Baralles entre germans, quan ens hem de preocupar?

El primer que s'ha de deixar clar és que tothom una vegada o altra s'ha barallat amb els germans. Tot i tenir-hi la millor relació del món, les enganxades són inevitables i sovint desesperants per als pares i mares, a qui es fa difícil saber quin ha de ser el límit, com reaccionar-hi o com posar-hi remei.

Quan és preocupant o cal intervenir-hi?

Segons el psicòleg de l’Associació EDAI Jesús Molina, els conflictes entre germans es deuen sobretot a la gelosia que provoca la por a perdre l’interès dels pares per culpa del germà. És un fenomen natural i universal que si no arriba a ser exagerat, fins i tot és desitjable, diu Molina, ja que són "reaccions d’aferrament" que ajuden a créixer i a poder tolerar "situacions maduratives i evolutives dels infants”. Ho diferencia, citant la psicòloga Melanie Klein, de l’enveja, que és un sentiment destructiu, perquè no es tolera que l’altre sigui millor que un mateix.

Buscar espais propis

Una de les recomanacions que dona Molina és oferir als fills un espai propi amb algun dels progenitors que “trenqui” aquesta fantasia de la gelosia per una estona. És a dir, que el nen o nena no tingui la sensació que amb un germà perd qualsevol espai individual per a ell o ella. Per a Molina, aquest temps individual és el mateix que necessiten moltes parelles.

Els límits

Els psicòlegs defensen que els infants han de poder expressar tant les emocions positives com les negatives, és a dir, aquesta ràbia o gelosia. De manera verbal, l’insult ha de ser el límit. Físicament, ho és l’agressió. L'agressió a l’altre germà s’ha de frenar clarament. Fer mal, fer-se mal a un mateix o fer mal a l’espai o el material és el “triangle d’or”, segons els experts.

Què s'ha d'evitar?

Molina creu que en els infants cal evitar dir “Tu ets el gran” al germà de més edat i fer-lo cedir, perquè amb això “li estem prohibint expressar la necessitat de ser nen”. “Hem de deixar que es pugui queixar una mica”, diu el psicòleg, protegint el petit i frenant el gran si té una conducta "fora de lloc".

Què passa amb els germans de nens neurodiversos?

Les baralles a casa dels nens neurodiversos, és a dir, que tenen necessitats especials com ara el trastorn de l'espectre autista (TEA) o la discapacitat intel·lectual, amb els seus germans, també s’han de tractar de manera diferent. Molina fa referència a un recent estudi de la Universitat de València que assenyala que en el cas del trastorn de l'espectre autista hi ha menys risc de dificultats conductuals en els germans de l’infant amb TEA si són nenes o bé si hi ha més d’un germà sense autisme. En canvi, n’hi ha més quan els germans són més grans. Tot, però, no és negatiu. Molina destaca que gràcies a tenir un germà amb TEA, el germà que té una evolució neurotípica acostuma a ser més responsable.

Quan la situació es dona amb germans amb discapacitat intel·lectual, Molina recomana treballar amb grups de suport per als germans d’aquests infants. Alhora, també poden anar bé els enfocaments centrats en la família, com per exemple la teràpia basada en la mentalització, que ajuda els pares a interpretar i entendre els estats interns dels nens. Amb tot, però, l'expert creu que no s’ha d’oblidar que els germans de nens neurodiversos han de poder expressar les emocions i que, per tant, se’ls han de reconèixer les seves necessitats, ja que sovint els pares i mares se centren en el fill que necessita més atencions i el germà ha de fer “un sobreesforç per ajustar-se”. “És important que puguin tenir espais per poder deixar anar les emocions”, afegeix Molina.