Jordi Martínez Llorente: “La paga és a canvi de responsabilitats”

Estan en una edat molt divertida i sobre els diners diuen coses com ara que hauríem de comprar una targeta per al caixer, d’aquesta manera podríem treure tants diners com volguéssim.

I si els dius que no tens diners?

Un cop em van dir: “Si no tens diners, per què no en compres?”

A un nen que té de tot, ¿li regalaries diners?

No m’agrada regalar diners. Entenc que pot ser difícil fer un regal, però podem regalar una experiència, com ara fer un pastís plegats o construir alguna cosa. És important que els nens vegin que els regals que no són comprats, tenen més valor, perquè algú hi ha invertit temps.

Els nens han de tenir paga?

Hi estic a favor, però no en el sentit de rebre un salari a canvi de fer-se el llit o parar la taula. Els nens han de col·laborar sempre en les tasques de llar. Per tant, la paga no és a canvi de fer tasques, sinó de prendre responsabilitats.

I com ho faries, concretament?

Podem fer una llista d’algunes coses que fins ara paguem al nostre fill, sobretot relacionades amb l’oci, i fer una transferència de responsabilitat. “A partir d’ara et donaré aquesta quantitat i te l’hauràs d’administrar tu”.

Entenc.

A mesura que es vagi fent gran podem anar incrementant la llista. I quan siguin adolescents jo els donaria una quantitat mensual, així hauran d’aprendre a gestionar-se. I si no en són capaços experimentaran les dificultats de fer durar els diners fins a final de mes. També pot ser una idea fer tres guardioles.

Per què tres?

Una per als capricis. Una altra per a un objectiu a llarg termini. I la tercera per ajudar els altres, així reforcem conceptes com l’estalvi i la solidaritat.

Com parles de diners amb les teves filles?

Cal aprofitar la curiositat que tenen per explicar conceptes. Per exemple, allò típic que ja ens deien els avis quan ens deixàvem un llum encès, ara ho podem adaptar. Els podem parlar d’estalvi energètic, què passa quan gastem molta energia, de consum responsable i medi ambient. Però és important que els fills entenguin que els pares no sempre tenim els ingressos que desitjaríem tenir.

¿Parlaries a les filles de dificultats econòmiques?

I tant. Soc partidari de parlar clar quan ens quedem sense feina o quan passem un mal moment econòmic.

En què consisteix fer de pare?

Jo hi ha dies que m’hi acosto i d’altres que me’n quedo lluny. Resumint, es tracta de no estroncar la seva curiositat, de respondre als seus dubtes, d’explicar els motiu pels quals fem les coses, d’ajudar-los a mantenir alta la seva autoestima, de fomentar l’esperit crític. Bàsicament, el que pretenc és que les meves filles creixin sanes, alegres i lliures.

Explica’m un hàbit que us faci feliços.

Des de fa uns mesos, abans de dormir recordem la cosa més maca que ens ha passat i l’apuntem en una llibreta. Això ajuda a acabar bé el dia. I repassant la llibreta descobrim que gairebé mai les coses més boniques del dia costen diners.