LAURA PINYOL

A la recerca de projectes innovadors

La plataforma de micromecenatge Fem Educació, impulsada per la Fundació Jaume Bofill amb el suport de la Fundació Goteo, ha finançat 11 projectes innovadors d’educació

Instròniks és un dels projectes seleccionats / FEM EDUCACIÓ Zoom

En castellà hi ha aquella dita que diu “Cada maestrillo tiene su librillo ”, que en català seria “Cada sastre fa el seu tall”. De mètodes, recursos i trucs educatius perquè els alumnes arribin a assolir el programa curricular n’hi deu haver tants com mestres i professors. El que és segur és que qualsevol canvi educatiu comença amb l’empenta d’un professional o d’un grup que s’atreveix a fer el pas i convertir les idees i els seus coneixements en noves realitats.

El terreny de l’educació és propici a grans idees amb voluntat transformadora. Amb aquesta premissa, la Fundació Jaume Bofill, amb el suport de la Fundació Goteo, va impulsar l’any passat el programa Fem Educació, una plataforma de micromecenatge per la innovació educativa.

A Catalunya, moltes iniciatives de docents i emprenedors educatius tenen dificultats per visibilitzar-se, créixer i beneficiar el màxim d’alumnes possibles, més enllà d’on s’han implementat. La idea és “impulsar la innovació educativa sumant el suport de la comunitat”, explica Lluís Mas, educador social i responsable d’aquest programa, “partint de la base que aquestes experiències”, tot i ser de gran valor, “sovint es queden a l’aula i no tenen prou repercussió per ser reproduïdes en altres centres”. Es tracta de fer-les extensibles, compartir els projectes i superar inseguretats per convertir-les en eines transformadores.

PALANCA DE CANVI

“Al nostre país creix l’aspiració de canviar el sistema educatiu”, afirma Mas, per això” calen projectes i propostes valuoses impulsades per persones apassionades”. Per fer emergir tota aquesta riquesa, Fem Educació va fer una crida per seleccionar projectes de reptes compromesos amb la millora de l’educació, amb l’objectiu d’acompanyar i fer d’altaveu. Van sorgir 67 projectes i se’n van escollir 11 per ser finançats.

Al nostre país creix l’aspiració de canviar el sistema educatiu i calen projectes i propostes valuoses

Els criteris de selecció es regien segons si donaven una resposta a necessitats i reptes de l’educació, on es posés en valor l’interès per l’equitat educativa i social; si s’especificava què s’aconseguia millorar gràcies al projecte i com s’avaluarien els objectius assolits; que creessin i modelitzessin projectes, materials i formes de treball transferibles a altres contextos territorials o centres educatius; que fomentessin el coneixement en obert amb manuals, suports audiovisuals, presentacions o guies metodològiques que fessin extensible la implementació o els aprenentatges, i que involucressin la comunitat escolar o proposessin maneres d’abordar les necessitats educatives amb creativitat, efectivitat i innovació.

PER QUÈ MICROMECENATGE?

“El crowdfunding és un recurs valuós per implicar persones i entorn al voltant d’un projecte”, explica Mas. Va més enllà de buscar finançament perquè “la col·laboració significa implicació”. Per això, Fem Educació va néixer amb aquesta voluntat de posar a l’aparador de plataformes de micromecenatge projectes educatius sense que haguessin de concórrer a subvencions. És el que des de la Fundació Jaume Bofill defineixen com “una palanca de canvi”, perquè “parlem de compartir experiències i solucions, d’estimular els coneixement i les experteses existents”.

La participació de més de 700 col·laboradors ha contribuït a recollir 40.000 euros que s’han destinat a aquests onze projectes. Un és el Projecte Handwork de l’Institut Antoni Cumella de Granollers (Vallès Oriental). Es tracta d’un model cooperatiu en què alumnes de 3r i 4t d’ESO reforcen les competències bàsiques fent productes, serveis i activitats, basant-se en la metodologia del treball a l’aula i la diversificació curricular. És la primera cooperativa creada en una aula oberta -aula de diversificació curricular formada per alumnes d’altres capacitats que corren el risc de no graduar-se de l’ESO amb les metodologies convencionals- dins d’un institut públic.

40.000

Més de 700 col·laboradors han permès recollir 40.000 euros que s’han destinat a aquests onze projectes

Àngel Gallart, el responsable d’aquest programa, assegura que contribueix a reforçar “les competències bàsiques” i comporta la millora d’aspectes com “l’assistència al centre, la puntualitat, l’autoestima, el compromís mutu i, cosa més important, el descobriment de les pròpies capacitats”. Els de quart d’ESO que ja tenen més de setze anys, fins i tot, surten dues hores de l’horari lectiu per fer “tastets d’ofici”, per orientar-los en el món laboral i “fer el possible perquè es reenganxin en un cicle formatiu”. El finançament els ha de permetre estendre aquest model, amb la creació “d’una plataforma web col·laborativa adreçada als professionals de les aules obertes com una font de recursos”.

Un altre dels projectes seleccionats és el d’Instròniks, de l’Escola Diocesana de Navàs (Bages). Té per missió generar un manual digital interactiu perquè qualsevol professional pugui conèixer aspectes bàsics de la robòtica i les seves utilitats. Aquesta proposta s’emmarca dins l’educació maker i els projectes Steam. Marc Sibilia és un dels seus impulsors i defensa que el “projecte és 100% reproduïble”, fins i tot, utilitza maquinari open source, és a dir, amb llicència CC (Creative Commons), sense patents, perquè “tot el que se’n derivi, no es pugui patentar”. La idea és que Instròniks “serveix per aprendre, per adquirir coneixements”. “Si a partir d’aquí, algú en vol fer negoci, l’haurà de fer amb altres materials”. El manual de treball també vol ser “obert a tothom” i que funcioni com un “tutorial pas a pas, molt senzill i intuïtiu”.

Sibilia defensa que la robòtica “hauria d’estar incorporada transversalment” perquè, vivint en un món automatitzat, “tan important és saber empatitzar amb les persones com amb les màquines”. Assegura que la campanya de finançament els ha servit perquè tothom se’ls prengui “més seriosament”. “Encara hi ha molta gent que es pensa que la robòtica són coses amb rodes o una extraescolar per a aquells que els agraden els videojocs”. Han aconseguit fer calar la idea que “la robòtica pot treballar-se des d’un vessant artístic i que és qualsevol cosa programable, fins i tot un instrument”. Un èxit exponencial que els ha donat l’oportunitat de participar en exhibicions musicals.

A l’Institut Cap de Norfeu de Roses (Alt Empordà) han desenvolupat l’Hortalitza’t Norfeu!, un projecte per a la inclusió i l’aprenentatge d’alumnat amb risc d’abandonament prematur amb la creació i el conreu d’un hort urbà ecològic a les mateixes instal·lacions del centre. Anna González n’és la responsable i assegura que els ha donat l’oportunitat de “fer vincle amb una activitat dins l’horari lectiu amb expectatives d’èxit” i de participar en una “pràctica manipulativa que servís per treure’s de sobre la mandra i la desmotivació per fer una activitat extraescolar”. Els valors associats a aquesta experiència han permès treballar aspectes com “la paciència d’esperar resultats després de la sembra, la cura sistemàtica, el contacte i la relació amb altres entitats”, com la col·laboració sorgida amb el Casal del Pescador - Jubilats de Mar, que hi ha col·laborat sobre el terreny, i guanyar confiança i autoestima. El finançament els permetrà ampliar i fer més difusió del seu model d’educació integrador i competencial.