Jesús Cañadas

“Qualsevol cosa pot ser un joc”

Escriptor, guionista i pare de la Mar, de 2 anys. Viuen a Berlín. Coautor de la sèrie televisiva ‘Vis a vis’, acaba de publicar la novel·la ‘La Hermandad del Ataúd’ (Edebé), quart títol de la sèrie juvenil ‘Athenea y los elementos’

Jesús Cañadas és escriptor i guionista / CAMILA RJOSK Zoom

Sempre m’he sentit fascinat pels viatges. Des que vaig marxar de casa dels pares he viscut en tretze ciutats, a Espanya, Itàlia, el Japó i Alemanya. Aquesta passió es veu en la sèrie d’Athenea.

¿Berlín és un bon lloc per als nens petits, oi?

És una ciutat plena de parcs, però també en alguns carrers hi pots trobar xeringues. Aquí coincideixen nens de moltes nacionalitats. Hi ha una immensa comunitat turca a la qual no es permet gaire que es mescli amb la resta. Hi ha poca criminalitat però un parell de cops al mes els neonazis calen foc a alguns cotxes.

Com és casa vostra?

És un pis força gran, de renda antiga, per això el podem pagar. Abans hi teníem un dormitori, un menjador, una cuina, un bany i una habitació petita per treballar i per als convidats. Ara tenim una habitació de jocs de la Mar, una habitació de jocs de la Mar, una habitacioneta de jocs de la Mar i una altra habitació on juga la Mar. I el mateix ha passat amb tota la ciutat.

Què vols dir?

Tot Berlín és una enorme habitació de jocs. Pot estar-se vint minuts davant d’una botiga de guitarres fent veure que en toca una. El seu tobogan preferit és la rampa d’entrada d’una residència de gent gran que hi ha al nostre carrer. Em cau la bava veient com li funciona el cervell, com qualsevol cosa pot ser un joc.

Ja va a la llar d’infants?

Sí. És una de petita, on només hi ha vuit nens més. La du un matrimoni colombià, un bon lloc on pot parlar espanyol i enxampar tots els refredats.

¿Et va costar decidir que creixeria a Berlín?

Vaig venir-hi per amor i m’hi vaig quedar per hisenda. Per a les persones que ens dediquem a activitats artístiques, és molt bon lloc. Tens assegurança mèdica i un règim fiscal reduït, adaptat a la irregularitat dels teus ingressos. Però em sap greu que la meva filla no creixi en una ciutat amb mar, com Cadis, on em sento molt agraït d’haver crescut.

I del sistema educatiu alemany, què en saps?

No en soc gaire fan, cosa que acabarà sent un problema. Em sembla massa elitista. Als meus amics amb fills ja els agrada aquest sistema, excepte aquells que tenen fills o filles que, als 12 anys, al no superar algunes proves, ja els queda tancat el camí per entrar a la universitat.

Ets pare des de fa poc. Què t’ha sorprès de ser-ho?

Que la paternitat ve a ser una altra mena de relació íntima, com la que tens amb la parella. Tu i el teu fill o filla establiu bromes particulars, us inventeu una mena d’idioma i de complicitats. En el cas de la meva filla, el seu bilingüisme ha fet que comenci a parlar de seguida. Amb mi parla espanyol i amb la seva mare alemany. Ara està en un moment que ho repeteix tot.

Com ara?

A casa, una de les frases que més se senten és “ Mira lo que hace esta niña ”. La dic jo una vegada i una altra mentre enregistro vídeos per enviar a la meva mare, que és a Cadis. El cas és que la meva filla sempre està pendent del que faig en tot moment i, quan veu que faig alguna cosa que no hauria d’estar fent, ella em crida: “Mira lo que hace esta niña!