El poder integrador de la música

La música és poderosa, ens emociona, és capaç de connectar-nos amb nosaltres mateixos i d’acompanyar qualsevol dels nostres estats d’ànim. Entre els superpoders que té la música hi ha el d’aconseguir que es creï un nexe entre les persones que la comparteixen independentment de l’edat, l’origen o la professió. Per a Ignasi Gómez, cap del departament de pedagogia de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), la capacitat que té la música de connectar-nos amb altres persones pot ser útil en qualsevol context, però especialment en els entorns socials, culturals i econòmics més desafavorits, on d’entrada no és present: “La manera de facilitar de forma universal la pràctica cultural és a través de la presència generalitzada de les arts a l’escola, que té un gran poder de democratització i equitat en l’accés a aquest privilegi”, argumenta el professor. Des del departament formen els futurs professionals (mestres de música) amb un perfil de voluntat pedagògica transformadora, i els preparen perquè tinguin estratègies i recursos per convertir una aula de primària o secundària, que pot ser un espai hostil, en un espai d’estímul cultural i de pràctica que promogui vivències singulars (ballant, cantant o tocant junts), per sentir que es pertany al grup.

La despesa econòmica que pot suposar comprar instruments no representa un obstacle. En canvi, segons Gómez, “el que resulta imprescindible, a més de les competències professionals del professorat, és que la cultura del centre i el projecte educatiu posin en valor aquestes pràctiques artístiques”. Dels anys que ha exercit com a docent en educació infantil, primària, secundària i universitària, el professor explica: “La millor recompensa era quan algun alumne et somreia i et volia dir que li havia tocat l’ànima, o venia la setmana següent demanant quina cançó era la que havies posat, que la volia recuperar. I ara em fa feliç quan veig estudiants que surten amb una vocació i moltes eines per fer una bona feina”.

REVOLUCIONANT L’AULA

Aquest és el segon curs que Carmina Santamaria (28 anys) és la mestra de música d’ESO a l’Escola Norai, i està en plena sintonia amb la voluntat de l’escola de convertir les classes de música en una oportunitat per als alumnes per fer música: “Crec que la música és per a tots, tothom pot fer música, i l’objectiu de les classes ha de ser molt més que estudiar teoria, dades i tocar només la flauta; podem fer música amb la veu, el cos i altres instruments. Per això estudio pedagogia musical en l’especialitat de cant del jazz a l’Esmuc, per canviar la realitat majoritària i tenir millors eines per aconseguir-ho”, explica la professora, que agraeix la llibertat que li ha donat l’escola. Rosa María Valencia, exalumna i directora de l’Escola Norai des de fa 5 anys, tenia clar que la seva arribada a la direcció del centre havia de suposar un canvi en la manera de fer, apostant per una escola emocional on es donés un pes important a la música: “Som una escola concertada del barri Pubilla Cases de l’Hospitalet de Llobregat, molt rica en multiculturalitat i no gaire sobrada de recursos. Ens trobem amb algunes realitats socioeconòmiques complicades i alumnes amb dèficits d’afectivitat importants. Hi ha joves que acaben d’arribar a Catalunya fruit d’una reunificació familiar, amb un desfasament curricular important. Al principi estan desconnectats i perduts, són nois i noies que viuen en un entorn desconegut, amb una família que fa anys que amb prou feines han vist un parell de cops i que troben a faltar l’entorn, els amics i la part de la família que han deixat al país d’origen. La música és una eina poderosíssima, està estretament vinculada amb les emocions, ajuda a modificar els estats d’ànim, trenca barreres socials i prejudicis, entre moltes altres coses. Per a nosaltres ha sigut una oportunitat, l’alumnat és capaç de comunicar-se a través de la música encara que no parlin la mateixa llengua”.

SENTIR I VIURE LA MÚSICA

En els últims dos anys l’assignatura de música ha canviat completament; ha passat de fer-se amb el llibre de text a tenir classes dinàmiques i fer equip.

Com a mestra de primària, Valencia reconeix aquest poder de la música que connecta les criatures amb el seu interior i crea equip. De fet, a infantil aprofiten la multiculturalitat perquè cada setmana hi hagi un protagonista a la classe, “amb què els nens i nenes i les seves famílies ens mostren ritmes, danses, instruments o contes del seu país”. “És una manera d’integrar les criatures i de fomentar el respecte”, explica. La mestra aposta per donar importància a l’expressió i a la pràctica, que s’expressin amb la música, cantin i toquin instruments com més aviat millor, “perquè les dades les poden trobar a internet, però l’experiència i la sensació de cantar o fer ritmes amb el cos tots junts és increïble”. “L’ambient que es crea a l’aula és brutal. Llavors desapareixen les nacionalitats, no importa la llengua materna, estem sentint i vivint la música tota la classe com un grup. La teoria l’explico quan és necessària perquè entenguin el que estan fent”, afegeix la Carmina.

Poesia musicada a l’aula

Versembrant és una cooperativa que fomenta l’esperit crític i acosta a la creació artística amb el català com a llengua vehicular portant el rap a les aules: “És bàsica la reintroducció de l’art a les escoles, treballar des de les emocions i els sentiments la construcció de les persones. A través del rap treballes habilitats motrius, la memòria autobiogràfica, la llengua, les competències lingüístiques i la comunicació entre els joves, i s’afavoreix la socialització”, assegura Pau Llonch, membre de la cooperativa. Versembrant està present sobretot en centres d’ESO a les hores de música, llengua o tutoria, però també a activitats extraescolars, a cursos del Centre de Normalització Lingüística o als CRAE.

Amb la nova metodologia, els alumnes, encara que els nouvinguts no tinguin coneixements previs de solfeig -a primària fan solfeig i flauta dolça-, estan més contents, motivats i connectats. Diuen que és la màgia d’aprendre fent, manipulant instruments, la veu, el ritme i la percussió.

El Darian (13) és alumne de l’escola des d’infantil i està cursant 3r d’ESO. Diu que el canvi d’estratègia a les classes de música s’ha notat i que fins i tot fora de l’escola ell canta molt més: “Estem tots més connectats, les classes de la Carmina m’agraden, són més alegres i interactives, fem activitats, cantem i fem música, i entre els companys congeniem tots més d’ençà que cantem junts”.

En la mateixa sintonia està el músic i musicoterapeuta Santi Serratosa, que fa tallers de percussió corporal per a escoles i formació a professorat, a més de treballar com a musicoterapeuta amb projectes socials en diferents àmbits: persones en tercer grau penitenciari, joves en risc d’exclusió social o gent gran. Per a Serratosa els resultats varien en funció dels objectius del projecte i de la durada, però sempre busca “que el procés d’aprenentatge sigui lúdic i inclusiu, en què es relativitzi l’error perquè l’experiència musical sigui positiva i l’aprenentatge, significatiu”. “Qualsevol estratègia en què la música sigui present té un embolcall emocional que fa que surtin els aspectes que vols treballar”.

La música ens connecta

Els factors que atorguen a la música la capacitat per connectar-nos amb altres persones i el seu poder integrador són:

• Activitat comunitària i col·lectiva. La música és social per naturalesa, normalment es canta o es toca amb algú o per a algú.
• Estimula els dos hemisferis. Té la capacitat d’estimular el que és racional i també una part més motriu a través del ritme.
• Estímul emocional. No passa només amb la música, però sovint ens sentim apel·lats per una sensació interna.