Famílies lliures d’estrès!

Arribeu a casa, fa 9 o 10 hores que n’heu sortit. Heu tingut un dia complicat, a la feina les coses no acaben de funcionar, l’ambient està carregat o heu hagut d’atendre un munt de conflictes. Després de tot el dia fora, quan heu sortit de l’oficina encara heu hagut de passar pel supermercat o a fer algun encàrrec perquè a l’hora de dinar no us heu pogut escapar. Finalment ja sou a casa, teniu ganes de deixar enrere l’estrès de tot el dia, de tenir una estona de tranquil·litat, sopar amb la família i descansar... Però obriu la porta i el primer que us trobeu és la bossa d’esport del vostre fill a terra amb tota la roba bruta a dins, sentiu crits perquè s’estan barallant entre els germans i entreu a la seva habitació per veure què passa i sembla una lleonera. Evidentment, tot plegat és l’última cosa que en aquell moment voldríeu, però això passa, i sovint.

En general portem una vida molt estressant i ho acabem traslladant a la vida familiar. Alba Castellví, mediadora familiar i assessora de famílies i docents, explica que després de tot el dia a la feina, quan arribem a casa cansats amb la inèrcia de l’activitat del dia, i ens adonem de la feinada que encara ens queda per poder disfrutar del nostre moment i descansar, ens estressem encara més.

De fet, després de treballar un munt d’hores, admet Castellví, “pocs pares i mares són capaços de reaccionar amb un somriure i bon humor davant d’una situació així; només els que s’han preparat són capaços de donar-hi una resposta educativa des de la tranquil·litat”. La reacció més habitual és enfadar-se i rondinar, cosa que encara empitjora les coses perquè fa que ens sentim més cansats i nerviosos.

DE PARES A FILLS

Sylvia Comas dirigeix l’Institut esMindfulness, un centre d’entrenament de 'mindfulness' en què ensenyen el mètode de Jon Kabat-Zinn basat en la reducció de l’estrès. També és del parer que cada vegada a la nostra societat patim més estrès i que els nens i els joves són esponges del que viuen al seu entorn: “Viure en un entorn familiar en què els pares tenen estrès fa que sigui molt fàcil que els nanos també en pateixin”.

Recomanacions estiuenques

L’assessora familiar Alba Castellví proposa alguns consells per disfrutar del temps que passem amb la família ara a l’estiu, en comptes de patir-ho:

• Fer coses que agradin a tots els membres de la família.
• Vetllar per tenir menys obligacions, de tipus laboral però també social i d’oci, que de vegades acaben convertint-se en obligacions. En altres paraules: si no ens ve de gust anar a fer una escalivada amb els veïns, no ens hi comprometem.
• Deixar que els fills s’avorreixin. No pensem que tenim l’obligació de fer que estiguin distrets. Cal que hi hagi temps en blanc perquè puguin decidir pel seu compte què volen fer, i si es queixen d’avorriment no en fem un problema. La creativitat sorgeix precisament quan un està tan avorrit que decideix fer alguna cosa per deixar d’avorrir-se.
• Recordar que el camí d’educar és llarg, i que el que avui no surt bé demà potser sortirà una mica millor. Cal relaxar-se i riure del que no acaba de rutllar.
• Trobar el plaer de les petites coses i ensenyar-ho als fills.
• Dedicar estones a llegir junts per plaer, no pas per obligació, cadascú amb el seu llibre o conte durant una estona tranquil·la en la qual cadascú faci el seu viatge interior, tot compartint una sala o un jardí.
• Aprendre del món amb els fills: acompanyar les seves descobertes i fer-ne de noves junts.
• Finalment, durant l’estiu és bo aprofitar el temps lliure que tenim per conèixer millor els nostres fills mirant-los amb atenció discreta, sense el filtre de la càmera fotogràfica, que massa sovint se’ns interposa en la relació. Podem fixar-nos en com interactuen amb el medi i amb les altres persones, amb discreció i respecte.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que tots tindrem un episodi d’estrès en algun moment de la vida: ara, de fet, és la principal causa de baixes laborals, però “encara hi ha molta gent que no l’identifica i, sobretot, que no sap que es pot reduir entrenant la resiliència, és a dir, la capacitat d’afrontar situacions adverses sobreposant-te per tirar endavant”, assegura l’autora de 'Burbujas de paz. Un pequeño libro de mindfulness para niños y no tan niños' (editorial Nube de Tinta), que creu que com més jove es comenci a posar en pràctica millor.

