Xaire mesura la qualitat de l’aire

El 16 de febrer a dos quarts de cinc de la tarda hi havia 1.600 persones a Barcelona col·locant 800 sensors per monitoritzar la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2 ), un dels contaminants més importants a causa dels vehicles dièsel. Responien a la crida de xAire, una acció col·lectiva per mesurar la qualitat de l’aire de la ciutat a través de la instal·lació d’uns tubs de difusió -sensors- per part d’alumnes, mares, pares i professorat de 20 escoles públiques de la capital catalana. “L’objectiu de l’activitat era ampliar sensiblement, almenys durant un mes, les dades que recullen les set estacions fixes que hi ha a la ciutat”, explica Josep Perelló, coordinador de la iniciativa xAire del CCCB -juntament amb Amanda Masha-Caminals, líder del grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona- i coordinador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona. “Al món de la ciència ciutadana es generen processos de recerca amb un públic no expert que hi participa activament. Recullen dades, les interpreten i a partir d’aquestes evidències s’elabora un discurs”, explica el professor.

L’ACCIÓ

L’acció d’instal·lació es va emmarcar dins de la Mobile Week Barcelona (del 20 al 26 de febrer), un espai obert a debats en què les ciutats i la ciutadania són els grans protagonistes. A cadascuna de les 20 escoles participants se’ls van donar 40 tubs perquè els pengessin de qualsevol element urbà que estigués al voltant del centre educatiu, d’acord amb uns protocols clars d’on i com es podien col·locar, per ser com més rigorosos millor. Els tubs, que tenen una petita esponja que recull el diòxid de nitrogen i dona la concentració de diòxid de manera viable, es deixaven geoposicionats i amb codis QR durant quatre setmanes. Després es van recollir els tubs en una nova acció conjunta entre les famílies i l’escola, i es van enviar al laboratori d’un altre dels col·laboradors del projecte (4sfera) perquè analitzés les mostres. Un cop es van registrar els resultats de cada zona, es van enviar a les escoles perquè analitzessin les dades i elaboressin propostes i accions conjuntes per millorar la qualitat de l’aire o evitar la seva exposició als camins escolars.

Fins aleshores, a Barcelona s’havien recollit dades de poc més d’un centenar de punts de manera sincrònica. Amb xAire es van recollir dades de 725 punts -alguns dels 800 instal·lats es van malmetre-, que corresponen al 10% de la superfície de Barcelona. Els alumnes participants van presentar les dades i les seves conclusions al 5è Congrés de Ciència de Barcelona del Consorci d’Educació de Barcelona (del 22 al 24 de maig) i està previst que aquest octubre també es presenti un informe de DKV amb informació sobre l’impacte que suposa per a la salut la qualitat de l’aire, amb el suport d’ISGlobal, col·laborador del projecte.

LES ESCOLES

Marta Mangiron, tutora de la classe dels científics de quart de primària de l’Escola Sagrada Família de Barcelona, va decidir apuntar la classe a activitats del Congrés de Ciències perquè encaixaven dins del projecte del nom de la classe. El projecte els va semblar tan interessant que s’hi va afegir l’altra classe de quart i les seves famílies. Una altra de les escoles que van formar part de xAire és l’Escola Joan Miró, que des de fa quatre anys participa en el Congrés de Ciències. “Ens agrada molt, cada any hi va un curs diferent”, explica Elisenda Isart, tutora de la classe dels lleons de segon de primària. Entre els tallers que els ofereixen trien el de 'Contaminació atmosfèrica' per mesurar la qualitat de l’aire, i a partir d’aquí entren “a formar part del projecte xAire”. Des d’un principi l’Elisenda comenta a algunes mares de la classe que podrien participar-hi. “Vaig anar a la formació del CCCB”, diu la mare de l’Àlex (8), de la classe dels lleons. L’Anna, mare del Martí (9), de la classe dels científics de l’Escola Sagrada Família, afegeix que en la formació prèvia a la instal·lació els expliquen en què consisteix el projecte i quantes escoles en formen part, els donen informació sobre els sensors, com se’ls han de posar adhesius i brides… “Sempre he estat molt implicada en l’escola. No vaig dubtar a formar part del projecte, de tot se n’aprèn”, diu l’Anna. La resposta de les famílies ha sigut molt bona; a més de la formació al CCCB, van col·laborar en la presa de decisió dels llocs on posarien els tubs, en l’elaboració del plànol i en la posada i recollida de tubs.

