Alerta! Operació polls en marxa!

L’escena es repeteix diverses vegades durant el curs escolar. A la bossa, els nens duen una carta avisant que hi ha polls a classe i demanant a les famílies que despleguin les armes adequades per detectar-los i, en cas que n’hi hagi, exterminar-los. Un ritual que potser caldrà haver repetit a l’estiu, en què les estones de joc entre germans, cosins i amics, i, per tant, el contacte directe, s’intensifiquen.

Tot i ser éssers microscòpics, el cas és que els polls són molestos i provoquen el rebuig dels pares i mares que en algun moment han de barallar-s’hi. A favor d’aquestes famílies, i dels seus descendents, hem de dir que, al contrari de la creença popular que imperava abans, els polls no apareixen per tenir els cabells bruts o per una falta d’hàbits higiènics, sinó tot el contrari: prefereixen els cabells nets per subjectar-se millor, arribar al cuir cabellut i començar a alimentar-se com abans millor. Aquests insectes ovípars, que mesuren entre 2 i 3 mm, són de color marró i s’alimenten de sang, a la qual arriben, diu la pediatra Carme Serradell, “a través d’una picada que sol provocar una petita ferida que, si el nen es grata molt, pot infectar-se”.

“Si el nen està inquiet i es rasca sobretot darrere de les orelles és probable que tingui polls”, afegeix Serradell, que explica que les escoles esdevenen llocs idonis perquè es propaguin “perquè és on es produeix més contacte de cap a cap a l’hora de jugar, d’explicar-se coses a cau d’orella, etc.” Unes coses, val a dir, que fan més sovint les nenes, motiu pel qual els polls les afecten més a elles. A més del contacte cap-cap, compartir pintes, lligacues, bufandes o barrets també pot fer que s’encomanin. També pot passar si es comparteixen peluixos, roba, etc., tot i que és menys probable. Cal subratllar que els animals domèstics no transmeten polls.

REVISIÓ A FONS

Per esbrinar si el nostre fill té polls caldrà examinar minuciosament la base dels cabells, floc a floc, amb l’ajuda d’una pinta de pues estretes o llemenera. Caldrà ser especialment exhaustiu a la zona de la nuca i darrere de les orelles i, després, espolsar la pinta sobre d’un paper blanc per comprovar si hi ha algun poll. En cas afirmatiu, caldrà aconseguir un tractament antipolls que, a més d’efectiu, tingui en compte factors com els que apunta Jordi García, de Laboratoris Ferrer: “Primer, l’edat del nen, perquè les permetrines no es poden fer servir abans dels dos anys i els olis i les silicones abans de l’any. Després n’hi ha d’altres com el tipus de pell; si el nen és asmàtic o la mare està embarassada o en període de lactància, en què és millor fer servir olis o silicones, etc.” García també posa èmfasi en el fet d’escollir “un producte que, a més de la seva eficàcia en polls, tingui un alt poder ovicida, és a dir, que mati ous i llémenes, per evitar noves reinfestacions”.

Dels productes disponibles al mercat (loció, condicionador, repel·lent, xampú...), la forma més còmoda per als consumidors és l’esprai. El xampú sempre s’ha d’utilitzar com a coadjuvant del tractament, mai per si sol. “En entorns amb un risc més gran de contagi, com escoles, campaments, etc., és clau fer servir productes preventius com químics amb IR3535 o naturals, amb oli d’arbre del te o vinagre de Quassia amara, que evitin noves infestacions”, destaca García.

I DESPRÉS?

També hi ha productes d’ús diari que actuen alhora com a condicionadors i preventius. La prevenció, diu García, “és una bona eina tant després d’haver realitzat el tractament per eliminar polls i llémenes com prèviament, per evitar la infestació i haver-se de tractar”. Un cop finalitzat el tractament i durant una setmana, caldrà passar la llemenera i el condicionador cada dos o tres dies per acabar de retirar les possibles llémenes que hagin pogut quedar adherides, un ritual que amb alguns kits que hi ha disponibles al mercat es podrà dur a terme de principi a fi.

Algunes curiositats sobre els polls

Els polls o 'Pediculus humanus capitis' no tenen ales ni poden volar, però les seves sis potes, poc o gens preparades per saltar, sí que els permeten subjectar-se als cabells i desplaçar-se molt ràpidament, i per això és tan i tan complicat localitzar-los. El cicle de vida d’un poll dura entre 33 i 35 dies, sempre que es mantingui en un cap humà. Si no és així, no sobreviurà més de 24 hores. Al llarg d’aquests 33-35 dies, el poll passa per tres etapes:

• Llémena (6-7 dies): és l’ou del poll i està adherit a la base dels cabells. Un 60% arriben a l’etapa adulta.
• Nimfa (9-10 dies): és el poll acabat de sortir de l’ou i és indetectable a l’ull humà. Fa tres mudes fins a arribar a l’etapa adulta i poder-se reproduir.
• Poll adult (15-16 dies): les femelles dipositen diàriament entre quatre i vuit ous a una distància d’entre 1 i 2 mm del cuir cabellut.