Cada vegada hi ha més famílies que fan servir tècniques com el 'mindfulness' per lluitar contra l’estrès perquè, precisament, un alt percentatge dels conflictes en l’àmbit familiar prové de situacions d’estrès. Explica Castellví: “A casa l’estrès es nota amb respostes més impulsives i tenses a les situacions-repte de la vida quotidiana que se’ns plantegen, com per exemple quan les coses no van com ens agradaria o quan els fills no ens fan cas”.

UN APRENENTATGE

“Si fóssim més capaços d’aparcar el nerviosisme generat per les preocupacions i l’excés d’obligacions, segur que viuríem més bé en família”, assegura Castellví. Ara bé, el cansament, les preocupacions i les obligacions són difícils d’aparcar fora de casa per poder-hi entrar amb un somriure i fer foc nou, reconeix l’educadora, que és autora del llibre 'Educar sense cridar' (Angle Editorial). Precisament, als tallers i les xerrades que fa amb pares i mares treballa “aquestes actituds que són tan necessàries”: “Perquè, en lloc de patir la família, en puguem disfrutar”.

Així doncs, la gran notícia és que se’n pot aprendre. I els beneficis d’aprendre’n no és que siguin infinits, però sí que són importants. Per començar, serem més capaços d’apreciar les coses bones de casa nostra, somriurem més i això, per si mateix, ja serà útil per fer sentir millor les persones del nostre entorn i per sentir-nos millor nosaltres mateixos. Tindrem més temps per a les coses importants, que no només tenen a veure amb la cura dels fills sinó també amb el fet de disposar d’estones plegats. Així, Castellví anima tots els pares i mares a buscar almenys 15 minuts cada dia per poder jugar-hi.

Amb menys estrès, continua Alba Castellví, també podem escoltar millor les persones que tenim a prop -inclosos els fills- i conèixer-les més bé: saber què necessiten i de quina manera podem ajudar-les. I, alhora, també nosaltres mateixos ens podrem explicar millor. ¿No heu tingut mai un conflicte o malentès perquè heu donat per fet que els altres havien de deduir què us passava i què volíeu i, com que no ha sigut així, a sobre us heu sentit ofesos? Què hauria passat si haguéssiu explicat què us passava? ¿És possible que els altres haguessin respost tal com esperàveu i necessitàveu? Doncs és just això.

Estratègies per disfrutar més dels fills

Sylvia Comas, experta en 'mindfulness', recomana que els pares ens agafem un temps per fer una pausa per recuperar l’equilibri i situar-nos en un punt des del qual podrem estar amb els infants, perquè ells el que volen és “poder compartir experiències amb uns pares que estiguin descansats, tranquils i de bon humor; no volen pares que no poden amb la seva ànima o que estan tot el dia mirant el mòbil”. Sovint un dels arguments és la falta de temps per passar amb els fills. Castellví assegura que, en realitat, una gran part del temps que dediquem als fills té a veure amb la cura -els acompanyem als llocs, els fem el menjar, els ajudem- però que en disfrutem poc, i recomana revisar les obligacions que tenim com a família -les nostres i les dels fills- i prioritzar-les. Després, cal reservar un temps per al que no ens volem perdre. I, finalment, anar fent una revisió periòdica de l’ús que fem del temps en família.