Escola 05/09/2020

Els desafiaments pedagògics i tecnològics per al nou curs

Un ensenyament personalitzat, una tecnologia integradora i flexibilitat són les claus d’un nou curs que s’obre amb molts interrogants

Natàlia Costa
6 min
El nou curs s’obre amb molts interrogants

El nou curs té un avenir incert i comença més ple de desafiaments que mai. “Els alumnes presentaran molta diversitat segons com hagin viscut el període de confinament i el temps d’estiu”, considera el professor de pedagogia de la UAB i director d’Edu 21, Enric Roca. Per a ell, a alguns els pot haver enriquit pedagògicament l’experiència viscuda, però a d’altres els pot haver afeblit el procés d’aprenentatge curricular, que no vital. Per això avisa que en aquests casos caldrà tenir una especial cura pedagògica.

Per tant, Roca pronostica que un dels grans desafiaments serà organitzar els equips docents per prioritzar la tutorització i orientació de cada alumne “personalitzant al màxim el seu acompanyament”, cosa que passarà per un acompanyament del grup classe. Tanmateix, considera que l’altre gran repte serà avançar en la corresponsabilització docent d’un currículum interdisciplinari.

Els desafiaments pedagògics  i tecnològics  per al nou curs  Ja no és temps  d’un ensenyament rígid  Aprofitar-ho  per canviar rutines

Igualment, el professor titular de tecnologia educativa a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de la URL Miquel Àngel Prats assegura que “trobarem uns nens que han pogut descansar i desconnectar, i amb moltes expectatives per tenir un model d’aula on es puguin tornar a trobar de manera presencial”.

ATENCIÓ PERSONALITZADA

Prats estima que, probablement, les etapes d’infantil i cicle inicial es podran fer amb més presència, que ha de garantir el màxim de contacte i socialització, mentre que a primària, secundària i batxillerat caldrà resoldre-ho “de forma mixta”. Per tant, el repte serà, per a ell, trobar “què és allò que val la pena en la presència”, com per exemple resoldre dubtes o plantejar debats. En resum, creu que “caldrà fer una gran mesura d’aquestes dues modalitats i saber per què val la pena l’escola”.

Per a Roca, un escenari de format mixt “ha de tenir un eix central que ha de ser la funció tutorial i orientadora de cada alumne”. Tanmateix, avisa que en l’educació en línia “no es pot repetir l’esquema de tenir, almenys a secundària, 10 o més docents per alumne, perquè no té sentit”, sinó que el que cal és centralitzar en el professor tutor l’encàrrec curricular de manera globalitzada. Per això remarca que el tutor ha de ser un mentor per a cada alumne, cosa que vol dir que ha de conèixer a fons cada estudiant, la seva família, les seves circumstàncies personals, socials, d’equipaments digitals i de condicions de treball per poder adaptar la demanda educativa a les possibilitats i circumstàncies reals de cada alumne.

Ja no és temps d’un ensenyament rígid

Davant d’un món que ha canviat, l’ensenyament haurà de fer les seves adaptacions. Per a Enric Roca, cal deixar enrere una escolarització en què la presencialitat i la impartició parcel·lada del coneixement en una aula tancada i un horari preestablert, curt i rígid sigui la norma de funcionament. “Al contrari, els centres han d’evolucionar cap a autèntics laboratoris de descoberta i experimentació del coneixement, en què l’alumnat coneix el món, veu com funciona i, així, li pot atorgar sentit personal, és a dir, li permet tenir eines per anar construint el propi projecte personal, que és d’aprenentatge però també de model de vida”. Per això, calen propostes curriculars on tot es relacioni, on tot encaixi en un sentit de descoberta del món i d’un mateix. I, per aconseguir-ho, les escoles han de flexibilitzar horaris, espais, models d’agrupament dels docents i de l’alumnat. Defensa que en una escola així els continguts digitals seran fonamentals però el més significatiu continuarà sent l’acompanyament personal dels alumnes per part dels mestres, que han de ser models des de l’exemple ètic i el caliu personal.

En tot cas, la recepta per aquest curs és clara, segons Enric Roca: “Cal concentrar-se en l’atenció personalitzada en la presencialitat per resoldre dubtes individualment i en grup, posar en comú problemes, interrogants i socialitzar l’aprenentatge adquirit”. Roca defensa que l’administració educativa hauria d’incrementar el nombre de professors per poder reduir les ràtios dels grups, mentre que els centres haurien de convertir en tutors la majoria de la plantilla docent. Aquest sistema permetria que el docent tutor impartís la majoria de la seva docència en el grup en què exerceix de tutor i es pogués encarregar, a més, d’acompanyar i supervisar el currículum de caràcter global i interdisciplinari.

