En una conversa entre diversos pares i mares amics va sorgir el tema de si convé fer saber a un fill que la seva parella no ens agrada. Alguns tenien molt clar que no només els ho dirien obertament, sinó que, a més, no farien cap esforç per ser simpàtics i procurarien posar-los tantes pegues com poguessin. Altres, com jo, érem partidaris de ser més prudents i dissimular una mica, si cal.
Manifestar obertament que detestem la seva parella denota una actitud francament honesta i és probable que, en alguna ocasió, serveixi per fer obrir els ulls als fills. Però en la majoria de casos servirà bàsicament per unir-los més encara. Ja va dir un prestigiós psicoanalista alemany de principis del segle passat que una de les modalitats més resistents d'amor és el de dues persones que s'uneixen contra el món. La nostra sinceritat extrema també pot servir per provocar fractures familiars que triguin temps a tancar-se o que no es tanquin mai del tot. O per instaurar distàncies emocionals i físiques doloroses, i de vegades insalvables.
Fugir de les precipitacions
Per això, em decanto més per no precipitar-nos, per donar-nos temps i donar-ne als enamorats dels nostres fills perquè ens mostrin virtuts que deuen tenir i que probablement no som capaços de veure'ls. Per descobrir què hi busquen o què hi deuen trobar de valuós. I, sobretot, per constatar si els fan feliços o no, al marge que als pares ens despertin més o menys simpaties. Prefereixo que les parelles dels meus fills m'agradin. Qui no ho prefereix? Però els meus gustos personals els considero una qüestió secundària. El més important és si els fan bé i els fan feliços. Si a ells els fan bé, jo seré feliç i faré veure que m'encanten encara que m'agradin poc o gens. Sóc molt conscient que si algun dia tinc una paraula o una actitud desafortunada amb els meus fills, serà relativament fàcil reparar-ho i oblidar-ho. Però si estic desafortunada amb una nora és probable que se'n recordi sempre. Les meves nores poden estar tranquil·les. Tenen assegurat el meu somriure i garantit que només diria o faria alguna cosa -i m'ho pensaria bé- si veiés que es tracta d'una relació clarament perjudicial i destructiva per als meus fills.