OLGA VALLEJO

Cuidar la relació de parella

Amb l’arribada dels fills la relació de parella es dilueix. Cal recordar que som més que pares

Cuidar la relació de parella / FOTO: RUTH MARIGOT / CÈLIA ATSET Zoom

Segons el Gran diccionari de la llengua catalana, la parella “és un conjunt de dues coses, i especialment persones o animals, destinats a fer una cosa plegats”.

Moltes parelles decideixen tenir fills i crear una família. “Llavors la parella queda reduïda a la mínima expressió. Ho toleres perquè a canvi tens un nou rol que et fa molt feliç, és un exercici de generositat”, explica la Rocío Rico, sexòloga i terapeuta de parella.

La Mariko i el Sergi fa tres anys que són pares. “Al principi vas sobre la marxa, ni et planteges que has descuidat la parella”. La Nadia i el Gonzalo tenen un fill de dos anys i mig i hi coincideixen: “La maternitat/paternitat està molt idealitzada, el que t’expliquen no fa justícia a la realitat, ni per bé ni per mal. Els primers mesos són d’exclusivitat total per al nouvingut, no t’imagines els efectes col·laterals”. Però de mica en mica, els pares s’adonen que cal cuidar la relació, retrobar-se, crear espais on siguin més que progenitors.

PLANIFIQUEM

A mesura que s’instaura certa normalitat, explica la sexòloga i terapeuta de parella, és important reservar algunes estones i parlar d’altres temes a part dels nens. “Les nostres vides estan molt estructurades. Així com programem activitats familiars, també cal imposar regularitat perquè la parella pugui dedicar-se temps l’un a l’altre”. La Mariko reconeix la importància que els nens vagin a dormir d’hora: “És bàsic perquè descansin i perquè nosaltres tinguem una estona per xerrar”. Al principi, s’alternaven per sortir cadascun amb els seus amics. Els agradava però volien fer alguna cosa amb la parella, es trobaven a faltar.

"Cal imposar regularitat perquè la parella pugui dedicar-se temps l’un a l’altre”

Rocio Rico - Sexòloga i terapeuta de parella

Quan aconsegueixes la cita amb la parella encara falta una peça clau: qui cuidarà les criatures? Avis, tiets, amics i cangurs són les opcions més habituals. Persones de confiança que et permetin gaudir de l’escapada. Tot i que les primeres vegades no és fàcil. La Nadia recorda que al principi no deixava de pensar en el nen; ara, en canvi, desconnecta sense problemes. La Rocío Rico destaca la importància de viure d’acord amb les necessitats de la parella: “No hem d’angoixar-nos perquè sortim menys que altres amics. Cal estar pendents de possibles senyals, si hi ha un distanciament o un deteriorament de la relació”.

I ELS FILLS COM HO VIUEN?

En funció de l’edat que tinguin els fills ho acceptaran millor o pitjor. L’Arantxa Coca, doctora en psicologia, recomana no deixar-los més d’una nit fins que tinguin tres anys. En aquesta etapa d’afecció els nens necessiten la presència dels seus referents. Si els pares no hi són, “cal que la persona que es quedi a càrrec dels nens conegui la casa i es mogui amb seguretat, perquè això els dóna seguretat. Evidentment, no és un bon moment per estrenar cangur”.