“Fixa’t en el que fan bé”

Als Estats Units els nens tenen una altra manera de fer. Entre ells s’animen, s’afalaguen i es feliciten. Trobo que aquí els nens es critiquen massa. Si un nen és bon estudiant allà l’admiren, aquí se’n riuen.

Què més has descobert?

Vaig descobrir una cosa massa tard. M’explico. Durant una època vam tenir a casa gossos pigall que estaven en procés de formació. Per tenir-los has de seguir unes pautes, entre les quals no renyar-los mai. Sempre has de reforçar les coses que fan bé. Quan vaig aprendre això els meus fills ja eren adolescents i em va saber greu no haver-ho après abans, quan eren petits.

Per què?

Perquè dir no serveix de ben poc. Més val premiar un fill quan fa una cosa bé i no fixar-se tant en el que fan malament. Tots, petits i grans, quan fem una cosa la volem fer bé. Els fills s’equivoquen, esclar, però no per molestar els pares. M’hauria agradat no haver-los renyat tant, haver sabut veure tot el que feien bé, que era molt. Premiar el bon comportament fa que els nens busquin la manera de comportar-se encara millor.

Més coses que has après.

Que en el dia a dia, amb les presses, sovint oblides una de les coses més importants: escoltar-los. A vegades no te n’adones i resulta que fa un mes que no parles amb ells. Tu els preguntes què ha passat a l’escola i ells et responen que res. Però sempre passen coses, sempre.

Què t’ha funcionat?

Mira, quan tu demanes a un fill que llegeixi no acostuma a funcionar. A mi m’ha funcionat explicar als meus fills el que jo estava llegint. D’aquesta manera veuen que t’ho passes bé. I quan ells llegeixen tu t’hi has d’interessar. Encara ara, que ja són grans, tenen el costum d’explicar-me els llibres que llegeixen.

Els teus fills han passat per la universitat.

Als Estats Units els nois entren en una universitat sense saber ben bé què hi acabaran estudiant. Ara, el procés d’entrada és horrible i caríssim. Cal fer sol·licituds. Cal demostrar que tens una pila d’aptituds de tota mena. A més, una universitat costa 50.000 dòlars cada curs. Són molts diners. Molts joves surten de la universitat devent 200.000 dòlars. Els pares intenten ajudar els fills, però pagant el preu de quedar-se sense estalvis.

Als Estats Units un tema delicat és l’alcohol.

A Nova York l’edat legal per començar a beure són els 21 anys. Però als divuit ja van a la universitat, on beuen com cosacs. Les autoritats universitàries ho saben, però fan veure que no. És una societat molt puritana. Als 18 anys un xaval no pot beure alcohol però sí que es pot allistar a l’exèrcit i conduir un tanc i matar gent.

És sorprenent això que dius.

Als 18 et pots comprar un pis però no et pots beure una cervesa. Als 18 et pots casar però si decideixes beure durant el teu convit pot venir la policia i detenir-te. És demencial.

No em puc estar de preguntar-te per Donald Trump.

És un mentider. És un perill. El problema no és ell sinó la quantitat de gent que l’envolta. Com hi pot haver tant d’odi? Fa por pensar que pugui guanyar.