Família 19/01/2019

Xavi Vallès: “Els nens transmeten energia positiva”

Mecànic de cotxes i pare del Pau, l’Èric i el Biel, de 13, 11 i 6 anys. Engega el projecte ‘De l’hospital a la catedral’, una ruta en bicicleta per finançar un assaig de noves teràpies per a tumors pediàtrics. Mireu www.delhospitalalacatedral.com

i
Francesc Orteu
2 min
“els nens transmeten energia positiva”

No vaig saber que tenia càncer fins després d’una operació. Em van treure el tumor i va ser quan vam decidir dir-ho als nostres fills. Els vam dir que m’havien pogut treure aquella piloteta dolenta i que estaria molt temps malalt, que començaria a fer un tractament que es diu quimioteràpia.

¿Els hi vau dir fent servir aquestes mateixes paraules?

Sí, vam voler posar nom a les coses, explicar-los de què es tracta. També els vam dir que tot anava per bon camí perquè, malauradament, encara associem la paraula càncer amb la mort.

Suposo que va ser un moment que recordaràs sempre.

Tinc la sort que la meva dona, la Mònica, és mestra i que aquestes coses les sap explicar millor que jo, que soc mecànic de cotxes, encara que ara no pugui treballar. Però que estigui de baixa no vol dir que no pugui fer res. Per tant, considero que la meva feina ara és el projecte De l’hospital a la catedral.

Com neix la idea?

Va néixer en una nit d’insomni, una d’aquestes nits que em produeix la quimioteràpia. Jo estava realment fotut, però vaig veure molt clar que no volia que els meus fills tinguessin de mi el record d’un pare malalt, abatut, feble. Aquella nit vaig decidir que els volia deixar una herència millor, que volia que tinguessin clar que a la vida et pots trobar amb grans dificultats, però que sempre has de lluitar, sempre.

Tens càncer de pàncrees i peritoneu i vols anar en bici des de l’Hospital de la Vall d’Hebron fins a Santiago de Compostel·la.

He decidit encarar un repte que, sense el càncer, no m’hauria plantejat. M’estaré disset dies pedalant unes cinc hores per dia. Tot i que ara el meu cos té unes limitacions que abans no tenia, la malaltia m’ha fet molt més fort mentalment. Si no m’hagués marcat aquest repte, segurament que ara mateix, entre sessions de quimioteràpia i transfusions de sang, no estaria anant al gimnàs, a preparar-me.

I recaptes diners, però no per lluitar contra el teu tipus de càncer.

Quan vaig entrar en contacte amb la malaltia vaig descobrir que el càncer infantil sembla força oblidat per la societat, així que em va semblar que hi podia aportar el meu granet de sorra.

Ja ho entenc.

Tenir fills suposo que també em va fer decantar pel càncer infantil, encara que ells estan perfectament bé de salut. El tipus concret de tumor pel qual demano diners el va escollir l’equip de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron, amb el doctor Sánchez de Toledo. Em vaig reunir amb ell perquè el coneixia abans d’estar malalt, ja que era client meu. Quan li vaig explicar el meu propòsit de col·laborar, ells van apostar per l’ependimoma.

¿De quina manera tenir fills t’ajuda a no defallir?

Quan estàs malalt i vius sota mínims físics, notes molt l’energia de la gent, tant la bona com la dolenta. Estàs molt més sensible, i amb els nens tota l’energia que t’arriba és positiva, tot força.

Què et fa especialment feliç?

Les abraçades d’en Biel, el meu fill petit, em carreguen de cop tot el dipòsit.

stats