Alerta! Grups de pares a WhatsApp!

La supremacia de les noves tecnologies en la nostra vida ha fet que pares, mares i fills disposem als nostres dispositius mòbils no només del correu electrònic, sinó d’aplis com Facebook, Twitter i WhatsApp, que ens ajuden a comunicar-nos de manera immediata. Els grups de pares i mares a WhatsApp no són una excepció i, d’un temps ençà, s’han convertit en una via comunicativa de primer ordre, una pràctica útil quan es tracta de qüestions organitzatives i econòmiques, però... ¿què passa quan la raó d’aquests missatges passen a ser els deures i exàmens, un càstig grupal o la metodologia d’un determinat mestre?

Això és el que passava fins fa poc a la classe del Joel, que l’any passat feia cinquè de primària. “El xat de pares servia per avisar-nos mútuament quan s’acostava un dia de vaga o de lliure disposició -explica Rafa Alcaide, el pare del Joel- i per decidir entre tots si fèiem un regal a la tutora o a la nostra delegada de classe. Però també es va convertir en l’eina que fèiem servir pares i mares per preguntar els deures i exàmens que tenien els nostres fills, i això servia per fer broma amb el fet que potser caldria celebrar en paral·lel la nostra pròpia graduació a final de curs”.

LA SEVA AUTONOMIA, EN JOC

“També debatíem de tant en tant que el més adequat seria abandonar aquesta pràctica. Érem conscients que actuàvem en detriment de l’autonomia, responsabilitat i tolerància a la frustració -a un suspens, a un negatiu per deures no fets, etc.- dels nostres fills, però de vegades no ens en podíem estar”, prossegueix Alcaide, que també reconeix com aquesta apli de vegades sí que resulta útil: “Ens va permetre detectar unes conductes d’una antiga tutora que no ens van agradar gens ni mica. Vam cursar una queixa a través de la delegada a direcció i, sortosament, va arribar una solució que va beneficiar els nostres fills”, explica.

Com passa amb qualsevol mitjà, el perill no és l’eina en si, sinó els usos que se’n fa. Jordi Pla, professor d’ESO, ho té ben clar: “Que pares i mares decideixin fer servir el WhatsApp per organitzar-se en comissions, fer un regal o quedar per acompanyar la canalla a un partit em sembla fantàstic”. Tot i així, insta a cuidar el llenguatge i “veure si el to és agressiu i ofensiu o prudent, dialogant i empàtic”. On és el problema, doncs? “En el fet que els adults demanin quins deures cal fer, quins temes surten a l’examen de l’endemà, quin tipus de roba cal dur per a la sortida, etc.”, subratlla Pla. I no només això, ja que al seu parer “els fills ja els han pres el pèl, i a mesura que vagin creixent, uns esdevindran esclaus i els altres trobaran en el despotisme la seva zona de confort”.

De vegades aquests xats també serveixen per comentar situacions que afecten el grup, a partir de comentaris dels mateixos alumnes o de les percepcions dels pares, que engeguen un debat esbiaixat i totalment al marge de l’equip del centre. Alguns cops fins i tot és el mateix mestre qui esdevé l’objecte de crítiques dels pares, un cercle viciós que cal tallar d’arrel. Pla es mostra taxatiu en aquesta qüestió: “Si algun pare o mare té algun dubte o queixa, cal que sol·liciti hora d’entrevista i parli directament amb l’educador; és la manera més ràpida, eficaç i neta per aclarir o solucionar algun possible inconvenient”. Una opció que, de retruc, evita posteriors penediments, i és que, com apunta el mestre, “de vegades, quan tenim un mòbil a les mans i no veiem l’interlocutor o interlocutors, ens animem i fins i tot arribem a perdre el nord”.

Cal recordar, a més, que la comunicació entre docents i famílies és clau. El principal beneficiat ha de ser en tot moment l’alumne, cosa que no significa que el tàndem escola-família hagi de buscar eines que els permetin una connexió il·limitada les 24 hores al dia. Jordi Pla té clar el protocol: “Fer servir el correu electrònic de manera puntual, l’agenda per a comunicacions no urgents i el telèfon de l’escola per a casos molt urgents”. Una lliçó que sembla que, aquest any i amb les criatures ja a sisè, els pares i mares de la classe del Joel ja han après: “Ara el WhatsApp dels pares només serveix per fer apunts puntuals i pràctics”, celebra Alcaide.

Qids, l’alternativa al WhatsApp

Al novembre va veure la llum Qids, una apli que connecta pares i mares entre ells i amb professors i entrenadors. Una eina apta per a escoles, llars d’infants, clubs esportius i grups d’extraescolars i que, en paraules del seu CEO, Quim Zurano, “agilitza i optimitza les comunicacions dels grups, tot evitant el caos i el col·lapse d’altres aplis”. Per accedir als grups, on no es comparteix en cap moment els números de telèfon, cal una invitació privada, fet que garanteix la privacitat i seguretat de l’aplicació. El docent o l’escola poden publicar tanmateix missatges destacats en un mur específic. Aquest és un dels tres murs que conté l’apli, que també en té un per compartir i comentar fotos i vídeos i un altre on hi ha el xat de conversa. Aviat, avança Zurano, “incorporarà un calendari grupal per poder compartir esdeveniments del grup com excursions, festes, reunions, etc.”.