Escriptor, actor, guionista i pare de l’Eulàlia, l’Elna i l’Arnau, de 19, 13 i 9 anys. Publica Porcs (Ed. Alrevés), una novel·la negra rural excel·lent, crua, intensa i irònica, VIII Premi Memorial Agustí Vehí - Vila de Tiana 2021.
— Encara hi ha famílies fetes a l’antiga i jo vaig créixer així, però ja no és el que transmeto als meus fills. Potser és que ja no tinc terres, ni masies per deixar-los. Soc més de fer que cadascú trobi el seu camí, que provi de guanyar-se la vida amb allò que li agradi. Que els fills se’n surtin o no ja serà cosa seva.
No ho tenen fàcil.
— A casa intentem transmetre seguretat. Més que influir-los, busquem acompanyar-los. Tot i això, en un poble allunyat de les ciutats amb centres universitaris, aquest acompanyament no sol anar més enllà dels divuit anys. Si se’n van a estudiar a fora perds gran part de la influència que hi tenies, perquè aprenen ràpidament a volar sols.
Sembla que ara la família pesi menys.
— Cada fill rep la influència de dues famílies. El pes de la manera dels de casa meva s’anirà diluint, s’anirà barrejant amb una altra influència i crearà un know-how familiar diferent. A més, les famílies cada cop són més diverses, i podem trobar germans amb pares o mares diferents, com passa a la meva.
Els teus fills tenen edats molt diferents.
— Soc un pare amb tres maneres de fer. No puc tractar igual una noia de dinou que un nen de nou. L’equilibri és complicat. La gran és adulta però també és la germana dels altres dos. Amb quines normes s’ha de regir? Les dels nens o les dels adults? Les normes compartides han de ser molt generals. En el cas dels mòbils, per exemple, en segons quins llocs, el petit no entén que les grans puguin estar amb el mòbil i ell no pugui estar amb la tauleta.
Imagino moltes hores de discussió.
— El principal problema amb aquesta diferència d’edats no és tant la relació de pares i fills com la relació entre germans. La relació més complicada és entre les dues noies. La mitjana s’emmiralla en la gran i la pren com a referent, i en canvi la gran veu la mitjana com una adolescent. La intensitat i el color de la relació no són recíprocs. En canvi, en el cas del petit, ell juga sovint amb la mitjana i s’entenen bé. I a la gran la veu a mig camí entre una germana i una mare. El petit hi surt guanyant. Per tant, tenim diverses maneres de fer que han de conviure i que també es barregen perquè els germans aprenen els uns dels altres.
Sobre el petit, què feies tu a la seva edat que voldries que fes ell?
— M’agradaria que visqués més al carrer. La relació amb els seus amics es limita als horaris de l’escola i les extraescolars. Hem perdut allò de baixar al carrer a veure qui hi ha. Els millors records els tinc jugant al carrer. Per sort, ell té amics que viuen a prop i, de tant en tant, abans de dinar, surten amb una pilota. A veure quant dura, perquè tota la tecnologia empeny en sentit contrari.
Explica’m una discussió recent a casa.
— De discussions n’hi ha cada dia, de més o menys intensitat, i la majoria amb un origen absurd. N’he estat repassant algunes, però no m’han donat permís per fer-les públiques. La roba, el menjar, l’ordre són temes que en qualsevol moment poden fer saltar una guspira. Per sort, s’acaben solucionant amb una estona de morros i prou.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir 'Porcs' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
