No molesteu. Acabem de parir!

"No... no vam gestionar res. «Ja ens hi trobarem», pensàvem... I va ser dur! En alguns moments vaig sentir com si m'estiguessin robant els primers minuts de vida amb el meu fill", recorda la Clàudia. És mare del Martí, un nen de tres anys i mig, i està a punt de tenir el Genís, que naixerà al juliol: "Ens estem preparant per fer part a casa i aquesta vegada intentarem no perdre el control de la situació".

El petit Martí va néixer a la Maternitat a les nou del matí d'un dimecres del mes d'octubre, el combinat perfecte perquè l'habitació de la Clàudia i el Ramon es convertís en un anar i venir de gent durant tota la jornada: "Recordo que estava esgotada físicament; no havia dormit en tota la nit i només desitjava minuts de pau i tranquil·litat -diu la Clàudia-. Fins i tot va venir una d'aquelles tietes que veus un cop a l'any, amb l'àlbum de fotos dels seus fills per explicar-me com li havien anat els parts. Jo al·lucinava!" Després de l'experiència, la parella va fer mans i mànigues per intentar fer entendre a la família que volien poques i comptades visites: "Al Ramon li va tocar fer un paperàs! A casa seva són molts i en algun cas li va ser complicat transmetre el missatge. Per la meva banda ho vaig tenir més fàcil i en general van ser respectuosos. Per sort estàvem molt units en aquest tema i no ens va generar desgast ni discussions" diu.

La voluntat de compartir els primers dies amb el nadó amb la màxima pau i serenor possibles no s'hauria de percebre, segons els experts, com un caprici sinó com una necessitat respectada per l'entorn més pròxim. "El problema és que la nostra societat entén un naixement com una cosa alegre que s'ha de compartir. La família corre per veure el nadó i si no anem a l'hospital ens sentim malament", explica Montse Palacio. És coordinadora d'hospitalització de la maternitat de l'Hospital Clínic de Barcelona i els seus ulls n'han vist de tots colors: "El més normal és tenir els avis fent guàrdia tantes hores com sigui possible. En principi tot ha d'anar bé, però hi ha el neguit que pot passar alguna cosa i necessiten ser-hi presents. Si els fills avisen que van de part, els pares fàcilment es mobilitzen", diu.

A diferència d'altres països, com a Suècia, on els hospitals públics restringeixen les visites a les parteres, els centres catalans no limiten l'entrada d'amics i parents, però poden ajudar les parelles que demanin un cop de mà: "Si ens ho demanen expliquem que la mare està cansada i que és millor que no se la visiti -diu la Montse-. Si la parella no sap com comunicar que volen estar sols, utilitzen les nostres recomanacions i els va perfecte". Des de l'Hospital Sant Joan de Déu, Sharon Santos, llevadora i coordinadora assistencial de l'àrea de la dona, afegeix que, malgrat que no és la tònica general, "cada vegada hi ha més parelles que avisen tard la família, que no ho anuncien a tots els parents i que tenen clar qui volen que assisteixi al moment del part i el postpart immediat".

Pensar en la mare

"A veure si mama?" "Ui, jo crec que te l'hauries de col·locar a l'altra banda". "El puc agafar? És que s'ha despertat..." "Espera, que li faig una foto! Quina gràcia... ha arrugat el front... No li deu agradar..." És només un petit exemple de les clàssiques frases que es diuen al costat d'una partera i d'un nadó, que després de passar nou mesos dins la panxa de la seva mare es converteix en una petita piloteta que circula de mà en mà.

Tot aquest enrenou, que pot arribar a durar tants dies com la mare estigui hospitalitzada i fins i tot es pot prolongar a casa, és l'antítesi del que ella i el seu bebè necessiten: "La mare ha d'aprofitar les hores que el nadó dorm per dormir ella i recuperar-se. Pot ser que hagi tingut un part difícil i que faci dies o fins i tot setmanes que no descansa bé", recorda Santos. El seu cos ha experimentat un trasbals que supera el de moltes cirurgies convencionals i, a més, ha d'assimilar la pujada de la llet, l'inici de la lactància, les pèrdues, el dolor dels punts i un batibull d'hormones descontrolades que no tothom comprèn.

Pel que fa al nadó, "com menys estridències i sorolls, millor", explica Àngels Torras, terapeuta i autora del llibre Vincles (Angle Ed.). "Si la mare i el pare estan alterats per les visites, la criatura també ho nota", afegeix. Tant Torras com la llevadora Sharon Santos coincideixen que els primers dies de vida el nadó només necessita sentir l'olor, el contacte i la veu dels seus pares, i posteriorment dels germans en cas que en tingui. "A la criatura no li cal anar de braç en braç i encara menys rebre l'impacte de les llums de les càmeres o els flaixos", afegeix Torras.

Tu els teus, jo els meus

Quina és la millor manera de gestionar el postpart immediat? Àngels Torras recomana que les parelles en parlin i s'imaginin com els agradaria que fos aquest moment. Una vegada establert l'acord, cada membre ho comunica a la seva família de manera delicada i prudent: "És preferible que la mare no ho expliqui a la sogra, ni a l'inrevés. Així evitem malentesos..." Si malgrat advertir els avis, aquests no capten bé el missatge, el millor és "no avisar que es va de part", diu Torras. "Si no els ho diem, evitarem que hi siguin abans que neixi la criatura. Si els pares es troben els avis a l'habitació, no poden gaudir d'un moment d'intimitat, explicar-se com s'han sentit, observar el bebè, abraçar-se o fins i tot deixar-se anar i plorar d'emoció". Torras recorda que per instal·lar el vincle amb una criatura acabada de néixer és "sagrat que els pares puguin gaudir d'unes hores a soles amb ell".

L'arribada a casa

Si una estada a l'hospital amb visites no desitjades pot ser incòmoda, un menjador ple de familiars que no troben l'hora de marxar encara ho pot ser més. Perquè això no passi es recomana espaiar les trobades en el temps i esperar que la mare es recuperi per rebre la gent amb il·lusió i energia. "Teníem tantes persones pendents per rebre que ens vam tornar molt gelosos del nostre espai i la nostra intimitat", recorda la Clàudia. Ara, amb el segon fill, creu que la gestió de les visites serà més fàcil: "Esperarem unes hores abans d'avisar la família i estem segurs que ho entendran".