TRIBUNA OBERTA
RICARD BAHÍ

A l’escola ens cal regalar temps

L’alumnat ha de percebre que l’escola no és una suma d’activitats finites i inconnexes / CRISTINA CALDERER Zoom

L’escola és un espai on els nostres infants i joves passen molt de temps. I el temps és molt valuós: el seu valor podria ser mesurable si analitzem en quins aspectes hi fem més èmfasi. L’escola ha de generar escenaris que permetin reflexionar sobre la importància i el profit del temps, amb una àmplia visió focalitzada en l’alumnat i, alhora, amb els equips docents. S’ha d’aconseguir que el temps sigui un aliat, no un constant enemic a qui li donem totes les culpes o a qui fem servir, tot sovint, d’excusa. El temps realment esdevé un bon company de viatge quan copsem que ha sigut profitós. Però em qüestiono: “¿Rendibilitzem prou el temps a les escoles?”

L’alumnat ha de percebre que l’escola no és una suma d’activitats finites i inconnexes, sinó un munt d’accions fonamentades i interrelacionades. Fraccionar excessivament les activitats d’ensenyament/aprenentatge indueix a un cert desgavell i a la dispersió. Per això és un encert establir àmplies franges horàries que permetin dibuixar unes sessions amb unes intencionalitats ben clares, unes dinàmiques de treball amb uns tempos adequats que afavoreixin assolir els propòsits establerts i permetin projectar les pròximes accions.

El temps realment esdevé un bon company de viatge quan copsem que ha sigut profitós

Una proposta que estan incorporant de nou nombroses escoles i molt recomanable és la de crear espais a primera hora del matí, preferiblement en rotllana, on tots els companys es miren i se saluden compartint les primeres converses del dia, i hi participen amb els comentaris d’algun esdeveniment, s’informen d’algun fet rellevant, manifesten alguna preocupació o celebren una bona notícia. En aquest entorn l’alumne se sent acollit, situat i té clares les expectatives de la jornada. I tant o més important: se sent part del grup, s’incrementa un fort sentiment de pertinença i li genera un augment positiu de l’autoestima. Aquest escenari del matí s’hauria de repetir també a la tarda, a l’hora de plegar. Així es tanca el cercle i, mai més ben dit, també en rotllana. És el moment de fer-ne el balanç, d’avaluar individualment o col·lectivament si els propòsits s’han assolit. És una valoració integral i àmplia.

Tampoc podem obviar el temps que necessiten els docents

Tampoc podem obviar el temps que necessiten els docents no només per a la seva pràctica habitual, sinó el que tenen per implementar pràctiques de millora. Això suposa trobar espais de reflexió, de planificació, de valoració i de presa de decisions. Al cap i a la fi, no podem oblidar que els mestres són models. I és que, ¿quants cops hem sentit a parlar del docent estressat?

Aquesta expressió no és nova, apareix d’una manera puntual i reiterada. Fins i tot podríem establir en quin moment del curs traurà el cap. Per això cal un canvi de model organitzatiu, una gestió eficaç que valori el temps des de molts punts de vista, sense oblidar el del benestar personal. És indispensable.

Aplaudeixo la XXVII Jornada de Reflexió del Consell Escolar de Catalunya del 16 de novembre, amb la temàtica del temps en l’educació des de diversos enfocaments. Alhora m’arriba a les mans l’edició del document Educació a l’hora. Uns altres horaris escolars són possibles, que és fruit del treball realitzat en un seminari organitzat per la Fundació Bofill. Són dues mostres ben fefaents de posar el temps en valor, de com l’esmercem perquè sigui un aliat en el creixement personal del nostre alumnat, tal com s’assenyala en la introducció d’aquest document: “Posar el temps al servei dels infants i adolescents per a la seva educació equitativa i integral”. Les intencions hi són. Ens cal regalar-nos temps per reflexionar-hi i prendre decisions.

Ricard Bahí és director pedagògic de la Institució Cultural del CIC