ACOMPANYAMENT EMOCIONAL I COORDINACIÓ

En un altre terreny, Prats destaca que un dels primers reptes del curs serà acompanyar emocionalment els infants, fet que requerirà donar-los recursos de gestió emocional. A més, remarca la necessitat d’assegurar tot el vessant de seguretat i benestar digital perquè els infants siguin capaços “de posar les dosis correctes de pantalles”. Prats també remarca la necessitat que l’escola coordini en els terrenys de l’organització i comunicació escolar, i també entre el centre i els professors, ja que vaticina que hi haurà molta intermitència durant el curs, de manera que serà molt important la comunicació entre tota la comunitat educativa. Pel que fa al contingut i als materials que es proposen i la seva avaluació, caldrà ser capaços de trobar una fórmula “prou justa i formativa i formadora” per als estudiants.

Un esment a banda mereix el paper de la tecnologia. El gran repte serà la bretxa digital -accés a dispositius, connectivitat i programari-, que és fàcilment superable des de l’administració, considera Prats. Resolt el problema de l’accés, un segon repte és si no se sap utilitzar, i encara un tercer, el seu aprofitament per a l’estudi. Davant d’això l’escola ha de treballar molt en comunitat i saber demanar ajuda a altres entitats i departaments, i acompanyar les famílies perquè puguin donar suport als fills. “S’està fent un esforç molt gran per no discriminar pel nivell de connectivitat”, assegura Prats, que a més de donar màquines i de la política de dotació de dispositius, expressa la necessitat que hi hagi una redistribució des de biblioteques i espais cívics que atenguin la canalla.

EVITAR LA BRETXA DIGITAL

Sobre el risc que un accés desigual a la connectivitat sigui discriminatori, Roca apunta que en alguns casos s’haurà incrementat aquesta bretxa i per això “la identificació precisa de quins alumnes i en quins centres ha pogut passar això ha de ser la primera tasca a fer al setembre”, tant des de l’administració educativa com des dels centres. Aquesta identificació ha de permetre buscar programes compensatoris a l’inici del nou curs. “I cada escola haurà de garantir que, si es produeix un nou confinament, cap alumne es quedi sense connectivitat i, encara més important, sense les competències personals per poder seguir l’oferta educativa en línia del centre. Ara no pot haver-hi l’excusa de la improvisació i la sorpresa”, avisa.

El covid-19 marcarà noves rutines a les escoles

Així, incorporar tot el que s’ha après en els últims mesos també serà essencial. Roca destaca la necessitat d’aprofitar l’experiència adquirida durant aquests mesos de confinament, “en què la transformació va agafar els docents i l’alumnat de sorpresa i, sovint, sense prou competències digitals”. Ara caldrà analitzar amb cura què es va fer bé i què no, i també escoltar com ho van viure els alumnes, quines van ser les seves dificultats i quines les seves descobertes. “Caldrà escoltar també com ho van viure les famílies. I de tot aquest aprenentatge col·lectiu treure’n els elements en què ens cal més formació i els que podem seguir implementant perquè ens asseguren bons resultats per a tothom; i, finalment, quines pràctiques hem d’abandonar perquè ja sabem que no van funcionar prou bé”, sintetitza.

Roca considera que cada centre hauria d’elaborar un pla d’aprenentatge híbrid que combini activitats, continguts i objectius competencials tant sincrònics com asincrònics, virtuals i presencials. “El pla hauria de tenir prou flexibilitat per adaptar-se a les circumstàncies de cada moment garantint els processos d’aprenentatge per a tot l’alumnat, i això vol dir que hauria de incloure programes específics per a cada alumne atenent a les seves característiques particulars per poder assegurar la inclusió educativa a tothom”. A l’escola se li gira molta feina.

Aprofitar-ho per canviar rutines

El professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de la URL, Miquel Àngel Prats, avisa que el curs vinent no és una nova normalitat, ja que encara estem en fase de pandèmia. La nova normalitat només arribarà quan tot això acabi. “Encara estem en plena pandèmia en tots els sentits”, diu Prats sobre el moment actual. Però també remarca que això no ha d’evitar anar a la recerca de nous equilibris i del “punt just” de moltes qüestions. “Estem en fase de ser capaços de canviar moltes rutines i creences pedagògiques”, subratlla l’expert, que recomana que el curs sigui molt equilibrat, treballat de forma conjunta amb tota la comunitat i que “informi de forma molt honesta” tots els seus membres. A banda, aconsella que s’ha de fer una planificació que permeti anar decidint en funció de com evolucioni cada escenari, “malgrat que sembli una contradicció”.

stats