Abans de sortir al carrer a col·locar els sensors les escoles van fer un treball previ amb activitats relacionades amb la qualitat de l’aire. A l’Escola Joan Miró comencen amb una pregunta inicial a partir de la qual fan una sèrie d’hipòtesis i intenten donar-hi resposta: “Per què des del Tibidabo a vegades no veiem el mar?” L’excusa dels científics de Sagrada Família és la carta que reben a casa amb les etiquetes ambientals per a vehicles per gestionar els episodis de contaminació alta. “Veiem quins cotxes tenen a casa, si tenen adhesiu o no, què són les partícules en suspensió, com s’imaginen que pot afectar l’NO 2 al nostre cos…”, explica Marta Mangiron.

A partir d’aquí fan un mapa amb els punts en què els interessa posar els sensors, a dins de l’escola o en llocs pròxims que formen part del recorregut dels alumnes per anar a classe. Per a les mestres, el més sorprenent és que els alumnes veuen com el que han estudiat a l’escola pot servir per a alguna cosa més. “Vam anar a l’Ajuntament de Barcelona a presentar els resultats de l’estudi, acompanyats d’una sèrie de propostes per afavorir la qualitat de l’aire: millorar el transport públic, canviar vehicles de combustió per elèctrics, potenciar l’ús de la bicicleta a la ciutat, fomentar els trajectes a peu, crear més espais verds i traslladar les fàbriques fora de la ciutat. Quan els nois i noies veuen que allò té un perquè i una intencionalitat al darrere, se senten més realitzats”, explica l’Elisenda. Tant ella com la Marta estan contentes amb l’experiència. “Per a mi ha sigut tot un estímul. Si la mestra està motivada els alumnes també. Estan en una edat que tot els fa il·lusió, són molt receptius, s’animen de seguida. Estic convençuda que no oblidaran mai aquesta experiència”, diu satisfeta la tutora dels lleons. Els infants viuen intensament experiències com aquesta, que també tenen repercussió a nivell familiar. “Estaven molt motivats. Va ser una feina intensa a nivell de treball d’equip, van generar habilitats a nivell digital i, sobretot, ara estan molt conscienciats després d’obtenir informació sobre com la qualitat de l’aire afecta la seva salut i el seu rendiment”.

Després de la fi del món

L’exposició 'Després de la fi del món', del CCCB -de finals del 2017 a principis del 2018-, és una reflexió sobre el present i el futur de la crisi climàtica, com hem transformat el planeta i possibles estratègies per sobreviure al món que ve. A més d’una sèrie d’instal·lacions, l’exposició també incloïa un laboratori -Estació Beta- amb tallers, presentacions i col·loquis, i Estació Ciutat, una base d’experimentació i acció participativa a l’espai públic de Barcelona. L’estació proposava accions participatives en què la ciutadania contribueix activament a la millora de la salut ambiental al districte de Sant Martí. “La intenció és crear unes infraestructures que millorin la salut ambiental. Entre les diferents estratègies que sorgeixen hi ha el projecte xAire”, explica Josep Perelló, comissari d’Estació Ciutat. ”És a partir de l’èxit de convocatòria que es planteja una participació més àmplia i, d’aquesta manera, es convida 20 escoles públiques de Barcelona i les famílies dels alumnes a una activitat col·lectiva per mesurar la qualitat de l’aire de la ciutat. Amb la contaminació tothom té alguna cosa a dir”, assegura Perelló.