"De petit sempre havia volgut tenir un gos, però els meus pares eren pobres i només em van poder comprar una formiga". "Una vegada em van raptar. El meu pare de seguida es va posar en acció : va llogar la meva habitació". ¿Per quin motiu deu voler, el director de Manhattan, que ens l'imaginem com un nen desvalgut i mancat d'afecte? ¿O, simplement, el que passa és que Woody Allen no pot resistir-se a la temptació de l'humor ni quan parla de la seva vida? Aquesta és, probablement, la hipòtesi més encertada : és un gran guionista i no vol que la veritat li espatlli un bon gag.
Perquè la realitat és que Woody Allen -nascut Allen Stewart Konisberg- va viure una infància raonablement còmoda i feliç en una família de classe mitjana que, com va dir en una altra ocasió, "creien en Déu i en les moquetes". El seu pare, el Martin, era joier, tot i que en diversos moments de dificultats econòmiques va haver de treballar de cambrer i taxista. La seva mare, la Nettea, feia de comptable en una floristeria. Vivien en una casa prou còmoda al barri de Flatbush, a la zona de Brooklyn, i quan ell tenia vuit anys, va néixer la seva germana Letty, la seva més fidel admiradora.
L'Allen era un nen tranquil, tímid, que va passar molt desapercebut a l'escola pública jueva on estudiava i on, per cert, aconseguia unes qualificacions més aviat discretes. Els companys d'escola es ficaven amb ell pel color dels seus cabells -era conegut amb el sobrenom de Red- i no era precisament el més popular de la colla. Li agradava practicar tots els esports i sembla que hi tenia força traça, malgrat la seva complexió poc atlètica. Però, a més a més, tenia altres interessos que no coincidien amb els dels nens de la seva edat, com ara la màgia, el cinema i el jazz. Va començar aprenent a tocar el violí, tot i que, com és sabut, més endavant es va inclinar per un altre instrument, el clarinet. La seva devoció pel cinema sembla que va néixer després que el seu pare el portés a veure Blancaneu i els set nans . Dels esports, destacava en beisbol i en boxa, i a classe despuntava en les redaccions, en què podia lluir el seu incipient sentit de l'humor.
Una de les afirmacions que Woody Allen ha fet sobre els seus primers anys i que sembla prou ajustada a la realitat és: "Tot i que durant la infància no em va faltar cap comoditat, jo era un nen trist i tot em deixava insatisfet". Una altra cosa és que, tot i no ser un nen alegre, la seva manera de veure les coses, i d'expressar-les, era divertida, de manera que el noi trist aviat va destacar entre els coneguts perquè els feia riure. Segons va reconèixer més endavant, aquest paper de graciós que cau bé a tothom ja li estava bé perquè mai havia aspirat a ser ni Bogart ni John Wayne.
Animat per aquest èxit en els seus cercles més íntims, L'Allen es va decidir, amb només 16 anys, a enviar alguns acudits i tires còmiques a diaris i publicacions. Els va signar com a Woody Allen i sovint els va veure publicats. Des d'aquell moment i durant la seva llarga i prolífica carrera cinematogràfica, s'ha inspirat en la seva infància de noi tímid de Brooklyn per crear els seus personatges.