nen. El que sí que podem fer és fomentar una relació sana entre germans i tenir actituds que facin que cada un d’ells se senti important per ser qui és.

ALGUNES ORIENTACIONS

ALGUNES ORIENTACIONS• Evitar fer comparacions de les aptituds o dificultats dels fills.

• Tractar cadascú segons les pròpies necessitats i fer èmfasi en la riquesa de ser tots valuosos tal com som.

• Elogiar les qualitats de cada fill i animar-lo a resoldre les seves dificultats sense comparacions.

• Potenciar els interessos de cada un perquè puguin desenvolupar-se en la línia que més s’adapti a les seves motivacions.

• Promoure que resolguin per ells mateixos els seus conflictes, o en tot cas mediar sense posicionar-se en la mesura que sigui possible. Reforçar els moments en què juguen junts de manera cooperativa.

• Dedicar un temps a cada un indivi-dualment.

• No jutjar en cap moment el sentiment de gelosia i ajudar a fer que els nens puguin posar paraules a allò que senten.

• Quan la gelosia és d’un germà petit que encara no parla, és útil i coherent reforçar el germà gran. Fer comentaris negatius sobre el petit pot ser contraproduent per la relació que s’estableix entre ells.

La gelosia es manifesta de vegades de maneres molt subtils en els nens, sobretot perquè sovint encara no són capaços de connectar amb el que els passa i de poder-ho expressar. Alguns indicadors que poden aparèixer com a conseqüència de la gelosia són els següents:

• Irritabilitat.

• Negativa reiterada a fer allò que se’ls demana.

• Agressivitat o allunyament afectiu del germà.

• Mostrar rebuig cap a l’afecte que li expressa la figura de vinculació.

• Ocultar o negar el germà petit.

• Fer-se notar més de l’habitual per atreure l’atenció.

De tota manera, cal tenir en compte que tots aquests símptomes poden ser també indicadors d’altres problemàtiques que no tenen res a veure amb la gelosia. En aquest sentit hem de ser molt prudents en com interpretem els sentiments que expressa el nen. No sempre és gelosia. Per tant, no cal buscar etiquetes a què li passa al nostre fill sinó escoltar-lo, valorar-lo com a persona única i ajudar-lo a expressar les seves emocions i aprendre a regular-les.