Escola 30/09/2017

Les energies renovables des de l’educació

És important que la canalla entengui el concepte d'energia i consum responsable

Judit Monclús
3 min
Les energies renovables des de l’educació La rehabilitació energètica  a les escoles

“Els alumnes han d’entendre des de petits el concepte d’energia i tot el que s’hi relaciona: tipus de fonts energètiques, com funcionen, els avantatges i els impactes, etc. A través d’aquest coneixement, i mitjançant l’aportació d’eines, podran adquirir un pensament crític i reflexiu i així ser capaços d’aplicar els valors necessaris per posar en pràctica accions responsables”, assegura Lídia Barceló, tècnica de l’àrea de medi ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). I és que l’ens metropolità, a través del programa Compartim un Futur, s’ha fixat en els escolars per promoure els beneficis, a curt i llarg termini, de les energies renovables. Així, el programa d’educació per a la sostenibilitat de l’AMB organitza diferents activitats destinades als més joves per transmetre’ls el respecte pel medi ambient i sensibilitzar-los dels impactes ambientals que es deriven de les seves accions quotidianes. Amb aquesta voluntat, proposa activitats com ' Funcionem amb renovables?', amb la qual tenen l’oportunitat d’experimentar amb diferents fonts d’energia -solar tèrmica, solar fotovoltaica, eòlica i minihidràulica- amb l’ús de maquetes que les simulen per, després, fer una posada en comú i reflexionar sobre la seva utilitat en la via diària i en l’estalvi d’emissions de CO2. “Entenen que no totes les fonts energètiques són infinites i que hem de tendir tots cap a l’ús de les energies renovables. Molts ja hi estan familiaritzats i no ho veuen com un concepte abstracte, sinó com la seva energia, la que ells hauran d’usar”, explica Barceló.

PROPOSTES PER A LA REFLEXIÓ

Les activitats de Compartim un Futur que es faran a les aules dels centres educatius que les sol·licitin estan dirigides a estudiants de cicle superior de primària i de secundària, així com també a participants de diferents espais d’educació en el lleure, famílies, gent gran i adults. La reflexió és una part molt destacada en aquestes propostes perquè els mateixos joves s’adonin de la importància de la seva implicació en les accions diàries que promoguin els valors de la sostenibilitat. En el cas de l’activitat 'Aigua i energia a la llar: fem la nostra banda sonora?', estructurada al voltant del diàleg, els estudiants han de prendre consciència del seu perfil de consum partint de la idea que tots som gestors de recursos. “Molts d’ells tenen la voluntat de fer canvis, però per acabar executant-los també cal conscienciar les famílies, especialment quan són més petits i depenen de les decisions dels seus tutors”, afirma la tècnica de l’AMB.

Actualment, l’AMB treballa en propostes d’activitats prèvies i posteriors per garantir la continuïtat en l’aprenentatge perquè estan adaptades a cada nivell educatiu segons el que està indicat en el currículum escolar. “Aquest curs 2017-2018 estrenem aquestes propostes educatives, entre les quals n’hi ha d’energia i canvi climàtic. Així, hi ha uns exercicis per fer abans i després de l’activitat amb què els alumnes aprendran i posaran en pràctica bons hàbits, faran debats amb la classe per reflexionar sobre la presa de decisions, poden fer auditories energètiques”, explica Barceló. A més de les activitats a l’aula, també es poden fer visites guiades a diferents instal·lacions de tractament de residus i d’aigües residuals. Hi descobreixen com els residus es poden acabar valoritzant energèticament o bé que a partir de la digestió anaeròbia dels fangs de les depuradores es genera biogàs, convertint-se en exemples d’autoconsum.

La rehabilitació energètica a les escoles

Els estats membres de la Unió Europea han d’adaptar, abans del 31 de desembre del 2018, la directiva EPBD ( energy performance of buildings directive ) per a edificis públics. Això es concreta en l’aplicació del concepte d’edificis de consum quasi nul, nZEB ( nearly zero energy buildings ) per afrontar el paper que tenen els edificis en la transició energètica. Amb la vista posada en aquest objectiu, els edificis de les escoles El Garrofer de Viladecans, Margalló de Castelldefels i Cascavell de Sant Adrià de Besòs van ser escollits per fer-hi un estudi de viabilitat de rehabilitació d’acord amb el criteri nZEB. “Es comença amb escoles pel gran potencial de sensibilització en temes ambientals i de transmissió de valors a la població més jove, solucionant d’aquesta manera els problemes existents de condicions de confort tèrmic i de qualitat de l’aire interior en aquests edificis, en un àmbit de població especialment sensible”, explica Gil Lladó, tècnic de l’àrea de Medi Ambient. Amb les actuacions dutes a terme s’han convertit en els primers centres públics educatius de rehabilitació nZEB de l’Estat, juntament amb el CEIP Àngel Guimerà de Pallejà, que, amb la rehabilitació, va aconseguir una reducció de la demanda energètica d’entre el 43% i 47%; de calefacció entre el 60% i 65%; i de refrigeració entre el 40% i 42%.

stats