Director de l’Oxfam Intermón Trailwalker i pare de la Martina i el Marc, d’11 i 8 anys. La Trailwalker és una cursa solidària per equips que se celebra el 21 i 22 de maig amb sortida a Olot i final a Girona i Sant Feliu de Guíxols.
— Vaig viatjar a Guatemala, on vaig estar visitant les comunitats on Oxfam Intermón és present i vaig veure com els nens, de manera natural, comprenen que les seves obligacions són anar a buscar aigua, trobar llenya, alimentar els animals. I tot això ho combinen amb els jocs i els estudis. He intentat explicar als meus fills la vida tan privilegiada que tenen simplement per haver nascut aquí. Moltes vegades no donen valor a moltes coses que tenen cada dia.
Caldria inventar un Erasmus per enviar joves al Tercer Món.
— Allà vaig conèixer un noi que em va explicar que els caps de setmana feia una carrera. Durant la setmana treballava i, a més de complir les obligacions de cuidar els animals que tenien i recollir llenya, els dissabtes s'aixecava per anar a una universitat que estava a tres hores del lloc on vivia. Quan t'expliquen això amb alegria i tornes a casa teva, veus que els teus problemes desapareixen. Cal tenir aquesta visió i dedicar la vida a allò que realment suma.
Quines són les coses que no sumen?
— Moltes vegades convertim en importants coses que no ho són, per mil motius, pel què diran, per fer igual com fan els altres, perquè ens deixem portar per la imatge. Però quan decideixes abaixar el llistó i no competir ni deixar-te dur per la societat, tot és molt més fàcil. Dedicar esforços a les coses que sumen vol dir no perdre el control per situacions que, encara que els dediquem molts esforços, no les aconseguirem canviar, ja sigui perquè l'altra persona no vol o perquè no està preparada o educada per rectificar.
Com apliques aquesta filosofia als fills?
— Per exemple, els nens són molt emocionals i sovint de petites coses en fan muntanyes. Parlo de conflictes com "no vol jugar amb mi" o "no m’han convidat a la festa". Quan això passa intento que les alternatives per superar la situació les busquin ells. El meu objectiu és fer-los entendre que sempre hi ha alternatives per superar els conflictes. Vull que s’adonin que les energies que dediquen a voler ser acceptats poden dedicar-les a coses més positives, com ara anar a buscar nens que sí que vulguin jugar, o descobrir que no anar a una festa et permet fer altres coses.
Sovint no és fàcil trobar la part positiva d’aquests petits grans drames.
— Cal que siguin ells els que busquin una resposta. Quan els fills et donen la resposta, resulta més fàcil aconseguir l'objectiu. Al final es tracta d’anar-los conduint, de ser un exemple a l’hora de donar forma a les seves idees.
A quin aspecte de la paternitat dediques més temps de reflexió?
— A intentar ser just i no demanar als fills més del que realment cal.
Descriu-me situacions que són més importants del que sembla.
— No obligar a sopar peix perquè toca als nens que aquell dia no els ve de gust, però trobar junts un substitut. Al final, ens estem marcant uns ritmes de vida massa exigents i així només aconseguim traslladar l'estrès als nostres fills. En canvi, no donem importància al fet de deixar de fer coses, com ara sopar una mica més tard per estar més estona jugant.
