Els conflictes quotidians de cada dia: com hi sobrevivim?
La convivència entre pares i fills implica conflicte, que no suposa en cap cas ni violència ni agressió. Acceptar-ho vol dir també no personalitzar-los ni tampoc dramatitzar-los
Obriu la porta de l’habitació dels vostres fills. Els havíeu dit i repetit que l’endrecessin, que portessin la roba bruta al cabàs de la rentadora, però quan ho heu comprovat, no ho han fet. I estan en una situació de no voler-ho fer. Comença el conflicte. “No hi poseu hostilitat, és a dir, no crideu, feu servir el sentit de l’humor, feu el pallasso, i si noteu que teniu el crit a punt, rieu perquè aconseguireu abaixar la tensió, i llavors tot serà més fàcil”, explica Amaya de Miguel, fundadora de l’escola de pares i mares Relájate y Educa. Dir-ho, és a dir, escriure-ho, és fàcil, però el dia a dia desmunta totes les teories i la pràctica demostra que “mantenir la serenitat” és la millor opció. “Si volem aconseguir que els fills ens facin cas, hem d’estar tranquils i relaxats”, repeteix De Miguel, que és autora també del llibre que porta el mateix nom que la seva escola, Relájate y educa (Plataforma Editorial).
I dit això, què és un conflicte? Com es podria definir? “La convivència implica conflictes, i és així a totes les edats”, afirma Maria Helena Tolosa, mestra, psicopedagoga i autora del llibre Els nostres conflictes de cada dia. Manual pràctic per a la gestió familiar diària (Edicions del Serbal). Ara bé, acceptar el conflicte no vol dir tolerar la violència ni l’agressió. “Quan hi ha falta de respecte, que pot ser de forma bidireccional, dels fills als pares i dels pares als fills, aleshores entrem en una agressió, fet que és molt greu”, diu Tolosa. Dit amb altres paraules, tolerar el conflicte no vol dir acceptar l’agressió en cap cas ni sota cap circumstància, perquè són conceptes diametralment diferents.
De fet, el concepte de respecte, les criatures el comencen a entendre a partir que són conscients del seu jo, és a dir entre els 18 i els 24 mesos. “Llavors, que és quan comença la primera rebel·lia, és quan s’han d’instal·lar les bases del respecte de pares a fills i a la inversa, perquè el respecte mutu és l’ingredient sense el qual no es pot avançar en una convivència familiar positiva”, afirma Maria Helena Tolosa.
Corresponsabilitat i benestar
Entre els 2 i els 4 anys, les criatures també poden començar a aprendre la corresponsabilitat de les tasques de casa, el fet de sentir-se dins d’una comunitat familiar en la qual el que un fa influeix en els altres. “El benestar familiar depèn de tots, i aquest sentiment el poden aprendre des de petits si els pares els fan sentir-se responsables de petites accions relacionades amb la llar”, afirma la psicopedagoga, que afegeix que el fet que siguin petits no vol dir que els pares sempre els ho hagin de fer tot.
Seguint el fil del conflicte, la psicopedagoga també subratlla que els adults no els han de dramatitzar ni tampoc personalitzar. “Són inherents, perquè hi convivim, però en el moment que els vivim com un drama els podem convertir en un veritable problema”, diu la psicopedagoga, que subratlla que el paper de l’adult és essencial per resoldre els conflictes quotidians. “Hem de recordar que nosaltres som els adults i, per tant, hem de saber gestionar-ho emocionalment i comunicativament; n’hem de saber més que els fills, perquè, a última hora, els conflictes que generen són els propis de l’edat”. Per exemple: “Si demanen menjar una llaminadura abans de dinar, la tasca dels pares és saber comunicar-se sense por i amb tranquil·litat per dir-los que no ho podran fer perquè és l’hora de dinar".
Per tot plegat, la psicopedagoga Maria Helena Tolosa sosté que la coherència, la constància i la fermesa són tres qualitats bàsiques per resoldre conflictes entre pares i fills, que han d’anar lligats sempre a l’afecte, la comunicació i la presència. “Com a pares esperem que els fills facin una cosa per si sols quan encara ni tan sols el fet s’ha convertit ni en hàbit ni en norma, i llavors no passarà, no ho faran”. Si volem que passi, “la criatura necessita la nostra presència”, diu Tolosa, que desfà el mite segons el qual només pel fet que els pares diguin una cosa la criatura la farà. Per exemple: si els germans sempre es barallen, encara que diguem de paraula que no ho han de fer, no deixaran de barallar-se. “En canvi, si hi som quan es barallen, si els diem de parlar-ne, ens aturem i ens expliquem què està passant, llavors estarem generant un canvi al conflicte”. Amb la norma “no us baralleu”, dita de paraula, no n’hi hauria prou. De fet, la psicopedagoga sosté que dels conflictes cal ocupar-se'n i no preocupar-se'n. “I ocupar-se’n vol dir parlar, preguntar-los què els passa, encarar el conflicte, dedicar-hi temps i dialogar-hi”, conclou.
- 1.Mantingueu la serenitat, és a dir, no crideu, perquè si ho feu hi afegireu hostilitat. Una manera d’aconseguir-ho és recórrer a l’humor. És la manera de baixar la tensió i de fer-ho tot més fàcil.
- 2.Acompanyeu les criatures en les tasques que els encomaneu sempre que sigui possible. Si els encarregueu endreçar l’habitació, feu-ho junts perquè amb la vostra presència hi haurà connexió i ajuda. D’aquesta manera hi haurà un dia que ja ho faran sols. El fet és que les tasques que els adults consideren essencials de fer, ells no les hi consideren, per això el camí perquè ho aprenguin a fer és compartint-ho junts.
- 3.Expliqueu-los quines normes són les de la casa. Una que ha de quedar clara és la referent a l’ús de les pantalles. Si no hi ha pautes d’ús, voldran fer-les servir al seu gust, i cada dia serà una discussió. En canvi, quan hi ha una norma, i se sap quan i quant de temps es poden fer servir, es redueix el nivell de conflicte.
- 4.Anticipeu-vos, prepareu-los abans del canvi que voleu que facin. A les criatures, sobretot a les petites, els costen les transicions. Si estan fent una activitat, la viuen en l’ara i en l’aquí, i no la volen canviar. Perquè la canviïn, aneu-los avisant des de la proximitat: digueu-los mirant-los que en una estona marxareu, i que aquella activitat que estan fent haurà d’acabar.
- 5.El fet que les criatures no facin cas no és un problema. No ho hem de considerar un problema, i ells tampoc no ho han de percebre d’aquesta manera. En realitat és una dificultat que tenen en un moment concret, i l’adult l’ha d’ajudar a superar-la perquè és un fet passatger.
- 6.Manifesteu-los l’amor, que notin que hi sou, que hi teniu connexió, perquè l’estima és la que ajuda a resoldre els conflictes.
- 7.Estimar-los no vol dir ser permissius. Els adults són els que estableixen les normes, estableixen els valors que cal respectar i, en resum, dibuixen una estructura que no implica en cap cas tenir enemics. Pares i mares poden ser ferms però no durs, ni tampoc no han de fer servir un llenguatge verbal o corporal que faci mal.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir 'Relájate y educa' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
Fes clic aquí per adquirir 'Els nostres conflictes de cada dia' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.