La mestra Lola Casas és la poeta de la vida. De gairebé tots els temes en té un poema. Sobre les orenetes que volen lluny del niu familiar (metàfora sobre els fills que deixen la llar familiar) també:
Mirar el cel
Oreneta, petiteta,
Cargando
No hay anuncios
el teu vol pren l’espai.
Sempre véns en primavera
Cargando
No hay anuncios
no te’n descuidis mai.
Oreneta, petiteta,
Cargando
No hay anuncios
el teu cos fa d’estel.
Portes bon temps al darrere
Cargando
No hay anuncios
fas que tots mirem al cel.
Vola amunt, vola lluny.
Cargando
No hay anuncios
On la roba voleia
per damunt dels terrats.
Cargando
No hay anuncios
Vola lluny, cel amunt.
per les ribes dels rius
Cargando
No hay anuncios
i pels camps ben llaurats.
Oreneta, petiteta,
Cargando
No hay anuncios
el teu vol pren l’espai.
Sempre véns en primavera
no te’n descuidis mai.
Oreneta, petiteta,
el teu cos fa d’estel.
Portes bon temps al darrere
fas que tots mirem al cel.